Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/185

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


ciacé
150


ciar, ciaciar moe. ciaciar fod. ciacé col. cazé amp. cazà LD ciacè
v.tr. Ⓜ ciacia
1 dare la caccia (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ dare la caccia, cacciare Ⓓ jagen
2 mandare via bruscamente (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; DLS 2002, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ scacciare, cacciare via Ⓓ vertreiben, verjagen, wegjagen ◇ a) Nes tira sula cresta / Na bela gran tampesta. / Per Triech ciacëles ju, / Fajëi la crëusc lessù. Nes tira sula kresta / Na bela gran tëmpesta. / Per Triek ciacëles ſhu, / Faſhëi la krëush lessù. PlonerM, CuraziansBula1828-1915:65 (grd.); b) Signesse y tolede, sce podëis, l’ega santa / che ciacia la forza dl infer döta canta! Signésse y tolede, sce podês, l’ega santa / che ćiacia la forza dl infêr düta canta! PescostaC, OrcoIocl1858-1994:231 (Badia)
p.p. come agg. Ⓜ ciacés, ciaceda, ciacedes
mandato via bruscamente (gad.) Ⓘ cacciato Ⓓ verjagt ◇ a) Spo ára cunté sö, coch’ Idî l’â mantignida cun so fi mirabilmënter dal momënt, che la cerva ê gnüda la pröma ota tl ander, cina a chël, che ciaciada dal conte se n’ê sciampada iló Spo àla cuntè sou, cocch’ Iddì l’ā mantignida cung so fì mirabilment’r dal moment, ch’la cerfa ē gnuda la pruma ŏta t’ l andr, cina a chel, che ceacceada dal conte sè n’ē sceampada illò DeclaraJM, SantaGenofefa1878:97 (Badia).

ciacé (gad., grd., fod.) ↦ ciacé.

ciacè (Badia, LD) ↦ ciacé.

ćiacé (mar.) ↦ ciacé.

ciacèr (fas.) ↦ ciacé.

ciacia Ⓔ *CAPTIA ‹ CAPTIĀRE 6 1631 (mossables per les) Cazzes (Proclama1631-1991:156)
gad. ciacia mar. ćiacia Badia ciacia grd. ciacia fas. ciacia fod. ciacia col. ciaza amp. caza LD ciacia
s.f. Ⓜ ciaces
attività del catturare o uccidere animali selvatici (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ caccia Ⓓ Jagd ◇ a) Les prueta sun Bulacia, / Fajëi mé n pue la ciacia. Les prueta sun Bulacia, / Faſhëi me m pue la ciacia. PlonerM, CuraziansBula1828-1915:65 (grd.); b) Un cian de bela raza / Che da turco el porta el gnon / ‘L à el pelo longo; ‘l é da caza Un ciàn de bella razza / Che da turco el porta el gnόn L’à el pelo longo; / le da caza Anonim, ManageriaComunal1873-1973:34 (amp.); c) Gnüs sura de chësta süa ligrëza i ciavaliers fajô gonot cun ël na ciacia de porcí salvari, de cerfs, laurs, y lus Gnūs soura d’chesta sua ligrezza i cavalieri fajō gonot cung el na ciaccea d’purceì salvari, d’cerf, laurz, e luus DeclaraJM, SantaGenofefa1878:89 (Badia).

ciacia (gad., Badia, grd., fas., fod., LD) ↦ ciacia.

ćiacia (mar.) ↦ ciacia.

ciaciar (bra.) ↦ caciar.

ciacola Ⓔ deriv. di ciacolé (EWD 2, 118) 6 1807 tgiacules f. pl. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:26)
gad. ciacola mar. ćiacola Badia ciacula grd. ciacula fas. ciàcola fod. ciacola amp. ciacola LD ciacola
s.f. Ⓜ ciacoles
1 discorso senza impegno tra due o più persone su cose varie, per passatempo (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ chiacchiera Ⓓ Geschwätz ◇ a) Na vedla, che ne fajova auter che tussì y batulé, ova scheje daniëura mel de dënz, y jiva suvënz a mulesté n dutëur cun si ciacules. Una vödla, kœ ne faschòva auter kœ tussì y batulè, avòva schkesche dagniœura mel de dænts, y schiva suænts a mulestè ung dutœur cun si tgiacules. PlonerM, Erzählung3GRD1807:46 (grd.); b) Da pert les ciacoles (respogn dessené le boia), ci ch’é comané, mëss deventé. Da pērt les ciaccoles (respogn’ dessenè ‘l bōia), cicch è comanè, mess’ deventè. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:26 (Badia)
2 grande facilità e scioltezza di parola (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ parlantina Ⓓ Redseligkeit ◇ a) Costantini, el segretario / Che de ciacola ‘l é bon / El concorso straordinario / El pó fei ra spiegazion. Costantini, el segrettario / Che de ciaccola le bòn / El concorso straordinario / El pò fei ra spiegaziόn. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:31 (amp.).

ciacola (gad., fod., amp., LD) ↦ ciacola.

ciacolà (col., amp.) ↦ ciacolé.

ciàcola (fas.) ↦ ciacola.

ćiacola (mar.) ↦ ciacola.

ciacolar (bra., moe.) ↦ ciacolé.

ciacolé Ⓔ nordit. ciacolàr (da collegare con l’onomatop. klakk) (EWD 2, 118) 6 1828 ciaculè (PlonerM, VedlMut1828-1997:347)
gad. ciacolé mar. ćiacolé Badia ćiaculè grd. ciaculé fas. ciacolèr bra. ciacolar moe. ciacolar fod. ciacolé col. ciacolà amp. ciacolà LD ciacolé MdR ćiacolè
v.intr. Ⓜ ciacoleia
parlare, conversare a lungo del più e del meno (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ chiacchierare Ⓓ schwatzen, plaudern ◇ a) Sce tu ne n’ues la te minciona; / La dirà: Ie son patrona! / Ne me ciaculé debant! / Ie cumande, - tu ies fant! S’ tu ne n’ues la tê minciòna; / La dirà: Je son padròna! / Ne me ciaculè debant! / Je comànde, - tu jes fant! PlonerM, VedlMut1828-1997:347 (grd.); b) N om vedl de passa nonant’agn stê mefo tost dagnora sön fur ponü, e ne fajova ater tüt le dé che ćiacolè. ‘Ǹ om vedl de passa nonant’ agn stê meffo tost dagnóra seu ‘ǹ fur ponnü, e ne faŝov’ atr tüt le dé che çhiaccolè. DeRüM, OmVedl1833-1995:277 (MdR); c) Sul pì bel che parlae, sento doi tosc / a fei sussuro e a ciacolà de fora Sul pi bel che parlae, sento doi tosh / a fei sušuro e a ciacolà de fora DegasperF, TenpeAdes1862-1974:472 (amp.).

ciacolé (gad., fod., LD) ↦ ciacolé.

ćiacolé (mar.) ↦ ciacolé.

ćiacolè (MdR) ↦ ciacolé.

ciacolèr (fas.) ↦ ciacolé.

ciacula (Badia, grd.) ↦ ciacola.

ciaculé (grd.) ↦ ciacolé.

ćiaculè (Badia) ↦ ciacolé.

ciadeina Ⓔ CATĒNA (EWD 2, 119; http://www.atilf.fr/DERom/en-