Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/181

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


chiamèr
146


chiamèr (fas., caz.) ↦ clamé.

chiap (fas.) ↦ clap.

chiapa (fas.) ↦ clapa.

chiar (bra., moe.) ↦ cler.

chiau (moe.) ↦ clef.

chichera Ⓔ nordit. chichera 6 1833 chicchera (PlonerM, VedlMut1828-1997:349)
gad. chichera grd. chichera fas. chìchera fod. cichera MdR chichera
s.f. Ⓜ chicheres
piccolo recipiente, di materiale vario, di forma per lo più rotonda o cilindrica, munito di manico (gad. Ma 1950, grd. Ma 1953, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, MdR) Ⓘ tazza, tazzina Ⓓ Kaffetasse, Tasse ◇ a) Me darëis dunca l’onor de bëire na copa (chichera) de cafè? Me darëis dunca l’onor de bëire ‘na coppa (chicchera) de caffè? DeRüM, AvëiseVöiaBëire1833-1995:236 (MdR).

chichera (gad., grd., MdR) ↦ chichera.

chìchera (fas.) ↦ chichera.

chichessî (gad., Badia) ↦ chichessibe.

chichessìa (bra.) ↦ chichessibe.

chichessibe Ⓔ comp. chi + che + sibe (cong. di ester) 6 1875 chẹcchesia (PescostaC, DecameronIXBAD1875:652)
gad. chichessî Badia chichessî grd. chi che sibe fas. chichessìe bra. chichessìa fod. chi che siebe col. chi che sie amp. ci che see LD chi che sie
pron. inv.
qualunque persona, tutti (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ chiunque, chicchessia Ⓓ wer auch immer, jedermann ◇ a) al nen soportass zënza fin de chëres ch’i vëgn fates ad ël instës cun na fiaca, ch’an ne pó laldé: en tant, che chichessî che n â öna ch’i borjâ sö le cör, s’ la parâ ia cun la sbroché zënza möia o se dodé al n’so̮ppo̮rtassa zånza fin dẹ callẹs ch’i vagn fattẹs ad al instass con na fiacca, ch’an nẹ pò laldè; in tant, chẹ chẹcchesia ch’n’ava üna ch’i bo̮ržava sol cör, s’ la parava ìa con la sbro̮cché zånza mo̮ja o sẹ do̮dè PescostaC, DecameronIXBAD1875:652 (Badia).

chichessìe (fas.) ↦ chichessibe.

chief (fas.) ↦ clef.

chièr (fas.) ↦ cler.

chierì (fod.) ↦ cherì.

chierir (fas., caz.) ↦ chirì.

Chierz 6 1879 Cherz (PescostaC, MëssaPescosta1879:3)
gad. Cherz fod. Chierz amp. Cherz
topon.
frazione del comune di livinallongo (gad. DLS 2002, fod. Ms 2005, amp. DLS 2002) Ⓘ Cherz Ⓓ Cherz
Jouf de Chierz (gad., fod. DLS 2002) Ⓘ giogaia del Monte Cherz Ⓓ Cherz -Joch ◇ a) Da Pre dai Corfs, da Störes, da Inzija, / Da Ju de Cherz, Planfistí y da Frara / Vëgni jö dales munts düc avisa / Y s’ abina söi plans da Corvara. Da prè dai corf, da Störes, da Incisa, / Da ŝou de Cherz, Plangfistì e da Frara / Vagni ŝö dalles munts dütg avisa / E s’ abina soi plangs da Corvara PescostaC, MëssaPescosta1879:3 (Badia).

Chierz (fod.) ↦ Chierz.

chiet Ⓔ QUIĒTUS (EWD 2, 114) 6 1763 vi chit ‘subrepo’ (Bartolomei1763-1976:105)
gad. chît, chit mar. chit Badia chît grd. chiet fas. chiet caz. chiet bra. chiet moe. chiet fod. chiet amp. chieto LD chiet MdR chiet
agg. Ⓜ chiec, chieta, chietes
1 quieto, tranquillo, non agitato (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ calmo, quieto Ⓓ ruhig, still ◇ a) al n’ê na fola imensa, mo chîta, y cun bela manira el n’ē na folla immensa, mo chīta, e cung bella maniera DeclaraJM, SantaGenofefa1878:118 (Badia); b) ara á albü na vita lungia en pesc, y plëna de bones operes, spo na mort chîta y beata ella à aibū na vita lungia in pesc’, e plena d’bones operes, spo na mort chīta e beata DeclaraJM, SantaGenofefa1878:127 (Badia)
2 privo di rumori (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. DA 1973; DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002; Ms 2005, amp. Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ silenzioso, quieto Ⓓ still ◇ a) Al ê da d’altonn, na bela nöt sarëna: le cil somené de stëres, la löna jô a florí, vënt frëit che scotâ, döt zënza bel chît. El ē da d’alton, na bella noutt serena: ‘l ceìl somnè de sterres, la luna jē a florì, vent freit che scottà, dutt zeinza bell chīt. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:26 (Badia); b) "L’odëi y rajoné cun ël", dijel cun edli, che vardô de ligrëza; y spo plü chît: Mo por ci ne vëgnel pa a nes ciafé, y nes lascia susc te chësc bosch? "L’udei e rajonè cung el", disc’l coung oudli, ch’verdō d’ligrezza; e spo plou chīt: Mo pur ci nè vegnel pa a nes ceaffè, e nes lascea susc’ t’ chesc’ bosc? DeclaraJM, SantaGenofefa1878:66 (Badia)
3 che non si muove (gad. Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ fermo Ⓓ regungslos, still ◇ a) L lën alauta, bënché grant y gros, vën suvënz dal vënt sbatù, / Ntan ch’ala bassa chieta y cun bona pesc sta la siena ‘L lëŋ all’ auta, bëŋchë grand y gross, vëŋ suënz dal vent sbattù, / ’Ntaŋch’ alla bassa chiötta y con bòna pes̄ stà la siëna PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); b) Valgügn dis do, racomanera al pice, de resté bel chit tla ütia Valgungn’ dis dō, raccomanela al picce, d’restè bel chìt t’ la ūtia DeclaraJM, SantaGenofefa1878:56 (Badia)
sté chiet 1 (fas. DLS 2002) Ⓘ tacere, fare silenzio Ⓓ schweigen, still sein ◇ a) Stae chiec i preves, l fasc ben! - / Se se confesse dò le unesc, / O domesdì, e dapò lunesc / Se se ordenee, se fasc besegn. Stae chietg i preves, ‘l fas beng! - / Se se confesse do le unes, / O domesdì, e dapò lunes / Se se ordenee, se fas beseng. BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:250 (bra.) 2 (gad. P/P 1966; V/P 1998, MdR) Ⓘ stare fermo Ⓓ still bleiben, stehen bleiben ◇ a) O mia bona mëda M., jìssen pö demà ite e ponesse bel dlungia berba J. e stede bela chieta Oh, mia bonna mäda M., ĝisseǹ peu demà ite e ponesse bel dlungia bärba J. e stéde bella quieta DeRüM, MütMaridé1833-1995:280 (MdR)
cet.

chiet (grd., fas., caz., bra., moe., fod., LD, MdR) ↦ chiet.

chietamenter Ⓔ deriv. di chiet (EWD 2, 114) 6 1878 chitament’r (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:18)
gad. chitamënter Badia chitamënter
avv.
in modo silenzioso, in silenzio (gad.) Ⓘ silenziosamente Ⓓ leise, lautlos ◇ a) canch’ara odô spo ch’al dormî chitamënter, porsura inclinada sospirâra: O Signur, dede na odlada da Cil sön chësc püre pice cang ch’ella odō despò ch’el dormī chitament’r, pur sura inchlinada sospirāla: O Signur, dede na udlada da Ceìl soung chesc’ pure picce DeclaraJM, SantaGenofefa1878:18 (Badia); b) plütosc ói mangé en compagnia di lus, che chisc, (tolon fora val’ furius) s’ la vir en pesc tra de se, y se mangia l’erba bel chitamënter deboriada plouttosc’ oi mangiè in compagnia di