Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/190

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


ciamò
155


3 fig. chiamare qualcuno in causa, implicarlo in una questione, spesso chiedendogli di prendersi le sue responsabilità (MdR) Ⓘ chiamare fig.Ⓓ rufen fig. ◇ a) ch’ëi vëgne chilò dërt bëin instruis, e imparè tröp, acioch’ ëi sie na ota inte vigne stato che la providënza de Die tost o tert i ćiama ch’ëi vëgne quilò dërt bëiǹ instruis, e impare treup, acćioch’ ëi sie ‘na òta inte vigne stato che la providënza de Die tost o tärd i çhiama DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:268 (MdR); b) Mo vignun pò e dess pensè, ch’ël é dessigü ćiamè por valch stato, olache abilitês e capazitês tant de le corp che de l’anima é nezesciaries. Mo vignuǹ pò e dess pensè, ch’ël é de sigü çhiamè por valq stato, olà che abilités e capacités tant de le corp che de l’anima é necesŝaries. DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:269 (MdR)
4 nominare, dare un nome (MdR) Ⓘ chiamare Ⓓ nennen ◇ a)T’avras aldì dijan de le castighe, ch’ëi ćiama: passè les bachëtes. S. T’ avràs aldì diŝaǹ de le castighe, ch’ëi çhiama: passè les bacchëtes. DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:267 (MdR)
p.p. come agg. Ⓜ ciamés, ciameda, ciamedes
che ha per nome (MdR) Ⓘ chiamato Ⓓ genannt ◇ a) Chëst fô n ostì de n lüch, ćiamè La Vila, olà che "l’omo santo" jêva gonot a bëire Quëst fô ‘ǹ ostì de ‘ǹ lüeg, çhiamè La Villa, olà che "l’ omo santo" gêva gonót a bëire DeRüM, PelegrinRoma1833-1995:275 (MdR)
clamé.

ciamé (gad., Badia) ↦ ciamé.

ćiamè (MdR) ↦ ciamé.

ciameija Ⓔ CAMISIA (EWD 2, 134) 6 1763 ciamascha ‘indusium, subucula’ (Bartolomei1763-1976:73)
gad. ciamëja mar. ćiamëja Badia ćiamëja grd. ciamëija fas. ciameija caz. ciameija bra. ciameija moe. ciamija fod. ciamëja col. ciamija amp. ciameśa LD ciameija MdR ćiamëja
s.f. Ⓜ ciameijes
indumento di cotone, di tela, di seta, di flanella o d’altro tessuto, di varia lunghezza e fornito di maniche lunghe o corte (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ camicia Ⓓ Hemd ◇ a) Dàme ca na ćiamëja nëta. / Chilò éla. / Ëla é tant frëida. / Sce vorëis, la scialdi. Dame qua ‘na çhiamëŝa nëtta. / Quilò éla. / Ëlla é tant frëida. /Ŝe vorëis, la scialdi. DeRüM, EhJan1833-1995:250 (MdR); b) Mo zirolave! Voi velgiac / Troà mo cà la ciamejela / Bruna o verda; prest, metéla Mo tzirolave! Voi velgiatg / Troà mo cà la tgiameṡela / Bruna o verda; prest, mettela BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:246 (bra.); c) De ciameśes ‘l é da vardà sora / Chi globe che pendora De ciameses l’è da vardà sora / Chi globe che pendòra Anonim, TosesCortina1873-1938:30 (amp.)
en ciameija (gad., grd., fod., amp.) Ⓘ in canottiera Ⓓ im Unterhemd ◇ a) L s’à ressolt de depënjer l un dut desnut, y l auter n ciamëija. L’s’a resolt dœ depœnscher l’ung dut dœschnut, y l’auter in tgiameischa. PlonerM, Erzählung2GRD1807:45 (grd.); b) Al s’á ressolt de depënje l’un daldöt desnü, y l’ater en ciamëja. Ël s’ a resolt de depënĝe l’uŋ d’l tùtt deŝnù, e l’àter in çhamëscia. PlonerM, Erzählung2BAD1856:24 (Badia); c) ‘L à pensà d’in fei un nudo de parte, e ‘l outro in ciameśa. ‘L a pensá d’in fei un nudo de parte, e l’autro in çhamésa. PlonerM, Erzählung2AMP1856:24 (amp.); d) L i’ é vegnù n ment de i pituré un deldut desnù, l auter n ciamëja. Ël i é vegnu in ment dei pituré uŋ del tut desnú, l’auter in çhamëŝa. PlonerM, Erzählung2FOD1856:25 (fod.) ◆ un per ciameija scherz. (amp.) Ⓘ ognuno, ciascuno Ⓓ jeder, jedermann ◇ a) Vedé ben, che se ra pó / anche lieśe inze na jejia, / duto chel, ch’éi betù śo, / śà ‘l saé un par ciameśa. Vedé ben, che se ra po / anche lieze inz̄e na gegia, / duto chel, ch’ei betù zò, / za ‘l savé un par ciameza. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:117 (amp.); b) ‘L é stà un par ciameśa / Anche de chesto é parlà. L’é stá un par ciamesa / Anche de chesto e parlá. Anonim, Monumento1873:3 (amp.).

ciameija (fas., caz., bra., LD) ↦ ciameija.

ciamëija (grd.) ↦ ciameija.

ciamëja (gad., fod.) ↦ ciameija.

ćiamëja (mar., Badia, MdR) ↦ ciameija.

ciamejela (bra.) ↦ camijuela.

ciamejola (fas.) ↦ camijuela.

ciamejot Ⓔ deriv. di ciameija (EWD 2, 134) 6 1860 ciamesoto (DegasperF, AgostinoCostantini1860:1)
fas. camejot amp. ciameśoto
s.m. Ⓜ ciamejoc
pezzo del costume tradizionale (fas. R 1914/99; Mz 1976; DILF 2013, amp. Q/K/F 1982; C 1986) Ⓘ gonna con bustino Ⓓ Rock mit Oberteil ◇ a) Vos femenes un noo ciameśoto / De seda el palegren da canpanoto femenes un nuvo ciamesoto, / De seda el palegren da campanoto DegasperF, AgostinoCostantini1860:1 (amp.).

ciamejuola (fod.) ↦ camejuola.

ciamena Ⓔ CAMERA ‹ καμάρα (EWD 2, 135) 6 1833 çhiamena (DeRüM, MütMaridé1833-1995:280)
gad. ciamena mar. ćiamena Badia ćiamena LD ciamena MdR ćiamena
s.f. Ⓜ ciamenes
locale d’abitazione in un edificio, specialmente quella destinata al riposo (gad. A 1879; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ stanza, camera, camera da letto Ⓓ Zimmer, Kammer, Schlafzimmer ◇ a) Inte chël i alda la patrona, vëgn fora de süa ćiamena, e scomëncia a i rejié. Inte quël i alda la patrona, vëgn fòra de süa çhiamena, e scomënćia a i reŝié. DeRüM, MütMaridé1833-1995:280 (MdR); b) sce la löna ilominâ le ciastel, se la godô la contëssa sora a soné te süa ciamena le laut por acompagné val’ ciantia devota se la luna illuminā ‘l ciastell, s’ la godō la contessa sŏra a sonè te sua ciamena ‘l laut pur accompagnè val ciantia devota DeclaraJM, SantaGenofefa1878:10 (Badia) ☟ camera,

stanza.

ciamena (gad., LD) ↦ ciamena.

ćiamena (mar., Badia, MdR) ↦ ciamena.

ciameśa (amp.) ↦ ciameija.

ciameśoto (amp.) ↦ ciamejot.

ciamija (moe., col.) ↦ ciameija.

ciamijola (moe.) ↦ camijuela.

Ciaminades 6 1833 Çhiaminades (DeRüM, CasperCiaminades1833-1995:280)
gad. Ciaminades MdR Ćiaminades
topon.
casale nel comune di badia, sulla destra orografica della gadera, all’altezza di pedraces (gad., MdR) Ⓘ Ciaminades Ⓓ Ciaminades ◇ a) "N’ëise nia odü berba Jan Casper da Ćiaminades valgó stan incërch chisc parëis a sorëdl?" "N’ëise nìa odü bärba Ĵean Caspr da Çhiaminades valgó staǹ inćërc quiŝ parëis a sorëdl?" DeRüM, CasperCiaminades1833-1995:280 (MdR).

Ciaminades (gad.) ↦ Ciaminades.

Ćiaminades (MdR) ↦ Ciaminades.

ciamó (gad.) ↦ ciamò.

ciamò Ⓔ deriv. di enciamò (GsellMM) 6 1763 ciamò ‘porro, rursus’; ciamò na ota ‘rursus’ (Bartolomei1763-1976:73)