Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/434

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


fatossò
399


sora ZacchiaGB, DescrizionFascia1858*:4 (bra.).

fascian (gad., mar., Badia, grd., fas., bra., col., amp., LD) ↦ fascian.

fascián (fod.) ↦ fascian.

fastide (col.) ↦ festide.

fastidech (bra.) ↦ festide.

fastidié (col.) ↦ festidié.

fat Ⓔ FACTUM (EWD 3, 210) 6 1631 (in paroles. o) fatti pl. (Proclama1631-1991:156)
gad. fat mar. fat grd. fat fas. fat fod. fat, fato amp. fato LD fat
s.m. Ⓜ fac
1 quanto cade sotto l’esperienza come episodio o risultato di un’azione o di un processo (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ fatto Ⓓ Tat ◇ a) Cun le vire fac, cun l’imparé, / fá y le premio te sará dé. Col vire fać, col imparè, / fa y l premio t’ sara dé. DeclaraJM, ITavella1857-1988:9 (Badia); b) Le fat cuntéile bele te cöna / Y de gusto a üsc bambins. ‘L fatt cunteile bell’ te cuna / E de gusto a ousc’ bambings. DeclaraJM, MëssaGrossrubatscher1865:1 (Badia); c) Finché te ies jëunn, o fi, sibes atënt a mi dutrines, / Tënieles tl cuer, cui fac mostreles, finché la vita tu fines. Fiŋchë t’ jës s̄oun, o fì, sibbes attënt a mi duttrines, / Tëgn’les tël cuer, coi fatg mostr’les, fiŋch’ la vita tu fines. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); d) Le grof cunta en cört i fac prinzipai dla storia, y dá cotan de comandi a sü fanc ‘L grof cunta in curt i fattg’ prinzipai d’la storia, e dà cutangn’ d’comandi a su fantg’ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:99 (Badia)
2 affare, interesse, ciò che riguarda direttamente ed esclusivamente una persona, una famiglia, un ente (gad. V/P 1998, fod., amp.) Ⓘ affare, fatto, faccenda Ⓓ Angelegenheit, Sache ◇ a) El no varda i outre in faza, / ch’el vó tende ai fate suoi El no varda i òutre in faz̄a, / ch’el vo tènde ai fate suoi DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:114 (amp.); b) i me saludava e se n jiva per i fati suoi i me ʃaludava e sen ʃiva per i fatti ʃuoi AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.); c) Ne piova ne sol no m’à molestà gran fati. Ne’ piova ne’ zol no m’ha molestà gran fatti. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.)
sun l fat (gad.) Ⓘ sul fatto Ⓓ auf frischer Tat ◇ a) Ai dijô a Gejú: Maester! chësta fomena é stada dër sëgn ciatada söl fat. J’dischóa a Jeshú: Maester! casta fomena é stada dar sagn tgiatada söl fatt. HallerJTh, MadalenaBAD1832:154 (Badia).

fat (gad., mar., Badia, grd., fas., fod., col., LD) ↦ fat.

fat mi (gad., Badia) ↦ fatomie.

fat so (gad.) ↦ fatissó.

fatal Ⓔ it. fatale / dt. fatal 6 1878 fatale (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:25)
gad. fatal Badia fatal grd. fatel fas. fatal fod. fatal LD fatal
agg. Ⓜ fatai, fatala, fatales
permesso o prescritto dal destino; inevitabile, ineluttabile (gad.) Ⓘ fatale Ⓓ schicksalhaft ◇ a) Sëgn vá, mantëgnete prossa y da bëgn, y lásceme, ch’i fejes mies ultimes oraziuns a Idî, y me prepares al vare fatal al’eternité. Sengn’ va, mantegnete prossa e da bengn’, e lasceme, ch’i fesce mīs ultimes oraziungs a Iddì, e mè preparè al vare fatale all’ eternitè. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:25 (Badia); b) cuindi s’ára trat daimpró la crusc, ch’ara â metü sö tl ander, y se preparâ al fatal momënt quindi s’ àla tratt daimprò la crusc’, ch’ella ā m’tù sou t’l and’r, e sè praparā al fatal moment DeclaraJM, SantaGenofefa1878:70 (Badia).

fatal (gad., Badia, fas., fod., LD) ↦ fatal.

fatel (grd.) ↦ fatal.

fatimie (grd.) ↦ fatomie.

fatissie (grd.) ↦ fatossie.

fatissó (gad., Badia) ↦ fatossie.

fatissò (mar.) ↦ fatossie.

fato (fod.) ↦ fat.

fatomie Ⓔ comp. di fato + mie (cfr. Craffonara 1993:51) 6 1828 fati miè (PlonerM, VedlaMuta1828*-2013:141)
gad. fat mi Badia fat mi grd. fatimie
s.m. sg.
1 il complesso delle attività che una persona deve fare per raggiungere uno scopo (grd.) Ⓘ necessario Ⓓ Notwendige ◇ a) Sé bën ie, y Chël Bel Die / ch’é bën fat l fatimie; / ma na merda al juà Se ben je, y ch’el böl Diè / ch’è ben fat il fati miè; / ma na Merda al schua PlonerM, VedlaMuta1828*-2013:141 (grd.)
2 il complesso dei beni che una persona possiede (gad.) Ⓘ patrimonio, i propri averi Ⓓ das eigene Hab und Gut, Vermögen ◇ a) Le pere respogn a so fi, mi bun fi, tö t’es dagnora chiló cun me, y döt le fat mi é to El père rispògn a so fì, mi bung fì, teù t’ es dagnàra chilò cong me, e dutt ‘l fatt mi è to FlatscherGV, FiProdigoBAD1841-1986:249 (Badia).

fatossie Ⓔ comp. di fato + sie (Craffonara 1993:51) 6 1811 fate sò (CostadedoiJM, InomReBaira1811-2013:158)
gad. fatissó, fat so mar. fatissò Badia fatissó grd. fatissie fas. fatossò caz. fatossò fod. fatossuo amp. fatossò MdR fat so
s.m. sg.
il complesso dei beni che una persona possiede (gad., grd., fas. Mz 1976, fod., amp., MdR) Ⓘ patrimonio, i propri averi Ⓓ das eigene Hab und Gut, Vermögen ◇ a) s’un é jü demez te n paisc dalunc, y inló ál desfat ia le fatissó cun vire alingrana. s’ en é schü demez teng paijsch da luntsch, e in lò hálle desfat ia l’fàte so cung vire alla grana. HallerJTh, FigliolProdigoBAD1832:139 (Badia); b) chësc to fi, che s’á mangé ia le fatissó cun les putanes Mo d’spó che chast to fì, che s’ ha mangié ia l’fate só colles pottanes HallerJTh, FigliolProdigoBAD1832:141 (Badia); c) chëst ti fi tlo che à desfat l fatissie (si arpejon) cun putanes (scroes) cest ti fí tlo che ha desfat el fati sie (si arpeschong) cung putanes (scróes) HallerJTh, FigliolProdigoGRD1832:143 (grd.); d) chest tie fi, che à desfat dut l fatossò con putènes chest to fí, che a desfat dut ‘l fatto so con puténes HallerJTh, FigliolProdigoCAZ1832:146 (caz.); e) Finis chisc, pòl gnì a ćiasa e vire comodamënter, intant che le püre ne sà co la tó, jache por le lavur n’él plü dërt adatè e sënza n’àl nia de le fat so. Finìs quîŝ, pol gnì a çhiasa e vire comodamëntr, intant che le püre ne sa cò la tó, ĝiacche por le lavur n’él plü dërt adattè e sënza n’hal nia de le fat sò. DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:263 (MdR); f) s’un él jü demez te n paisc forstí, y iló ál desfat ia le fat so cun vire alingrana sen èl ju demèz ten paisch forstì, e illò halle desfat ia ‘l fatt so cong vire alla grana FlatscherGV, FiProdigoBAD1841-1986:248 (Badia); g) chësc vosc fi, che à batù n toc dut l fatissie cun la putanes chesc vosc fì, ch’ha battù ‘n tocc tutt ‘l fatti sie culla puttanes SenonerA, FiProdigoGRD1841-1986:253 (grd.); h) el fiol pì śoen ‘l à tolesc duto el fatossò, e s’ in é śù dalonse in un paes foresto el fiol pi zoven l’ha tolès dutto el fato so, e si ne zù da lonze in un paès foresto ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:255 (amp.); i) chëst fi plu joven davò ceze temp l à tout l fatossuo, e l se n é jù nte n paisc forestier cast fì plu ŝoven duò cieze temp l’à tòut el fatto suo, e ‘l sen’ è giù ‘nt’ un païs forestièr DebertoM, FiProdigoFOD1841-1986:258 (fod.).

fatossò (fas., caz., amp.) ↦ fatossie.