Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/213

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


clamé
178


mesdi, i dis, chö lö un muge de brögostanö. ZacchiaGB, DescrizionFascia1858*:2 (bra.); b) A la domanda, come se ciamassa la sua vila, i m’à dit, che se ciama Arnbach. Alla domanda, come se ciamassa la ʃua villa, i m’ha dit, che ʃe ciama Arnbach. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.) 2 (gad., fas.) Ⓘ chiamarsi, dichiararsi, riconoscersi Ⓓ sich schätzen, sich erachten ◇ a) Jöpl de Tofe, tö es sté pros, y dër valënt / por chësc me tlami dër contënt. Schöpl de Toffe, tö ës stë pross, ë dart valänt / Pör käscht më tlami där contänt. PezzeiJF, GTerza1819-2010:196 (Badia); b) Spere che me concedete chest gust a mi e me chiame l Vosc valent scolé. Sperö chö mö contschödöttö chöst gust a mì ö mö chiamö il vosch valent scholö ZacchiaGB, SiorProfessor1858*:2 (bra.)
ciamé.

clamé (fod., LD) ↦ clamé.

clap Ⓔ deriv. di KLAPP(A) (Gsell 1992a:138) 6 1878 tlapp (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:115)
gad. tlap mar. tlap Badia tlap grd. tlap fas. chiap fod. clap col. ciap amp. ciapo LD clap
s.m.
1 gruppo numeroso di persone, moltitudine, folla (gad. A 1879; A 1895; G 1923; Ma 1953; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; G 1923; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. G 1923; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ schiera Ⓓ Schar ◇ a) dopo ch’ai á albü rengrazié a Idî te dlijia, ési atira piá ia deboriada col vësco venerabl, col bun Guelfo cui sü, y n gran tlap d’sorvidus dopo ch’ei à aibù ringraziè a Iddì te dlisia, eſi attira pià ia d’buriada col vesco venerabile, col bung Guelfo cui su, e ‘ng grang tlapp d’servidùs DeclaraJM, SantaGenofefa1878:115 (Badia)
2 numero considerevole, insieme di cose riunite (fod. Pe 1973; P/M 1985; Ms 2005, amp. Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986) Ⓘ numero considerevole, mucchio Ⓓ Menge, große Anzahl ◇ a) E par chi che no s’ intende / Po, de verse e de canzos, / Basta solo che s’ i rende / Un bon ciapo de rejos. E par chi che no s’ intende / Po, de verse e de canzós, / Basta solo che si rende / Un bon ciapo de resós. Anonim, Monumento1873:1 (amp.).

clap (fod., LD) ↦ clap.

clapa Ⓔ *CLAPPA (CAPPA x prelat. * klapp) (Gsell 1999b:232) 6 1821 tlapes pl. (PlonerM, BepoMahlknecht, 1821*-1915:57)
gad. tlapa Badia tlapa grd. tlapa fas. chiapa fod. clapa col. ciapa amp. ciapa LD clapa
s.f. Ⓜ clapes
ferro che si mette sotto le zampe dei buoi (gad. Ma 1950; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002, fod. T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ mezzo ferro (per bestiame bovino) Ⓓ Hufeisen (für Rinder) ◇ a) Śën auza su la tlapes, / Ne sparanië la soles, / Ne sparanië ciauzei, / Ne sparanië paroles Sën auza su la tlapes, / Ne sparanië la soles, / Ne sparanië ciauzei, / Ne sparanië paroles PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:57 (grd.).

clapa (fod., LD) ↦ clapa.

clarinet Ⓔ it. clarinetto (da CLĀRUS) (EWD 7, 109) 6 1856 clarinetg pl. (BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:244)
gad. tlarinet mar. tlarinet Badia clarinet grd. tlarinet fas. clarinet bra. clarinet fod. clarinet amp. clarineto LD clarinet
s.m. Ⓜ clarinec
strumento a fiato costituito da una canna con fori liberi o chiusi da chiavi, che termina superiormente con un bocchino e inferiormente con un’espansione a campana (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ clarinetto Ⓓ Klarinette ◇ a) Voi orghenist sonà sù ben! / Prest clarinec, flauc e sciubioc / Tree! - tombre, bombardogn, fagoc Voi orghenist sonà su beng! / Prest clarinetg, flautg e subiotg / Tree! - tombre, bombardogn, fagotg BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:244 (bra.).

clarinet (Badia, fas., bra., fod., LD) ↦ clarinet.

clarineto (amp.) ↦ clarinet.

clavier Ⓔ dt. Klavier 6 1821 klavier (PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:57)
gad. clavier Badia clavier grd. tlavier LD clavier MdR clavier
s.m. Ⓜ claviers
strumento a corde metalliche percosse da martelletti azionati da tastiera (gad. DLS 2002, grd. L 1933; F 2002; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ pianoforte Ⓓ Klavier ◇ a) A suné pra l clavier / Lascia jì la mans lesier! A sunè pra l klavier / Lasha ʃhi la mans lesier! PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:57 (grd.); b) Ći imparëise pa a sonè? / I impare a sonè le clavier. / Oh, le clavier foss pa n bel divertimënt ël, mo plütost difizil da imparè. Çhi imparëise pa a sonè? / J’impare a sonè le clavier. / O, le clavier foss pa ‘ǹ bel divertimënt ël, mó plütost difficil da imparè. RüM, ImparèMüjica1833-1995:237 (MdR).

clavier (gad., Badia, LD, MdR) ↦ clavier.

cle (fod.) ↦ clef.

clef Ⓔ CLĀVIS (EWD 7, 100; http://www.atilf.fr/DERom/entree/’klaB-e) 6 1763 clè ‘clavis’ (Bartolomei1763-1976:74)
gad. tle mar. tle Badia tle grd. tle fas. chief bra. chiaf moe. chiau fod. cle col. ciave amp. ciae LD clef
s.f. Ⓜ cleves
strumento metallico per aprire e chiudere serrature e lucchetti (gad. B 1763; A 1879; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; G 1923; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ chiave Ⓓ Schlüssel ◇ a) Finalmënter rová a n ater gran üsc de fer, tira fora le pröm na tle y destöda le zavalí Finalment’r r’và a ‘ng n’at’r grang usc’ de ferr, tira fora ‘l prum na tlě e destuda ‘l zavalì DeclaraJM, SantaGenofefa1878:26 (Badia); b) Al jô danfora cun n chentl y n smaz pesoch de tles El jě dangfora cunung chent’l e ‘ng smazz p’ſoc d’tlěs DeclaraJM, SantaGenofefa1878:123 (Badia).

clef (LD) ↦ clef.

cler Ⓔ CLĀRUS (EWD 7, 102) 6 1763 cler dlù ‘ovi albumen’ (Bartolomei1763-1976:74)
gad. tler mar. tler Badia tler grd. tler fas. chièr bra. chiar moe. chiar fod. ciaro, cler † col. ciaro LD cler
agg. Ⓜ clers, clera, cleres
1 luminoso, sereno, non oscuro né offuscato; che permette una visione nitida degli oggetti circostanti (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ chiaro Ⓓ klar ◇ a) Sce l ciel fossa stat tler y l’aria pura, fossi śën mort tlo te mi sanch Šę l tšíel fósa̤ šta’ tlęr i l’ária̤ púra̤, fós-i za̤ŋ mǫrt tlo tę mi saŋk RifesserJB, Plueia1879:107 (grd.)
2 ben percepibile, comprensibile o intelligibile (gad. DLS 2002, grd. G 1923; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99;