Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/199

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


ciarié
164


5GRD1807:47 (grd.); b) N om ciarié de debic Uŋ om çharié de debitŝ PlonerM, Erzählung5BAD1856:26 (Badia); c) le mule de Paoletto ciariade de genue a paié duta la cracheja le mule de Paoletto ciariade de genue a pajè dutta le cráchesa AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.); d) les rötes da sleghes ê ciariades de bi früc fosc lominusc les routes da sleghes ē ciariades d’bi fruttg’ fosc’ luminusc’ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:52 (Badia); e) pecios fosc, ciamó ciariá de nëi pecceŏs fosc’, ciamò ciarià d’nei DeclaraJM, SantaGenofefa1878:96 (Badia)
2 affaticato, estenuato (grd.) Ⓘ oppresso Ⓓ bedrückt ◇ a) Gejù adulerà! Ciarià per amor de me cul pëis dla crëusc Giesu adulerà! ciarià per amor de me cul peis d’la crousch RungaudieP, LaStacions1813-1878:89 (grd.).

ciarié (gad., fod., col., LD) ↦ ciarié.

ciarië (grd.) ↦ ciarié.

ćiarié (mar., Badia) ↦ ciarié.

ciarièr (fas., caz.) ↦ ciarié.

ciarità (grd., fas.) ↦ ciarité.

ciarité Ⓔ it. carità ‹ CĀRITĀS (EWD 2, 161) 6 1873 carità (Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:21)
gad. ciarité mar. ćiarité Badia ćiarité grd. ciarità, carità fas. ciarità bra. carità moe. carità fod. carité, carità amp. carità LD ciarité
s.f. sg.
1 amore di dio e del prossimo (gad. Pi 1967; DLS 2002, grd. L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ carità, misericordia Ⓓ Nächstenliebe, Barmherzigkeit ◇ a) Intan le fi d’Idî i â dit en bela ciarité: No pité, - y al corp mort: - Leva sö; - le mort é gnü vi, y é lové sö. Intang’ ‘l Fì d’Iddì i ā ditt in bella carità: No pittè, - e al corp mort: - Leva sou; - ‘l mort è gnu vì, ed è l’vè sou. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:73 (Badia)
2 soccorso materiale che si dà al prossimo bisognoso (gad. P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ elemosina, carità Ⓓ Almosen, Wohltätigkeit ◇ a) Ra disc pura ra Scritura / Prima a nos ra carità. A disc, pura ra scrittura / Prima a nòs ra carità. Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:21 (amp.); b) en chësta gaujiun á Sigfrid ince fat spartí fora gran ciarité ai püri in chesta gausiung à Sigfrid incie fatt spartì fora grang ciaritè ai pūri DeclaraJM, SantaGenofefa1878:88 (Badia).

ciarité (gad., LD) ↦ ciarité.

ćiarité (mar., Badia) ↦ ciarité.

ciarlatan Ⓔ it. ciarlatano, ven. zarlatan (Lardschneider1933:455) 6 1844 z̄arlatàn (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:118)
grd. zarlatan fas. ciarlatan fod. ciarlatan col. zarlatan amp. zarlatan
s.m.f. Ⓜ ciarlatans, ciarlatana, ciarlatanes
chi si spaccia per quello che non è, chi cerca il proprio guadagno dandola ad intendere, impostore, gabbamondo (grd. L 1933, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. Pz 1989; Ms 2005, amp.) Ⓘ ciarlatano Ⓓ Scharlatan, Quacksalber ◇ a) O se see un talaran / a firà sun chel paré, / sta canzon da zarlatan / ra ciapaa pì conzié. O se sève un talaràn / a firà sun chel paré, / sta canz̄ón da z̄arlatàn / ra ciapava pi conz̄ié. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:118 (amp.).

ciarlatan (fas., fod.) ↦ ciarlatan.

ciarn (bra.) ↦ cern.

ciaro (amp.) ↦ cer.

ciaro (fod., col.) ↦ cler.

ciaroncel (moe.) ↦ cajencel.

ciarü (gad.) ↦ cialù.

ćiarü (mar., Badia) ↦ cialù.

ciasa Ⓔ CASA (EWD 2, 163) 6 1763 ciasa ‘domus’; patrogn de ciasa, del mesch ‘dominus domus vel praedii’ (Bartolomei1763-1976:74, 91)
gad. ciasa mar. ćiasa Badia ćiasa grd. cësa fas. cèsa caz. cèsa bra. ciasa moe. ciasa fod. cesa amp. ciasa LD ciasa MdR ćiasa
s.f. Ⓜ ciases
1 costruzione eretta dall’uomo per propria abitazione (gad. B 1763; A 1879; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; G 1923; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ casa Ⓓ Haus ◇ a) Chësc n di abenëura se n ie jit ora de cësa, y giapa na bëursa mplida de truep dinei Kæst un dì abenœura se gniœ schit ora de tgiæsa, y giappa una bœursa emplida de truep dinèi PlonerM, Erzählung6GRD1807:48 (grd.); b) Le creature. Po perché pa no? vegnide sun ciasa. La mare ve fasc ben popacei Le creature. Pò perche pa nò? Vegnide sun chiasa. La mare ve fasch beng papatsche GiulianiGB, Gespräch1812-2014:59 (bra.); c) Mo gnü en se dijel: Cotan de servitú en ciasa de mi pere á pan dessurora, y iö me möri chiló da fan. Ma gnü in sé dischel: Cotang de servitu in tgiasa de mi père ha pang d’sorora, e iö me möre chilò da fang. HallerJTh, FigliolProdigoBAD1832:139 (Badia); d) canche ël ie unì, y rua daujin da cësa, audivel sunan y balan anche el joe uní, y rúa d’ausching da tschiesa, audivel sunang y ballang HallerJTh, FigliolProdigoGRD1832:143 (grd.); e) Ma l’é retornà en se, e l’à dit, cotenc de urees che à en cèsa de mi père massa pan, e gé more chiò da fam. Ma l’é retorná in se, e l’a dit, coteng de urées che ha in tgiesa de mi pére massa pan, e jé more cgló da fam. HallerJTh, FigliolProdigoCAZ1832:144 (caz.); f) e cánche l vigniva e ruáva damprò da cesa, l à sentì, che i ciantáva e baláva duc auna e chanche ‘l vigniva e ruava dampro da tgiésa, l’ha senti, che i giantava e ballava dutg a una HallerJTh, FigliolProdigoFOD1832:152 (fod.); g) Odëise, tra le divertimënt passa le tëmp snel. A ći ora sunse partis da ćiasa? Iö mine da la mesa da les cinch. Odëise, tra le divertimënt passa le tëmp snel. A çhi óra sunse partis da çhiasa? Jeu mine da la mezza da les ćinq. DeRüM, TëmpRetornunseCiasa1833-1995:245 (MdR); h) e canch’el torna, e vegnia senpre pì vejin a ciasa, ‘l à sentù, ch’i sonaa e i ciantaa e canch’el torna, e vegniva sempre pi vegin a ciasa, l’ha sentù, ch’i sonava e i ciantava ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:256 (amp.); i) Aposta no, dij l ost, percie ue udëi, chi ch’à da cumandé te cësa, ie oder tu! Apòsta no, diŝ l’òst, pertgë voi udëi, chi ch’hà da cumandè te tgèsa, jö oder tu! VianUA, OstFëna1864:196 (grd.); j) Chël, che scolta sö mia parora é n om sciché, che fabrichëia la ciasa sön n crëp. Chel, chè scolta sou mia parora è ‘ng ŏm sicchè, ch’fabbricheia la ciaſa sounung crepp. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:41 (Badia)
2 fig. famiglia, stirpe (fas., fod. Ms 2005, MdR) Ⓘ casa fig., casato Ⓓ Haus fig., Geschlecht ◇ a) Él rich? Ël é bëin de bot rich e de na bona ćiasa. Él ric? Ël é bëiǹ de bòt ric e de ‘na bonna çhiasa. DeRüM, NozaSignuraSo1833-1995:238 (MdR); b) Mo mineste tö, ch’ël n’en sie inće de plü rić e de de mius ćiases che chëst che devënta soldas? Mó mineste teu, ch’ël n’eǹ sie inçhié de plü riçh e de [de] miùs çhiases che quëst che devënta soldas? DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:262 (MdR); c) La seconda ciasa nobile é chela del Savoi. La söcondö tschiasa nobilö ö chöllo del Savoi.