Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/193

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


ciampanoz
158


ciameśoto / De seda el palegren da canpanoto Vos femenes un novo ciamesoto, / De seda el palegren da campanoto DegasperF, AgostinoCostantini1860:1 (amp.) ◆ soné ciam-

panoz (fod. Ms 2005, amp. C 1986) Ⓘ suonare le campane a festa Ⓓ die Glocken feierlich läuten ◇ a) A sonà canpanoto no sentì / In ogni luó, ch’i no fenisce pì A sonà campanoto no sentì / In ogni luò, ch’i no fenisce pì DegasperF, AgostinoCostantini1860:1 (amp.).

ciampanoz (fod.) ↦ ciampanoz.

Ciampedel 6 1858 Tschanpödel (ZacchiaGB, DescrizionFascia1858*:4)
grd. Ciampedel fas. Ciampedel bra. Ciampedel amp. Campitello LD Ciampedel
topon.
comune nell’alta val di fassa, in trentino (grd. F 2002, fas. R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ Campitello di Fassa Ⓓ Campitello im Fassatal ◇ a) l più bel scito de la Val de Sora, Ciampedel il più bel sito della Val dö sora, Tschanpödel ZacchiaGB, DescrizionFascia1858*:4 (bra.).

Ciampedel (grd., fas., bra., LD) ↦ Ciampedel.

Ciampëi 6 1879 Tgiampái (PescostaC, MëssaPescosta1879:4)
gad. Ciampëi Badia Ciampëi
topon.
vetta dolomitica che sovrasta il paese di colfosco in val badia (gad.) Ⓘ Ciampëi Ⓓ Ciampëi ◇ a) Sossungher y Boá y i pic de Ciampëi, / ciarede ma dërt, ne n’él pa vëi? Sossungr e Boà e i pits de Tgiampái, / Tgiarède ma dart, ne n’elle pa váj? PescostaC, MëssaPescosta1879:4 (Badia).

Ciampëi (gad., Badia) ↦ Ciampëi.

ciampèna (fas., caz.) ↦ ciampana.

Ciampestrin 6 1858 Tschampestrin (ZacchiaGB, DescrizionFascia1858*:4)
gad. Ciampestrin fas. Ciampestrin bra. Ciampestrin amp. Campestrin LD Ciampestrin
topon.
paese della val di fassa facente parte del comune di mazzin (gad. DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ Campestrin Ⓓ Campestrin ◇ a) dò vegn trei pìcui lesc, Soial, Ciampestrin e Fontanac do vön trei picui lös, Soial, Tschampestrin ö Fontanatsch ZacchiaGB, DescrizionFascia1858*:4 (bra.).

Ciampestrin (gad., fas., bra., LD) ↦ Ciampestrin.

ciampopré Ⓔ CAMPUS + PRATUM 6 1763 ciampaprè ‘rus, arva’; ciampoprè, che ne bogn ‘sterilis’ (Bartolomei1763-1976:73)
gad. ciampopré mar. ćiampopré Badia ćiampoprè fas. ciamp e pra
s.m. Ⓜ ciampoprés
ampia distesa di terreno aperto e pianeggiante, coltivato o coltivabile (gad. B 1763; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, fas.) Ⓘ campagna Ⓓ Feld und Wiese, Grund und Boden ◇ a) Intratan vëgn le fi plü vedl dal ciampopré, y tl ruvé daimpró a ciasa, sëntel a soné y a cianté. Intratang vagn ‘l fì pleù vèdel dal ciampprè, e in tel rovè dainprò a ciàsa, sant’l a sonè e a ciantè. FlatscherGV, FiProdigoBAD1841-1986:249 (Badia).

ciampopré (gad.) ↦ ciampopré.

ćiampopré (mar.) ↦ ciampopré.

ćiampoprè (Badia) ↦ ciampopré.

cian Ⓔ CANIS (EWD 2, 142) 6 1763 cian ‘canis’ (Bartolomei1763-1976:73)
gad. cian mar. ćian Badia ćian grd. cian fas. cian caz. cian fod. cián col. cen amp. cian LD cian
s.m.f. Ⓜ cians, ciana, cianes
mammifero domestico dei carnivori (gad. B 1763; A 1879; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; G 1923; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ cane Ⓓ Hund ◇ a) L ie stat na desfertuna, / Che duta Bula l sà. / Y duc bradlova aduna, / Che l Pimperl ie cherpà. / Di cians i plu valënc / Zanovel bel cui dënz. / Capiva prëst: Wart auf! / Geh, Pimperl, frißt und sauf! L ie stat na desfertuna, / Ke duta Bula l sa. / I duc bradlova ad una, / Ke l Pimperl ie krepà. / Dei cians i plu valënc / Zanovel bel kui dënz. / Kapiva prëst: Wart auf! / Geh, Pimperl, frißt und sauf! PlonerM, CuraziansBula1828-1915:64 (grd.); b) l’aea n picol cian, che l’era coscita bon de jir dò la feides l aea un picol čan, ke l era košita bon de ʒ̉ir dò la feides BrunelG, Cianbolpin1866:5 (caz.); c) Un cian de bela raza / Che da turco el porta el gnon / ‘L à el pelo longo; ‘l é da caza Un ciàn de bella razza / Che da turco el porta el gnόn / L’à el pelo longo; le da caza Anonim, ManageriaComunal1873-1973:34 (amp.); d) spo gnôl i dui pelegrins, y do chi la cerva, mestega sciöche n cian spo gnēle i dui pellegrings, e do chi la cerfa, mestega sceoucche ‘ng ciang DeclaraJM, SantaGenofefa1878:106 (Badia)
cian da ciacia (gad. P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ cane da caccia Ⓓ Jagdhund ◇ a) da doman adora él pié ia le conte, en compagnia de düc i nobli ciavaliers de süa vijinanza, de tröc sorvidus, vignun a ciaval, cun atri ciavai da soma o müsc, spo cians da ciacia da dumang adora elle piè ia ‘l conte, in compagnìa de duttg’ i nobili cavalieri d’sua vijinanza, d’troucc’ servidūs, vignung a ciaval, cung atri ciavai da soma o musc’, spo ciangs da ciaccea DeclaraJM, SantaGenofefa1878:90 (Badia).

cian (gad., grd., fas., caz., amp., LD) ↦ cian.

cián (fod.) ↦ cian.

ćian (mar., Badia) ↦ cian.

cianac Ⓔ CANNA + -ACEUS (Gsell 1990b:366) 6 1878 cianac’ (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:35)
gad. cianac mar. ćianac Badia ćianac
s.m. Ⓜ cianac
albero che ha smesso di crescere per mancanza di acqua (gad. Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998) Ⓘ albero secco Ⓓ dürrer Baum ◇ a) Renforzada col lat éra tornada fora ad abiné müstl, le tënder y süt, dales crëpes y da cianac vedli Ringforzada col latt ella tornada fora ad abinè must’l, l teind’r e sūtt, dalles creppes e da cianac’ vedli DeclaraJM, SantaGenofefa1878:35 (Badia).

cianac (gad.) ↦ cianac.

ćianac (mar., Badia) ↦ cianac.

Cianacei 6 1858 Tschanazei (ZacchiaGB, DescrizionFascia1858*:4)
gad. Cianacëi fas. Cianacei caz. Cianacei bra. Cianacei fod. Cianacei amp. Canazei LD Cianacei
topon.
paese dell’alta val di fassa, in trentino (gad. DLS 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ Canazei Ⓓ Canazei ◇ a) dapò tedò i Munciogn vegn 4 pìcui: Cianacei, Gries, Dalba, Penìa dapô tödo i Muntschoni vöng 4 picui: Tschanazei, Gries, Dalba, Bönia ZacchiaGB, DescrizionFascia1858*:4 (bra.); b) A forza de domanèr l’un e l’auter, un tous da Cianacei l’à dit, che el va con la feides A forza de domanér l’un e l auter, un tous da Čanačei l à dit, ke ël va kon la feides BrunelG, Cianbolpin1866:1 (caz.).

Cianacei (fas., caz., bra., fod., LD) ↦ Cianacei.