Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/191

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


ciamò
156



gad. ciamó mar. ćiamó Badia ćiamò fas. amò caz. amò bra. amò LD ciamò MdR ćiamò
avv.
1 indica continuità di un’azione, di un fatto o di una condizione (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ ancora Ⓓ noch ◇ a) Y al á tut ca, y s’un é gnü da so pere. Y canch’al fô ciamó dalunc, l’ál odü so pere E al ha tut ca, e s’ n é gnü da so père. E canch’al fóa tgiamò da lunsch, l’halle odü so pére HallerJTh, FigliolProdigoBAD1832:139 (Badia); b) Ći àn pa raprejentè inier? / An à raprejentè na tragedia; chilò él ćiamò la zetola. Çhi haǹ pa rapreŝentè inier? Aǹ ha rapreŝentè ‘na tragédia; quilò él çhiamò la zettola. DeRüM, OnurReverì1833-1995:234 (MdR); c) Ves avëise divertì dërt bëin inier a le bal? / Bëin de bot. Iö sun ćiamò stanćia dal gran balè. Ves avëise divertì dërt bëiǹ inier a le bal? / Bëiǹ de bòt. Jeu suǹ çhiamò stançhia dal gran ballè. DeRüM, SignuresSorus1833-1995:236 (MdR); d) Sc’ Idî i dá ciamó tröc agn / á i ampezans n gran davagn S’ Iddì i dà giamo trots agn / Ha i Ampëzzain ën gran vadagn PescostaC, SonëtCoratBadia1852:4 (Badia); e) Cincant’agn ciamó viede / Düc compagns aldedaincö Ceincant’ angn’ ciamò viede / Duttg’ compag’ns al dè da incoù DeclaraJM, MëssaGrossrubatscher1865:1 (Badia); f) Vèrda cotanta bela fortaes, che n’é amò chiò Verda kotanta bela fortaes, ke n’è amò kiò BrunelG, Cianbolpin1866:22 (caz.) ☟ encora
2 senza attendere ulteriormente (gad.) Ⓘ ancora Ⓓ noch ◇ c) Al á dunca comané ch’al vëgnes aresté ciamó en chëra nöt El à dunca comanè ch’el vegne arrestè ciamò in chella noutt DeclaraJM, SantaGenofefa1878:86 (Badia)
3 di nuovo, un’altra volta, per indicare il ripetersi di una cosa o di un’azione (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966, fas.) Ⓘ ancora, di nuovo Ⓓ nochmals, wiederum ◇ a) Le creature. Bon viac segnor. Ma vegnide pa amò Le creature. Bong viatsch Segnor! Ma vegnide pa a mò GiulianiGB, Gespräch1812-2014:59 (bra.); b) dopo che l’ëis lita na ota, la liarëise ciamó cënc otes dopo che l’ais litta naota, la liareise ciamò ceìng ŏtes DeclaraJM, SantaGenofefa1878:V (Badia); c) Straverdete da vigni aziun, che te fajess vergogna dan da Idî y tü geniturs. Ciamó na ota, mantëgnete prossa, y döt jará bun Straverdete da vigne aziung, che tè fajess’ vergogna dang da Iddì e tu genitori. Ciamò naota, mantegnete prossa, e dutt jarà bung DeclaraJM, SantaGenofefa1878:4 (Badia)
4 in aggiunta (gad., fas.) Ⓘ ancora Ⓓ noch ◇ a) Oho ades amò viva al preve de Sepon Oho adess amo viva al preve de Sepon PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:263 (bra.); b) Ne fossel morvëia, sce Chël Bel Dî en paraisc / menass l’Orco o ciamó valch deplü / a castié n te gran piciadú? Ne fóssel mervöia, sce Chël Bel Dî in paraîsc / menessa l’Orco o ćiamò valch de più / a ćiastié n te’ gran pićiadu? PescostaC, OrcoIocl1858-1994:235 (Badia); c) Che ciamó na eterna noza / Deboriada orunse fá Chè ciamò na eterna nozza / Deburiada urungse fa DeclaraJM, MëssaFreinademez1875:1 (Badia); d) Sce Patriarca Giacobe incö ciarass pro, / "Oh veramënter, dijessel ciamó, / Chiló él la porta dl Cil, la ciasa de Dî" Se Patriarca Giacobbe incö tgiaress prò, / "Oh veramáintr, dis̄essl tgiamò, / Chilò elle la porta del Ciel, la tgiasa de Die" PescostaC, MëssaPescosta1879:4 (Badia) ☟ encora
5 oltre a ciò, per di più (gad., fas. DLS 2002, MdR) Ⓘ per di più, inoltre Ⓓ zudem, außerdem ◇ a) Cognon jir co le crapele; e amò l’é perìcol de se rompir le giame. Cognon schir colle carpelle: e a mò l e pericol de se rompir le giame. GiulianiGB, Gespräch1812-2014:59 (bra.); b) mëss codie ćiarè, ch’ël se ciafe n lüch por se podëi con ćiamò plü de gran bria ch’ël à inte so regimënt mëss cò die çhiarè, ch’ël se ćiaffe ‘ǹ lüc por se podëi coǹ çhiamò plü [de] graǹ brìa ch’ël ha inte sò Regimënt DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:262 (MdR); c) la l’à menà te n’autra cambra delaìte che la era amò n toch più bela che la pruma. la l a menà te un autra kambra de la ite, ke l era amò un tok più bela ke la pruma. BrunelG, Cianbolpin1866:6 (caz.); d) Siur Bacher á dé ala stampa atri bi libri en bel talian saurí da intëne, […] na gramatica ladina nes ál ciamó lascé a man scrita. Sior Bacher a dè alla stampa atri bi libri in bell taliang saurì da intenne, […] na grammatica ladina nes à le ciamò lascè a mang scritta. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:IV (Badia); e) Al menâ n’aria dala doman frëida y taiënta, ala fin ál ciamó metü man a plovëi y novëi dër dassënn. El m’nā ‘ngn’ aria dalla dumang freida e taianta, alla fing āle ciamò m’tù mang a plouei e nevei der da senn. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:32 (Badia)
ciamò deplù (gad.) Ⓘ ancora di più Ⓓ noch mehr ◇ a) Iö l’ami, y dess cun ligrëza por ël mia vita, mo Os, o mi bun Idî, l’amëis ciamó deplü Jou l’ame, e dess’ cung ligrezza pur el mia vīta, mo, Os, o mi bung Iddì, l’amais ciamò de plou DeclaraJM, SantaGenofefa1878:19 (Badia) ◆ ciamò

mai (gad.) Ⓘ ancora mai Ⓓ noch nie ◇ a) "Morí! (dijel) ci ól pa dí morí? I ne n’á ciamó mai aldí dijon chësta parora." "Morì! (disc’ el) ci ŏle pa dì morì? I ne n’à ciamō mai aldì dijang’ chesta parora." DeclaraJM, SantaGenofefa1878:62 (Badia) ◆ ciamò nia (gad.) Ⓘ non ancora Ⓓ immer noch nicht, noch nicht ◇ a) Golo scomenciâ a fá dassënn da patrun: […] Y ciamó nia contënt, mëtel man, soflé sö dala superbia, a maltraté i vedli soldas y servi fedei dl grof Golo scomenceā a fa dassenn da patrung: […] E ciamò nia cuntent, mett’ l mang, sofflè sou dalla superbia, a maltràttè i vedli soldàs e servi fedeli d’l grof DeclaraJM, SantaGenofefa1878:11 (Badia) ◆ mai ciamò (gad.) Ⓘ mai ancora Ⓓ noch nie ◇ a) mo mai ciamó ne n’ái odü val’ de mi pere söla tera mo mai ciamò nen ai udù val d’mi pere soulla terra DeclaraJM, SantaGenofefa1878:67 (Badia)
enciamò.

ciamò (LD) ↦ ciamò.

ćiamó (mar.) ↦ ciamò.

ćiamò (Badia, MdR) ↦ ciamò.

ciamp1 Ⓔ CAMPUS (EWD 2, 138) 6 1763 ciamp ‘ager’; patrogn del ciam e prè ‘dominus rusticus’ (Bartolomei1763-1976:73, 91)
gad. ciamp mar. ćiamp Badia ćiamp grd. ciamp fas. ciamp bra. ciamp fod. ciámp col. cemp amp. cianpo LD ciamp MdR ćiamp
s.m. Ⓜ ciamps
superficie agraria coltivata o coltivabile (gad. B 1763; A 1879; A 1895; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ campo Ⓓ Feld, Acker ◇ a) Si plu vedl fi eder fova te ciamp Sí plu vödl fí èdr fóa inte tschiamp HallerJTh, FigliolProdigoGRD1832:143 (grd.); b) Ma l eva so fi plu vegle nte ciámp Ma l’eva so fí plu vegle en te tgiamp HallerJTh, FigliolProdigoFOD1832:152 (fod.); c) E ël n’é degun ćiamp, che tra le bun formënt n’en abe inće de rie e de dezipé E ël n’é deguǹ çhiamp, che tra le buǹ formënt n’eǹ abbe inçhié de rie e de decipé DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:264 (MdR); d) Tut é te mez de bie pré o ciampes. Tutt ö tömez dö biö prä o tschanpes. ZacchiaGB, DescrizionFascia1858*:5 (bra.); e) Sce duncue Idî cür le ciamp de n te bel mantel, ne fajarál mo chël tan ince por os Se dunque Iddì cūr ‘l ciamp deng n’te bell mantell, nè faralle mo chel tang incie pur os Decla-