Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/432

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


farisée
397


a te istës, o signur, desmëna dala fantasia la trista idea r’vengn’ a tè istess, o Signur, desmena dalla fantasia la triste idea DeclaraJM, SantaGenofefa1878:92 (Badia).

fantasia (gad., Badia, amp., LD) ↦ fantasia.

fantasìa (fas.) ↦ fantasia.

fantinament Ⓔ deriv. di fantiné 6 1878 fantinament (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:17)
gad. fantinamënt mar. fantinamont Badia fantinamënt grd. fantinamënt
s.m. Ⓜ fantinamenc
vaneggiamento provocato dalla febbre o da una forte e persistente eccitazione (gad., grd. F 2002) Ⓘ farneticamento Ⓓ Fantasieren, Irrereden ◇ a) Do chëstes parores plënes de pasciun, sciöch’ ares ne podô gní atramënter dal fantinamënt de na uma aflitiscima, alzera i edli al Cil Dō chestes parores, plenes de passiung, sceoucch’ elles nè pudō gnì atrament’r dal fantinament de na uma afflitissima, alzela i oudli al Ceìl DeclaraJM, SantaGenofefa1878:17 (Badia).

fantinamënt (gad., Badia, grd.) ↦ fantinament.

fantinamont (mar.) ↦ fantinament.

fantiné Ⓔ deriv. di fant(in) ‹ INFANS (Gsell 1989a:152; 1996b:237) 6 1878 fantinā 3 imperf. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:91)
gad. fantiné mar. fantiné Badia fantiné grd. fantiné fas. fantinèr
v.intr. Ⓜ fantineia
parlare in modo sconnesso, per malattia, delirio e simile (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. DILF 2013) Ⓘ vaneggiare, farneticare Ⓓ verwirrt sprechen, irrereden ◇ a) al fantinâ por la gran pëna, ch’al â el fantinā pur la grang pena, ch’el ā DeclaraJM, SantaGenofefa1878:91 (Badia).

fantiné (gad., mar., Badia, grd.) ↦ fantiné.

fantinèr (fas.) ↦ fantiné.

fantolin Ⓔ it. fantolino (Lardschneider 1933:101) 6 1856 fantoling (BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:250)
gad. fantulin mar. fantulin Badia fantulin grd. fantulin fas. fantolin bra. fantolin fod. fantolin amp. fantorin LD fantolin
s.m. Ⓜ fantolins
l’essere umano dalla nascita all’inizio della fanciullezza (gad. Ma 1950; P/P 1966, grd. Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. Mj 1929; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ neonato, infante, bambino, fantolino Ⓓ Kind, Kleinkind ◇ a) Fenìla donca. Jent dal cher / Scutà che che l Piovan ve disc, / Dal fantolin al velge grisc / Scutalo duc, perché - se mer! Finila donca. Xent dal choer / Scutà che che ‘l Piovang ve dis, / Dal fantoling al velge gris / Scutalo dutg, perché - se moer! BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:250 (bra.); b) Voi pare e mare! da valenc, / Vardà vesc fantolins poiousc / Famé, stracé e snariliousc Voi pare e mare! da valentg, / Vardà vis fantolins pojous / Famè, straccè e xnarilious BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:252 (bra.).

fantolin (fas., bra., fod., LD) ↦ fantolin.

fantorin (amp.) ↦ fantolin.

fantulin (gad., mar., Badia, grd.) ↦ fantolin.

fanzieuta Ⓔ mhd. phanzelte (Lardschneider 1933:101) 6 1864 fanzioutes pl. (VianUA, DoiUemes1864:198)
grd. fanziëuta
s.f. Ⓜ fanzieutes
cucchiaiata di pasta semiliquida, semplice o lievitata, fatta con farina, riso o semolino, spesso impastati con altri ingredienti (uova, zucchero, uva passa, ecc.), fritta in padella (grd. L 1933; Ma 1953; F 2002) Ⓘ frittella Ⓓ Küchel, gefüllter Krapfen ◇ a) Te chël mumënt dij n tudësch al auter: Ah ma sce chisc lavac foss fanziëutes, cie maië no? Y eco che la marënda fova vënta, pra chëla che ie pa cumparì ënghe de bona fanziëutes fates ala tudëscia. Te chëll mumënt diŝ uŋ Tudèsch all’ àuter: Ah ma se chiŝ lavàĉ foss fanzioutes, tgë majè no? Ed ecco che la mërenda fòa vënta, prà chëlla chë jè pa cumpari anche de bòna fanzioutes fattes alla tudeŝa. VianUA, DoiUemes1864:198 (grd.).

fanziëuta (grd.) ↦ fanzieuta.

fao (mar.) ↦ fava.

fao (mar.) ↦ favé.

faor (bra.) ↦ favour.

far (bra., moe.) ↦ fé.

far (col.) ↦ fer.

faral (amp.) ↦ feral.

fardel (amp.) ↦ fradel.

fareada (amp.) ↦ ferieda.

farijeo (fod.) ↦ farisée.

farina Ⓔ FARĪNA (EWD 3, 207) 6 1763 farina ‘farina’; farina de faos ‘lomentum’ (Bartolomei1763-1976:80)
gad. farina mar. farina Badia farina grd. farina fas. farina fod. farina amp. farina LD farina
s.f. Ⓜ farines
prodotto della macinazione dei semi di un cereale (gad. B 1763; A 1879; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; G 1923; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ farina Ⓓ Mehl
flour de farina (gad. V/P 1998, amp. C 1986) Ⓘ fior di farina Ⓓ Auszugsmehl ◇ a) Ma de duta chera armentes / tolon fora ‘l Begontina, / che là pede chi segrentes / s’el pó dì fior de farina Ma de duta cher’ armentes / tolón fòra ‘l Begontina, / che la pède chi segrèntes / s’ el po di fiór de farina. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:112 (amp.).

farina (gad., mar., Badia, grd., fas., fod., amp., LD) ↦ fa-

rina.

farisée Ⓔ it. fariseo ‹ PHARISAEUS ‹ φαρισαἴος (EWD 3, 206) 6 1813 fariſhei pl. (PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:62)
gad. fariseo Badia fariseo grd. fariseo fas. fariseo caz. fariseo fod. farijeo amp. fariseo
s.m. Ⓜ farisei
1 seguace di un’antica setta religiosa ebraica (gad. P/P 1966, grd. F 2002, fas., fod. Pe 1973; P/M 1985; Ms 2005, amp. Q/K/F 1983; C 1986) Ⓘ fariseo Ⓓ Pharisäer ◇ a) Mo i scrivans y farisei menâ adalerch pro ël na fomena, che fô stada ciatada en adultere Mo i scrivaigns e Fariséi menáa adarlerc pro al na fomena, che foa stada tgiatada in adulterio HallerJTh, MadalenaBAD1832:154 (Badia); b) Menova de là ca i fariseies y dutores di cumandamënc na fëna, giapeda n adultere Menova de la cá i Pharisejes y Dotores dei Comandaments una fanna, tgiapéda in adultére HallerJTh, MadalenaGRD1832:155 (grd.); c) I scribi e i farisei i à menà na fémena troèda te n adulterie apede el, e i l’à metuda te mez. I scribi e i Farisei i a mená una femena troéda in te un adulterio apede el, e ì a metuda in te mez. HallerJTh, MadalenaCAZ1832:156 (caz.); d) Ma i scrivagn e i farijei i mëna davánt na fëmena Ma i Scrivang e i Farisei i mana davant na famena HallerJTh, MadalenaFOD1832:159 (fod.); e) L fariseo y autri cialova pro, y se n fajova marueia ‘L Faris̄o ed àutri tgelòva prò, y sën fas̄òva maruoja VianUA, Madalena1864:193 (grd.)
2 persona falsa, che si comporta con ipocrisia (gad.