Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/202

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


ciaussa
167


ciaté † (gad.) ↦ giaté.

ciatè † (Badia) ↦ giaté.

ciateda Ⓔ deriv. di ciata 6 1873 zatàdes f. pl. (Anonim, ManageriaComunal1873:40)
fod. ciatada col. zatada amp. zatada
s.f. Ⓜ ciatedes
colpo di zampa (fod. P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. C 1986; Q/K/F 1988) Ⓘ zampata, artigliata Ⓓ Tatzenhieb, Prankenhieb ◇ a) De ra tigres, ra zatades / I dentoi del rangotan / Del somaro ra scalzades / Signor, tien da nos lontan. Dera tigres, ra zatàdes / I dentόi del Rangotán / Del somaro ra scalzades / Signor, tien a nos lontan. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:40 (amp.).

ciau (moe.) ↦ cef.

ciaudamenter Ⓔ it. caldamente (EWD 2, 128) 6 1878 cialdament’r (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:120)
gad. cialdamenter Badia cialdamenter
avv.
con ardore, con fervore (gad.) Ⓘ calorosamente Ⓓ wärmstens ◇ a) ai pröms i racomanâra cialdamënter de mantigní la pesc ai prumts i raccomanāla cialdament’r d’mantignì la pesc’ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:120 (Badia).

ciaudiera Ⓔ CALDĀRIA con suffisso - iera ‹  ven. -(i)era (Gsell 1990b:365) 6 1763 cialdira ‘cacabus’ (Bartolomei1763-1976:73)
gad. cialdira mar. ćialdira Badia ćialdira fod. ciaudiera amp. cioudiera, ciudiera LD cialdira
s.f. Ⓜ ciaudieres
capace recipiente di rame o altro metallo, usato per farvi bollire acqua o altri liquidi (gad. B 1763; A 1879; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ caldaia Ⓓ Kessel ◇ a) Y le miú de düc, le Bagn de Valdander, che fej te cialdira na crosta de cënder. Y l’miú de düć, l’Bagn de Valdander, che fej te ćialdira na crosta de cënder. PescostaC, BonesEghes1858-1994:230 (Badia).

ciaudiera (fod.) ↦ ciaudiera.

ciaudin Ⓔ deriv. di ciaut (EWD 2, 128) 6 1878 cialdina f. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:70)
gad. cialdin mar. ćialdin Badia ćialdin grd. ciaudin fas. ciaudin fod. ciaudin LD ciaudin
agg. Ⓜ ciaudins, ciaudina, ciaudines
caldo molto gradevole, tepore (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; DLS 2002, fas. Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ calduccio Ⓓ wohlig warm ◇ a) Dopo che le cröde dl invern s’ê smorjelé, tirâl indô n’aria cialdina y amabla dal’aisciöda Dopo ch’l crude d’l ingvèr s’ ē smorjelè, tirāle indò ‘ng n’aria cialdina e amabile d’al l’ainsceuda DeclaraJM, SantaGenofefa1878:70 (Badia).

ciaudin (grd., fas., fod., LD) ↦ ciaudin.

ciaugnar (moe.) ↦ ciaugné.

ciaugné Ⓔ ahd. kiuwan (EWD 2, 171) 6 1878 ceaugnè (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:125)
gad. ciaugné mar. ciaogné Badia ciaugné grd. ciaunië fas. ciugnèr bra. ciugnar moe. ciaugnar fod. ciaugné col. zaugné LD ciaugné
v.tr. Ⓜ ciaugna
schiacciare ripetutamente qualcosa coi denti (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ masticare Ⓓ kauen ◇ a) plütosc orunse ciaugné raisc y erbes cun Genofefa inozënta te bosch, co gode les festes da bal y les mangiaries de Golo plouttosc’ urungſe ceaugnè raìsc’ e erbes cung Genofefa innozente te bosc, che gode les festes da ball e les mangiaries d’Golo DeclaraJM, SantaGenofefa1878:125 (Badia)
p.p. come agg. Ⓜ ciaugnés, ciaugneda, ciaugnedes
fig. visibilmente addolorato, abbattuto, affranto (gad., fod. Ms 2005) Ⓘ angustiato, afflitto Ⓓ betrübt ◇ a) Desturbé y ciaugné te so intern a chëstes novités, i ál dé plü sprom ala ciavalaria, por rové ciamó de nöt a so palaz Desturbè e ceaugnè t’ so interno a chestes novitēs, i àle dè plou spromm alla cavalleria, pur r’vè ciamò d’noutt a so palazz DeclaraJM, SantaGenofefa1878:83 (Badia).

ciaugné (gad., Badia, fod., LD) ↦ ciaugné.

ciauna (fod.) ↦ cianeva.

ciaunië (grd.) ↦ ciaugné.

ciaura (fas., caz.) ↦ cioura.

Ciaurí (gad.) ↦ Ciaurì.

Ciaurì 6 1870 Caprile (AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431)
gad. Ciaurí fod. Ciaurì col. Ciaurì, Caprile amp. Caprile LD Ciaurì
topon.
una frazione di alleghe, in provincia di belluno (gad. DLS 2002, fod. Pz 1989; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ Caprile Ⓓ Caprile ◇ a) Compré ades biava, forment, sorech in Agort, paghé dazio a Caprile e in Colaz, calcolé l agio. Comprè adess biava, forment, sorec in Agord, paghè dazio a Caprile e in Collaz, calcolè l’agio. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.).

Ciaurì (fod., col., LD) ↦ Ciaurì.

ciaurié Ⓔ da collegare con ven. zavariar ‹  *DISVARIĀRE  ? (Gsell 1991a:121) 6 1763 ciauriè ‘vario’ (Bartolomei1763-1976:74)
gad. ciaurié mar. ciaorié Badia ciaurié fas. zavareèr bra. zavarear fod. ciaurié, ciavarié col. zavarié amp. zavareà, zaareà LD ciaurié
v.intr. Ⓜ ciaurieia
1 vedere in sogno (gad. B 1763; A 1879; A 1895; DLS 2002, fod. T 1934; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ andare sognando Ⓓ halbwach träumen ◇ a) Le früt dl picé saludâ chësc monn / intan che Corvara ciauriâ tl sonn. L’früt dl pićé salodava chësc monn / intan che Corvara ciaoriava tel sonn. PescostaC, OrcoIocl1858-1994:234 (Badia); b) Le conte ê resté sciöche toché dal tarlí, en dübe sc’ al ciauriâ, o sc’ al ê verité dan i edli L conte ē r’stè sceoucche tocchè dal tarlì, in dubbio s’el ceauriā, o s’el ē veritè dang i oudli DeclaraJM, SantaGenofefa1878:91 (Badia)
2 essere in delirio, parlare in stato di delirio (fas. R 1914/99; DILF 2013, fod. T 1934; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. Mj 1929; C 1986; Q/K/F 1988) Ⓘ delirare, vaneggiare Ⓓ irrereden, fantasieren ◇ a) Voi mo vede, se i ra ciato, / se ra tolo del bon ves, / se zaario, se son mato, / come al dito del paes. Voi mo vede, se i ra ciato, / se ra tòlo del bon vès, / se z̄avàrio, se son mato, / come al dito del paés. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:110 (amp.); b) E se no, ch’i crepe pura / Cie mai tanto zaareà / Ra disc pura ra Scritura / Prima a nos ra carità. E se nò, chi crèppe pura / Ciè mai tanto zaarcà / A disc, pura ra scrittura / Prima a nòs ra carità. Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:21 (amp.).

ciaurié (gad., Badia, fod., LD) ↦ ciaurié.

ciaussa Ⓔ CAUSA (EWD 2, 172) 6 1763 ciausa ‘armentum’; schi colla ciausa ‘pabulor’ (Bartolomei1763-1976:74, 97)
gad. ciaussa mar. ćiâssa Badia ćiaussa
s.f. sg.
l’insieme degli animali domestici (gad. B 1763; A 1879;