Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/212

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


clamé
177


sta in fatto di causa o di fine (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ perché Ⓓ warum ◇ a) E ćiodì no? Déssel pa dagnora tochè a le püre, ći ch’é de fadia e che ne plej ai rić? E çhiodi nò? Dessl pa dagnóra tocchè a le püre, çhi ch’é de fadìa e che ne pläŝ ai riçh? DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:262 (MdR).

ciuldì (grd., LD) ↦ ciuldì.

ciulëta (grd.) ↦ cioleta.

cium Ⓔ ? (Gsell 1990:358) 6 1878 ceum (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:34)
gad. ciöm mar. ciöm Badia ciüm
s.m. Ⓜ cioms
frammento strappato di tessuto o di altro materiale (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998) Ⓘ vecchio indumento, straccio, brandello Ⓓ altes Kleidungsstück, Stofffetzen ◇ a) Sön chësc á Genofefa injopé le pice te n ciöm de so guant, y canch’al ê indormedí, le ponera te n piz dla caverna Soung chesc’ à Genofefa ingjoppè ‘l picce teng ceum d’so guant, e cang ch’el ē indorm’dì, ‘l ponela teng pizz d’la caverna DeclaraJM, SantaGenofefa1878:34 (Badia); b) set agn lungiscims messëi sté zënza n bocun de pan, zënza n ciöm de guant, descuza söla nëi d’invern sett angn’ lunghissimi m’ssei ste zenza ‘ng buccung d’pang, zenza ‘ng ceum d’guant, descuzza soulla nei d’ingvēr DeclaraJM, SantaGenofefa1878:96 (Badia).

ciüm (Badia) ↦ cium.

ciun (gad., grd., fod., LD) ↦ ceun.

ciurlo (caz.) ↦ ciorlo.

ciutar (bra.) ↦ ciutié.

ciüté (mar.) ↦ zité.

ciutèr (fas., caz.) ↦ ciutié.

ciutié Ⓔ cfr. lomb. alpino (t)šutar ‘spiare, guardare’ (Gsell 1990b:358) ‹ onomat. * čutt - (HWR 1995, 955) 6 1858 čutèr (ZacchiaGB, GardeneraE1858*-1995:175)
gad. ciutié mar. ciutié Badia ciutié grd. ciutië fas. ciutèr caz. ciutèr bra. ciutar moe. citar fod. ciutié LD ciutié
v.intr. Ⓜ ciutia
dirigere gli occhi, fissare lo sguardo su qualche persona o oggetto (fas. R 1914/99) Ⓘ guardare Ⓓ schauen ◇ a) Canche jon pa vin Gardena, / Volaron se maridèr, / Ne a la ciaures, ne a la feides / No ge volon pa più ciutèr. Kan ke žon po vi n Gardena, / Volaron se maridèr, / Ne a le čures, ne a le feides / No ji volon po più čutèr. ZacchiaGB, GardeneraE1858*-1995:175 (caz.).

ciutié (gad., mar., Badia, fod., LD) ↦ ciutié.

ciutië (grd.) ↦ ciutié.

ciuzarin (fas., bra.) ↦ ciauzarin.

ciuzé (fas., caz.) ↦ ciauzé.

ciuzerin (moe.) ↦ ciauzarin.

ciuzon (fas.) ↦ calzon.

cizé (gad., mar.) ↦ zeche.

ćize (MdR) ↦ ćeze.

ćizé (MdR) ↦ ćeze.

clamé Ⓔ CLĀMĀRE (EWD 7, 96; http://www.atilf.fr/DERom/ entree/’klam-a-) 6 1631 (fes) Clamè (la festa) (Proclama1631-1991:156)
gad. tlamé mar. tlamé Badia tlamè grd. tlamé fas. chiamèr caz. chiamèr bra. chiamar moe. chiamar fod. clamé col. ciamà amp. ciamà LD clamé MdR tlamè
v.tr. Ⓜ clama
1 invitare una persona o un animale ad avvicinarsi, a intervenire, ad accorrere, a comparire, ecc., secondo i casi, pronunciandone il nome (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ chiamare Ⓓ rufen ◇ a) E l’à chiamà un di famees, e l’à domanà, che che l’é chest. E l’a cglamá un dei famées, e l’à domaná, chèche l’è chest. HallerJTh, FigliolProdigoCAZ1832:145 (caz.); b) Dël clama un dei servidous, e damana, ci che chëst é. El clama un dei servidous, e damana, tgi che cast é. HallerJTh, FigliolProdigoFOD1832:152 (fod.); c) l chiama n famei, e l lo domana, che diaol fèjei a cèsa el clama ung famèi, e ‘l lo domàna, che diàol fesi a cièsa SoraperraA, FiProdigoCAZ1841-1986:247 (caz.); d) Canch’i ie ruei a cësa, l pere tlama si fanc Càng chi iè ruèi a ciäsa, ‘l père tlama si fancc SenonerA, FiProdigoGRD1841-1986:252 (grd.); e) ‘l à sentù, ch’i sonaa e i ciantaa, e ‘l à ciamà un servidor e i à domandà, cie che vorea dì sta roba l’ha sentù, ch’i sonava e i ciantava, e l’ha ciamà un servidor e gli ha domandà, ciè che vorea dì sta roba ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:256 (amp.); f) se pó dilo ‘l caretier, / che conforme ch’el i ciama, / i và hota e vista her se po dilo ‘l caretiér, / che conforme ch’el i ciama, / i va hota e vista hèr DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:117 (amp.); g) Sc’ al é debojügn, che l’Imparadú nes tlama, A destodé dles veres la burta flama S’ all’ è de bosagn, ch’l’Imparadù nes tlama, A destodè dles veres la burta flamma PescostaC, MëssaPescosta1879:5 (Badia)
2 nominare, dare un nome (gad. V/P 1998, grd., fas., fod., amp.) Ⓘ chiamare Ⓓ nennen ◇ a) Ie ne son plu dëni de me tlamé ti fi: feme sciche un de ti aureies Je ne song plu deing de me tlamé ti fi: féme inschiché ung de ti auréjes HallerJTh, FigliolProdigoGRD1832:141 (grd.); b) Pare, é pecià en ciel e contra de te, no merite più d’esser chiamà to fi. Pare, é peggiá in tschiel e contra de te, no merite pglú d’esser c’glamá to fí. HallerJTh, FigliolProdigoBRA1832:145 (bra.); c) Non son plu degno d’esser clamé vost tosat; ma ve preie, che me toleibe come un de vosc fameis! Non son plu degno d’esser clamè vost tosàt; ma ve preie, che me tolleibe come ung de vos fameis! DebertoM, FiProdigoFOD1841-1986:260 (fod.); d) Iö ne sun plü dëgn d’ester tlamé (nominé) osc fi, toleme demó sö sciöche un d’üsc fanc ieù ne sung plèu dagn d’ester tlamè (nominè) osc fi, tolèmme demò seù sùcche ung d’osc fancc. FlatscherGV, FiProdigoBAD1841-1986:248 (Badia); e) Pare, ió éi ofendù Dio e anche vos, no son pì degno, che me ciamade vosc fiol Pare, iò hei offendù Dio e anche vos, no son pi degno, che me ciamade vos fiol ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:255 (amp.); f) e po i scomenza con na burta vosc / a m’in dì d’ogni sorte inze par fora / a me ciamà sturlon, manso, magnato e po i scomenža con na burta vosh / a m’in di d’ogni sorte inže par fora / a me ciamà sturlon, manzo, magnato DegasperF, TenpeAdes1862-1974:472 (amp.)
v.intr. Ⓜ clama
fermarsi in visita o presso qualcuno (gad. A 1879; P/P 1966, grd. F 2002, fas. A 1879; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013) Ⓘ fermarsi Ⓓ einkehren ◇ a) Canche i é rué sa Mortic i à chiamà aló da l’ost Kan ke i è ruè sa Mortič i a kiamà alò da l ost BrunelG, Cianbolpin1866:9 (caz.)
clamé fora (fas.) Ⓘ gridare Ⓓ schreien ◇ a) se vedea un muge de steile. Dapò l’à chiamà fora: "Oh che bela sera, oh che bela luna." sö vödöô un mugö dö steille. Dapô la chiamà fora: o chö bellô sörô, ö chö bellô lunô. ZacchiaGB, MärchenSagen1858*:1 (bra.) ◆ se clamé 1 (grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. R 1914/99, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005) Ⓘ chiamarsi, avere nome e cognome Ⓓ heißen ◇ a) Sun chel gran Sas, che se chiama Sas dal Mesdì, i disc che l’é un muge de bregostane. Sun chöl gran Sas, chö sö chiama sas dal