Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/184

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


ciacé
149


(grd.); c) Ëla s’en ê apëna fora de ćiasa, che l’om scomenciava a chirì inte la cassa. Ël ciafa dunca i grosc con la crusc lassura. Ëlla s’ eǹ ê a pëna fora de çhiasa, che l’om scomenćiava a chirì inte la cassa. Ël ćiaffa dunca i groŝ con la cruŝ lassura. DeRüM, VizBëire1833-1995:274 (MdR); d) Les crusc ne manciará, / Cösc vëigon vigne de, / Mo Dio chir chi co l’amará: / Cösc aldon dal vagnere. Les crusch nö mantgiarà / Cōsch vöigung vignö dö / Mo Dio chir chi co l’amara / Cosch aldong dal vagnerö. AgreiterT, ConLizonza1838-1967:134 (mar.); e) y ie jit ora abenëura a crì lauranc per i mandé te si vinia y jè s̄it òra a bon’ ëura a cri lauràntg per i màndè te si vigna VianUA, LaurancVinia1864:194 (grd.); f) Chi cun te fé la menines te à ngianà, sibes acort! / L medemo crirà mo l’ucajion a te fé de tort. Chi con të fè la mënines t’ hà ’ŋgiannà sibbes accòrt! / L medemo crierà mò l’occas̄ioŋ a të fè de tòrt. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); g) "no sé olà jir a dormir e a forza de cerir son ruà te chist cougol" "no se olà ʒ̉ir a dormir e a forʒa de čerír son ruà te kist cougol" BrunelG, Cianbolpin1866:12 (caz.); h) Chël Bel Dî, a scorné le malan, / Mo cun festa al cil intier, / Y en aiüt a chi, che le chir. Chelbeldì, a scornè ‘l malang, / Mo cung festa al Ceil intir, / E in aiut a chi, che ‘l chir. DeclaraJM, MëssaFreinademez1875:1 (Badia); i) Ara chirî debann n lëgn doi o n ander Ella chirì de ban ‘ng lengn’ doi o ‘ng andr DeclaraJM, SantaGenofefa1878:32 (Badia)
2 tentare di conseguire (gad., grd., MdR) Ⓘ cercare Ⓓ suchen ◇ a) E podun crëie, ch’ël, tant con chëst che con chël, ne chir ater che nost bëin, le bëin prinzipalmënter de nosta anima. E poduǹ crëÿe, ch’ël, tant coǹ quëst che coǹ quël, ne chir atr che nost bëiǹ, le bëiǹ principalmëntr de nost’anima. DeRüM, Poste BëinDormì1833-1995:257 (MdR); b) sce ne déssen nes parè o recusé de l’azetè con animo e resolutëza, e despò fà tüt le poscibl per fà onor a chëst stato ch’avun chirì ŝe ne desseǹ nes parè o recusé de l’accettè coǹ animo e resolutëzza, e despò fa tüt le posŝibl per fa onor a quest stato ch’avuǹ chirì DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:269 (MdR); c) Canche chësc l à udù, criva ël de l cunsulé dijan: Ah, cumpere, ncuei me per, che no stajëis nia mel; ëis bona ciera Càŋchè chëst l’hà udù, criva ël del cunsolè dis̄àŋ: Ah, cumpère ëncoi më pèr, che no stas̄ëis nia mèl; ëis bòna ciöra VianUA, JanAmalà1864:200 (grd.); d) Cul talënt, ch’Idie t’ à dat, chier de fé dlonch ti fertuna. Coll talënt, ch’Iddie t’ha dàt chier de fè dlonch ti fortuna. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); e) Mi Signur, iö ne vëgni ala tüa presënza por vendëta ch’i oress chirí dla ingiüria che m’é stada fata Mi Signur, jö nẹ vagnẹ alla tüa prẹsåinza pẹr vẹndatta ch’i’ o̮rẹssẹ chirì d’la ingiüria che m’é stada fatta PescostaC, DecameronIXBAD1875:652 (Badia); f) Chël paiamënt chiriunde, chël döra dagnora. Chel paiament chiriunde, chel dura dagnara. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:109 (Badia)
chirì ca (gad. DLS 2002, grd. DLS 2002, fas. DLS 2002, fod. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ rovistare Ⓓ heraussuchen, aussuchen, durchstöbern ◇ a) Con n pra mez da sear e mez seà / E i marudìe duc amò da cerir encà. Kong un prà mez da sear e mez seà / E i marudie duč amò da čerir nka. BrunelG, Fenì1836-2013:354 (bra.); b) La ge à cerì cà un pael da la polenta. Ma duc i era massa pìcui. La gö a tschörì kà un paöl dalla polönta. Ma dutsch i erô masa picui. ZacchiaGB, Filamuscia1858*:3 (bra.) ◆ chirì de (gad., grd.) Ⓘ cercare, provare Ⓓ versuchen ◇ a) Canche chësc l à udù, criva ël de l cunsulé dijan: Ah, cumpere, ncuei me per, che no stajëis nia mel Càŋchè chëst l’hà udù, criva ël del cunsolè dis̄àŋ: Ah, cumpère ëncoi më pèr, che no stas̄ëis nia mèl VianUA, JanAmalà1864:200 (grd.); b) Les amoniziuns plü a cör ciafâ porater i maridá y i geniturs; ai pröms i racomanâra cialdamënter de mantigní la pesc y l’amur, de se stravardé da gelosia, de n’i dé mai amënt a ries lënghes, che chir de desturbé la pesc y concordia Les ammoniziungs plou a cour ceaffā pur at’r i maridà e i genitori; ai prumts i raccomanāla cialdament’r d’mantignì la pesc’ e l’amur, de sè stravardè da gelosia, d’ni dè mai a ment a ries leinghes, che chir d’desturbè la pesc’ e concordia DeclaraJM, SantaGenofefa1878:121 (Badia) ◆ chirì la-

our (gad. DLS 2002, grd. DLS 2002, fas. DLS 2002, fod. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ cercare lavoro Ⓓ Arbeit suchen ◇ a) Po, vae a chierir lurier, se me volassède, gé restasse bolintiera apede vo. Po vae a kierir lurier, se me volasade, ğe restase bolentiera apede vo." BrunelG, Cianbolpin1866:17 (caz.) ◆ jì a chirì (grd.) Ⓘ visitare, andare a fare visita Ⓓ besuchen gehen ◇ a) Segonder l’usanza dl paesc jiva tost l un tost l auter a l crì, y purtova la pucia. Seconder l’usanza del pàis s̄iva tòst l’uŋ tòst l’àuter al cri, y purtova la puĉa. VianUA, JanAmalà1864:200 (grd.) ◆ ve-

gnì a chirì (grd.) Ⓘ venire a trovare Ⓓ besuchen kommen ◇ a) Sëis unì? É bën drët gën / Che uniëis a me crì. Sëis uni? E bën drët giën / Ke uniëise a me kri. PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:55 (grd.).

chirì (Badia, LD, MdR) ↦ chirì.

chissachi Ⓔ comp. di chi sà chi 6 1873 cì sà cì (persona sconosciuta, imprevedibile, di nessun conto)
amp. ci sà ci
pron.
persona sconosciuta, imprevedibile, di nessun conto (amp.) Ⓘ chissà chi Ⓓ wer auch immer
se creie chissachi (amp.) Ⓘ credersi chissà chi Ⓓ sich für etwas Besseres halten ◇ a) ‘L é un pormai, uzel de stuco / El se crede ci sà ci. Le un por mai, uzel de stucco / El se crede, cì sà cì. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:33 (amp.).

chist (caz.) ↦ chest.

chistion (amp.) ↦ cuestion.

chit (gad.) ↦ chît.

chît (gad., Badia) ↦ chiet.

chitamënter (gad., Badia) ↦ chietamenter.

chitl Ⓔ dtir. kittl (EWD 2, 115) 6 1763 kiitl ‘vestis muliebris’ (Bartolomei1763-1976:84)
gad. chitl mar. chitl Badia chitl grd. chitl
s.m. Ⓜ chitli
indumento femminile che copre il corpo dalla cintola in giù (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002) Ⓘ gonna, sottana Ⓓ Rock ◇ a) I uemes tole chitli, / La breies la fenans! / Scichëde su chi pitli, / Scichëve, vo mutans! I uemes tole kitli, / La brejes la fenans! / Shikëde su ki pitli, / Shikëve, vo mutans! PlonerM, CuraziansBula1828-1915:63 (grd.); b) Sce te n’i des bel prëst la breies / Audireste tost biei sveies: / Chëstes auda mé a mi! / Tuë - l chitl dei a ti! S’te ni des’ bœll prest la brèj[es] / Audirèste tost biei svèjes: / Chêstes auda me a mi! / Tuê - êl Kittl dei a ti! PlonerM, VedlMut1828-1997:347 (grd.).

chitl (gad., mar., Badia, grd.) ↦ chitl.

ci (amp.) ↦ chi.

ci (gad., fod., col.) ↦ cie.

ci (mar.) ↦ ciel.

’ci (Badia) ↦ inće.

ći (mar., Badia, MdR) ↦ cie.

ci che see (amp.) ↦ chichessibe.

ci sà ci (amp.) ↦ chissachi.

ciacé Ⓔ CAPTIĀRE (EWD 2, 116) 6 1763 chaciè ‘trudo’; chaciè fora ‘eiicio’; chatiè jà ‘abigo’ (Bartolomei1763-1976:72)
gad. ciacé mar. ćiacé Badia ciacè grd. ciacé fas. ciacèr bra. ca-