Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/204

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


ciavel
169


SenonerA, FiProdigoGRD1841-1986:252 (grd.)
ciauzé.

ciauzel (grd., fod.) ↦ ciauzel.

ciauzon (LD) ↦ calzon.

ciaval Ⓔ CABALLUS (EWD 2, 173; http://www.atilf.fr/DERom/entree/ ka’Ball-a) 6 1763 ciaval ‘equus’; schi a ciaval ‘equito’ (Bartolomei1763-1976:74, 97)
gad. ciaval mar. ćiaval Badia ćiaval grd. ciaval fas. ciaval fod. ciaval amp. caval LD ciaval MdR ćiaval
s.m.f. Ⓜ ciavai, ciavala, ciavales
mammifero domestico degli equini (equus caballus) (gad. B 1763; A 1879; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; G 1923; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ cavallo Ⓓ Pferd ◇ a) Mi care Mercadant! De le ćiaval che m’avëis menè, ne sunsi nët nia contënt. Mi care Mërcadant! De le çhiaval che m’avëis menè, ne sunsi nëtt nia contënt. DeRüM, Mercadant1833-1995:286 (MdR); b) E sci ch’a chesta caales / s’i ra sona a pì no pos E sci c’ a chesta cavales / s’ i ra sòna a pi no pos DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:117 (amp.); c) Al á odü l’Orco daimpró da cortina / ch’al i parô impröma le ciaval dl Fujina. Al á odü l’Orco damprò da cortina / ch’al i parô imprüma l’ćiaval dl Fojina. PescostaC, OrcoIocl1858-1994:231 (Badia); d) Vedé cuanta caretes coi caai, / Trasparentes e foghe artifiziai Vedè quanta carretes coi cavai, / Trasparentes e foghe artifiziai DegasperF, AgostinoCostantini1860:1 (amp.); e) Por ascogne les leghermes, che cuntra orenté i bagnâ i edli, sbalzel söl ciaval, y raita asvelt a ce dla trupa Pur ascogne les legrimes, che cuntra orentè i bagnà i oudli, sbalzel soul ciaval, e reita svelto a ciè d’la truppa DeclaraJM, SantaGenofefa1878:9 (Badia); f) L marcadënt à dat i sparons al ciaval y ie mucià per fertuna dal pericul. L ma̤rka̤dá̤nt a dat i špa̤róŋs a̤ l txa̤vál i íe mutšá pę̆r fę̆rtúna̤ da̤ l pę̆ríkul. RifesserJB, Plueia1879:107 (grd.)
a ciaval (gad.) Ⓘ a cavallo Ⓓ zu Pferd ◇ a) tröc sorvidus, vignun a ciaval troucc’ servidūs, vignung a ciaval DeclaraJM, SantaGenofefa1878:90 (Badia) ◆ jì a ciaval (gad. A 1879; V/P 1998; DLS 2002, grd. DLS 2002, fas. R 1914/99; DLS 2002, fod. DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ cavalcare Ⓓ reiten ◇ a) N marcadënt ie jit n di a ciaval dla fiera a cësa ŋ ma̤rka̤dá̤nt íe žit n di a̤ txa̤vál d’la̤ fíera̤ a̤ txá̤za̤ RifesserJB, Plueia1879:107 (grd.).

ciaval (gad., grd., fas., fod., LD) ↦ ciaval.

ćiaval (mar., Badia, MdR) ↦ ciaval.

ciavalaria Ⓔ adattamento di it. cavalleria (EWD 2, 174) 6 1878 cavellaria (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:8)
gad. ciavalaria Badia ciavalaria grd. ciavalerìa fas. cavalarìa fod. cavaleria
s.f. sg.
milizia che combatte a cavallo (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973, fod. A 1879) Ⓘ cavalleria Ⓓ Kavallerie ◇ a) Dan porta linia a linia aspetâ la ciavalaria y l’infantaria. Dang porta ligna a ligna aspettā la cavellaria e l’infanteria. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:8 (Badia).

ciavalaria (gad., Badia) ↦ ciavalaria.

Ciavaleis 6 1856 Ciavaleis (PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:262)
gad. Ciavalëis fas. Ciavaleis bra. Ciavaleis fod. Ciavaleis amp. Cavalese LD Ciavaleis
topon.
centro amministrativo, culturale e storico della valle di fiemme (gad. DLS 2002, fas. R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ Cavalese Ⓓ Cavalese ◇ a) Viva de Ciavaleis l decan / Benscì de ment / Trop potent / Ma de statura no giusta gran Viva de Ciavaleis l Decan / Bensi de mente / Trop potente / Ma de statura no giusta gran PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:262 (bra.).

Ciavaleis (fas., bra., fod., LD) ↦ Ciavaleis.

Ciavalëis (gad.) ↦ Ciavaleis.

ciavalerìa (grd.) ↦ ciavalaria.

ciavalier Ⓔ adattamento di it. cavalliere (EWD 2, 174) 6 1878 cavalier (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:3)
gad. ciavalier mar. ćiavalier Badia ćiavalier grd. ciavalier fas. cavalier fod. cavalier amp. cavalier LD ciavalier
s.m. Ⓜ ciavaliers
1 titolo che nella gerarchia araldica segue quello di nobile (gad. V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1923; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ cavaliere Ⓓ Ritter ◇ a) y scebëgn ch’ara i portâ gran amur a chël brau jonn ciavalier, êra pö ’ci ëra döta en leghermes e sebengn’ ch’ella i portā grang amur a chel brao jon cavalier, ēla pou ci ella dutta in legrimes DeclaraJM, SantaGenofefa1878:3 (Badia); b) da doman adora él pié ia le conte, en compagnia de düc i nobli ciavaliers de süa vijinanza da dumang adora elle piè ia ‘l conte, in compagnìa de duttg’ i nobili cavalieri d’sua vijinanza DeclaraJM, SantaGenofefa1878:90 (Badia)
2 chi va o viaggia a cavallo (gad. V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1923; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ cavaliere Ⓓ Reiter ◇ a) y al s’é abiné a chëra devoziun düc i sudic cui ciavaliers sü amisc e el s’ è abbinè a chella d’voziung duttg’ i sudditi coi cavalieri su amizi DeclaraJM, SantaGenofefa1878:88 (Badia).

ciavalier (gad., grd., LD) ↦ ciavalier.

ćiavalier (mar., Badia) ↦ ciavalier.

ciavar (bra., moe.) ↦ ciavé.

ciavarié (fod.) ↦ ciaurié.

ciave (col.) ↦ clef.

ciavé Ⓔ CAVĀRE (EWD 2, 176) 6 1763 ciavè fora ‘eruo’ (Bartolomei1763-1976:74)
gad. ciavé Badia ćiavè grd. giavé fas. ciavèr bra. ciavar moe. ciavar fod. giavé col. giavà amp. jaà LD ciavé
v.tr. Ⓜ ciava
formare una cavità nel terreno (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ scavare Ⓓ graben, ausgraben
se ciavé la fossa (fod.) Ⓘ scavarsi la fossa Ⓓ sich das eigene Grab schaufeln ◇ a) De na cosa me faje marevea, che finamai l clero é stat così fazile a crede tanta impostura e s’à lassà mete su finamai a se giavà stes la fossa. De una cosa me faje marevea, che fin mai ‘l Clero è stat così facile a crede tanta impostura e s’ à lassà mette su fin mai a se giavà stess la fossa. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.)
sćiavé.

ciavé (gad., LD) ↦ ciavé.

ćiavè (Badia) ↦ ciavé.

ciavëi (gad.) ↦ ciavel.

ćiavëi (mar., Badia, MdR) ↦ ciavel.

ciavel Ⓔ CAPILLUS (EWD 2, 177) 6 1763 ciavaei pl. ‘capillus’; ciavei pl. ‘villus’ (Bartolomei1763-1976:74)