Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/183

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


chin
148


chin (grd., fas.) ↦ china.

china Ⓔ comp. di (en)chin + a (GsellMM) 6 1832 tging ai (HallerJTh, MadalenaBAD1832:154)
gad. cina mar. cina Calfosch china Badia china, cina grd. chin fas. chin fod. china
prep.
indica il limite, il termine di spazio o di tempo al quale si giunge o dal quale si parte (gad. V/P 1998, grd. G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. R 1914/99, fod. P/M 1985; Ms 2005) Ⓘ fino Ⓓ bis ◇ a) Y canche chi á aldí chësta cossa, ai s’un jô demez un indolater scomencian dal plü vedl cina ai ultims E chan ch’chi ha aldi casta cosa, ai sen schiva demez un indo l’ater scomantschang dal plö vedl tging ai ultimi HallerJTh, MadalenaBAD1832:154 (Badia); b) y insciö da doman cina da sëra, al scraiâ vigni tan: Coraje, compagns, avanti. e ingsceou da domang cina da sera, el scraiā vigne tang: Coraggio, compangn’s, avanti. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:110 (Badia); c) Jundi cina sö al’ancona incuntra / A Peater Paol y süa vedla tan ligra y muntra! Sundi china sö all’ ancona incuntra / A Peatr Paol e süa vedla tang ligra e muntra! PescostaC, MëssaPescosta1879:5 (Badia)
avv.
addirittura, nientemeno che (gad.) Ⓘ persino Ⓓ sogar ◇ a) Ciara mo cotagn che salta / Cina le moler da Castalta Çhiara mo cotagn che salta / Çhina l’moler da Castalta PescostaC, Schützenlied1848-1994:222 (Badia)
china che (gad. P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. DLS 2002) Ⓘ finché Ⓓ solange, bis ◇ a) Cöietenen pö ma, che döt é to chiló incërch, t’un pos tó cina che t’os. Couietene pouma, chè dutt è tō chilò incearc, t’ eng pos tŏ cina ch’t’ os. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:45 (Badia).

china (Calfosch, Badia, fod.) ↦ china.

chindes (col.) ↦ chinesc.

chindesc (grd., fas., fod., LD) ↦ chinesc.

chiné Ⓔ it. chinare 6 1878 chinā (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:2)
gad. chiné
v.tr. Ⓜ chineia
piegare verso il basso; abbassare (gad.) Ⓘ chinare Ⓓ neigen, senken ◇ a) te chël guant bel blanch y modest alzâ i edli blés al Cil, y i chinâ umili ala tera t’ chel guant bell blanc e modesto alzā i oudli blěs al Ceil, e i chinā umile alla terra DeclaraJM, SantaGenofefa1878:2 (Badia)
se chiné ju (gad.) Ⓘ chinarsi Ⓓ sich beugen, sich bücken ◇ a) ára spo mené le sposo tla caverna, che s’é chiné jö y é jü ite āla spo m’nè lo sposo t’la caverna, che s’ è chinè jou è ju ite DeclaraJM, SantaGenofefa1878:95 (Badia).

chiné (gad.) ↦ chiné.

chinesc Ⓔ QUINDECIM (EWD 2, 113) 6 1763 chines ‘quindecim’ (Bartolomei1763-1976:72)
gad. chinesc mar. chinesc Badia chinesc grd. chindesc fas. chinesc, chindesc caz. chìnesc bra. chìnesc moe. chinesc fod. chindesc col. chindes amp. chinesc LD chindesc MdR chinesc
num.
numero composto da una decina e cinque unità (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ quindici Ⓓ fünfzehn ◇ a) Undò chindesc menuc dalaìte l’é Pera, più pìcol de Poza. Undò chindesch menutsch dalaite lö Pera, più picol dö Pozza. ZacchiaGB, DescrizionFascia1858*:4 (bra.); b) E alora i darei / Na ota mese a chi tre, / E a chi chinesc direi: / Che i s’i parte lore da se… E allora i darei / Na ótta mezze a chi tre, / E a chí chinesc direi: / Che i si parte lore da sé… Anonim, Monumento1873:4 (amp.)
te chinesc di (gad. V/P 1998; DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002, fod. Ms 2005, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ fra quindici giorni, fra due settimane Ⓓ in zwei Wochen, in vierzehn Tagen ◇ a) Can saràl la noza de vosta Signura so? / En chinesc dé. Quaǹ saral la nozza de vosta Signura só? / Iǹ quineŝ dé. DeRüM, NozaSignuraSo1833-1995:238 (MdR).

chinesc (gad., mar., Badia, fas., moe., amp., MdR) ↦

chinesc.

chìnesc (caz., bra.) ↦ chinesc.

Chino 6 1844 Chino (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:111)
amp. Chino
antrop.
(amp.) Ⓘ Gioacchino Ⓓ Joachim ◇ a) I madiés via de daante / de tuoi al Chino i à śà proà, / che con chi del Padresante / i aea massa da sofià. I madiés via de davante / de tuói al Chino i a za provà, / che con chi del Padresante / i avea masa da sofià. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:111 (amp.).

Chino (amp.) ↦ Chino.

chinpen (moe.) ↦ chimpl.

chiò (fas., caz., bra.) ↦ chilò.

chiocir (fas.) ↦ clocì.

chirbes Ⓔ dtir. kirwes (EWD 2, 113) 6 1878 chirbis (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:33)
gad. chirbis † Badia chirbis grd. chirbes fas. chirbis
s.m. Ⓜ chirbes
frutto di diverse piante appartenenti alla famiglia delle cucurbitaceae (gad., grd. G 1879; G 1923; L 1933; F 2002, fas. R 1914/99; DILF 2013) Ⓘ zucca Ⓓ Kürbis ◇ a) söl ur dl prezipize se storjô n lëgn sciöche n chirbis soull’ urt d’l prezipizio sè storjōva ‘ng lengn’ sceoucche ‘ng chirbis DeclaraJM, SantaGenofefa1878:33 (Badia); b) Os ëis orü che n vicel se perdes te chësc bosch n granel de chirbis Os ais urù che ‘ng vicell sè perde t’ chesc’ bosc ‘ng granell d’chirbes DeclaraJM, SantaGenofefa1878:35 (Badia).

chirbes (grd.) ↦ chirbes.

chirbis (Badia, fas.) ↦ chirbes.

chirbis † (gad.) ↦ chirbes.

chirí (gad.) ↦ chirì.

chirì Ⓔ QUAERERE (EWD 2, 113; http://www.atilf.fr/DERom/ entree/’kuEr-e-) 6 1763 chirì ‘requiro, postulo’; kiri ‘investigo, quaero’ (Bartolomei1763-1976:72, 84)
gad. chirí mar. cherí Badia chirì grd. crì fas. chierir caz. chierir bra. cerir fod. cherì, chierì LD chirì MdR chirì
v.tr. Ⓜ chier, chirion, chirì
1 impegnarsi, adoperarsi per trovare qualcuno o qualcosa (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ cercare Ⓓ suchen ◇ a) Le creature. Ve! Ve! N segnor. Fosc che l’é un dai sasc. Jon mo a veder. Segnor chieride sasc, e? Le creature. Vè! Vè! un Segnor: Fosch che l è un dai sasch. Schong mò a veder. Segnor chlieride Sasch é? GiulianiGB, Gespräch1812-2014:57 (bra.); b) Mi mutons! ëis bën la veles, / Crive riches, o de beles; / Ie, per me, - ie lasce sté Mi mutons! êis bêng la vêlles, / Crive riches, o de bœlles; / Jê, per me, - jê làsse stè PlonerM, VedlMut1828-1997:345