Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/186

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


ciafé
151


tree/ka’ten-a) 6 1858 tschadönö (ZacchiaGB, MärchenSagen1858*:4)
gad. ciadëna mar. ćiadëna grd. ciadëina fas. cedena, ciadena bra. cedena fod. ciadëna col. ciadena amp. ciadena LD ciadeina
s.f. Ⓜ ciadeines
serie di elementi, spec. anulari e metallici, connessi l’uno nell’altro e mobili (gad. G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1950; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ catena Ⓓ Kette ◇ a) B. Cogne jir ja Sèn Jan a me comprar na vacia […] B. Speta emben che vae a me tor l corpet e la ciadena. B. Cognö schir scha sen Schan a mö comprar n’vatschô […] B. Speta n’bön chö vaö a mö tòr al corpöt ö la tschadönâ. ZacchiaGB, DescorsFascegn1858*:2 (bra.); b) Jent che jìa su a lejia i l’à sentù trope oute remenar le ciadene. Schönt chö schia su a löschiô i la sentu troppe ôute rimenar lö tschadönö. ZacchiaGB, MärchenSagen1858*:4 (bra.).

ciadeina (LD) ↦ ciadeina.

ciadëina (grd.) ↦ ciadeina.

ciadena (fas., col.) ↦ cedena.

ciadëna (gad., fod.) ↦ ciadeina.

ćiadëna (mar.) ↦ ciadeina.

ciadenela Ⓔ deriv. di ciadeina (EWD 2, 119) 6 1856 tgiadenelle f. pl. (BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:246)
grd. ciadinela fas. cedenela bra. ciadenela moe. ciadenela fod. ciadenela amp. ciadenela
s.f. Ⓜ ciadeneles
piccola e sottile catena d’oro o d’altro materiale prezioso che si porta al collo, al polso o alla caviglia (grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. Q/K/F 1982; C 1986) Ⓘ catenella, catenina, collana Ⓓ Kette, Kettchen, Halskette ◇ a) Velgiuce! voi meté l colar / Da ciadenele, e da bechec. Velgiucce! voi mettè ‘l collar / Da tgiadenelle, e da becchetg. BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:246 (bra.); b) De ra ciadeneles no vardon / Che res porta par mostron De ra ciadeneles no’ vardon / Che res porta par mostron Anonim, TosesCortina1873-1938:30 (amp.).

ciadenela (bra., moe., fod., amp.) ↦ ciadenela.

ciadinela (grd.) ↦ ciadenela.

Ciador (fas.) ↦ Ciadoura.

Ciadore (col.) ↦ Ciadoura.

ciadorin Ⓔ deriv. di Ciadoura (cfr. Q/K/F 1982:42) 6 1844 Cadorín (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:112)
fod. cadorin amp. cadorin
s.m.f. Ⓜ ciadorins, ciadorina, ciadorines
persona proveniente dal cadore (fod. Pz 1989, amp. Q/K/F 1982; C 1986) Ⓘ cadorino Ⓓ Einwohner des Cadore ◇ a) Sode e roba a boaton / e vestì de pano fin, / ma ‘l no i rende surizion / al pì gramo cadorin. Sòde e ròba a boatón / e vestì de pano fin, / ma ‘l no i rènde suriz̄ion / al pi gramo Cadorín. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:112 (amp.).

ciadortel Ⓔ ? (cfr. EWD 2, 121) 6 1878 ceadōrt’l (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:36)
gad. ciadortl mar. ćiadortl Badia ciadortl
s.m. Ⓜ ciadortli
albero rattrappito (gad. Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998) Ⓘ albero secco Ⓓ dürrer Baum ◇ a) Sot a n ciadortl de peció ára ciafé na röta dër bel inzinciorada da barbücia blancia ghela y foscia Soutt a ‘ng ceadōrt’l d’pecceŏ alla ceaffè na rŏuta der bell inzinzorada da barbuzza blancia ghēla e foscea DeclaraJM, SantaGenofefa1878:36 (Badia).

ciadortl (gad., Badia) ↦ ciadortel.

ćiadortl (mar.) ↦ ciadortel.

Ciadoura 6 1848 Chiadura (PescostaC, Schützenlied1848-1994:222)
gad. Ciadura Badia Ciadura grd. Ciadura fas. Ciador fod. Ciadoure col. Ciadore amp. Cador, Cadore LD Ciadoura
topon.
territorio storico italiano, situato nell’alta provincia di belluno in veneto (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ Cadore Ⓓ Cadore ◇ a) Lotri da Ciadura ia / Y chi d’Agort ne dá tria Lottri da Chiadura ia / E chi d’Agort né da tria PescostaC, Schützenlied1848-1994:222 (Badia); b) Al é chël bur lombert d’Agort / o da Ciadura che ne n’ó dé tria All ö kal bur Lombert d’Agord / O da Tgiadura kö nö no de tria PeskollerJB, Landsturmlied1866-1998:288 (Badia).

Ciadoura (LD) ↦ Ciadoura.

Ciadoure (fod.) ↦ Ciadoura.

Ciadura (gad., Badia, grd.) ↦ Ciadoura.

Ciae 6 1852 C’iave (ZardiniB, Rudiferia1852:1)
amp. Ciae LD Ciae
topon.
frazione del comune di cortina d’ampezzo (amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ Chiave Ⓓ Chiave ◇ a) Aló! animo, da brae! / Tolé dute el goto in man, / D’Agabona infin a Ciae / Craion: Viva el nosc pioan! Alo! animo, da brave! / Tolè dute el goto in man, / D’Agabona infin a C’iave / Crajòn: Viva el nosc’ Piovan! ZardiniB, Rudiferia1852:1 (amp.).

Ciae (amp., LD) ↦ Ciae.

ciae (amp.) ↦ clef.

ciael (col., amp.) ↦ ciavel.

ciaf (bra.) ↦ cef.

ciafé Ⓔ da collegare con ciafa ‘Pfote’ (Gsell 1994b:332) 6 1763 chafaracourda ‘memor’; ciafalla ‘impetro’; ciafè ‘invenio’ (Bartolomei1763-1976:72, 73)
gad. ciafé mar. ciafé Badia ciafè MdR ciafè
v.tr. Ⓜ ciafa
1 accogliere, accettare, prendere ciò che viene dato, consegnato, recapitato (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, MdR) Ⓘ ricevere Ⓓ bekommen ◇ a) Vëgnel na ota o l’atra in permescio, sàl olà via, e ciafa sënza fadia da mangé e da bëire, de tant che le püre Vëgnl ‘na ota o l’atra iǹ permesŝo, sal olà via, e ciaffa sënza fadìa da mangé e da bëire, de tant che le püre DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:262 (MdR); b) Sën ái ince iu ciafé / Na cognada nea. / Tö, mia bona Loisele, / Te ciafaras na oma nea. Söng ai n’tgiö iu tschafö / Na cugnada nèa, / Tō mia bona Loisölö / To tschafaras na oma nea. AgreiterT, ConLizonza1838-1967:132 (mar.); c) Por n ciafé sëgn cënt deplü, Col brilant onur lassö. Pur ‘ng ceaffè sengn’ ceant de plou, Col brillante onur lassoù. DeclaraJM, MëssaFreinademez1875:1 (Badia)
2 rinvenire qualcosa che si cerca, si desidera (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, MdR) Ⓘ trovare Ⓓ finden ◇ a) To fre é gnü, y to pere á mazé n videl gras, porchël ch’al l’á ciafé intun. To fré é gnü, e to père ha mazze ‘n videll gras, porch’ al ch’al l’ha tschafe intung. HallerJTh, FigliolProdigoBAD1832:141 (Badia); b) Jide inte mi gabinet: ilò ciaferëise tüt chël che ves fej debojëin. Ĝide inte mi gabinet: illò ćiafferëise tüt quël che ves feŝ de boŝëiǹ. DeRüM, PrëieSföiPapire1833-1995:252 (MdR); c) l’om scomenciava a chirì inte la cassa. Ël ciafa dunca i grosc con la crusc lassura. l’om scomenćiava a chirì inte la cassa. Ël ćiaffa dunca i groŝ con la cruŝ lassura. DeRüM, VizBëire1833-1995:274 (MdR); d) Os ëis orü