Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/179

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


chest
144


E j’a dit a el: Maester! chesta femena se l’a troéda adess in te un adulterio. HallerJTh, MadalenaCAZ1832:156 (caz.); g) Canche nost pelegrin à bevü chëst’ega de vita, dîjel: "Oh, chëst é pa le prüm miraco, che chëst sant à fat ël." Quanche nost pelegriǹ ha bevü quest’ägua de vita, diŝl: "O, quëst é pa le prüm miraco, che quest sant [h]a fat ël." DeRüM, CorpSant1833-1995:276 (MdR); h) mio fre Jan / Co vá pa por cösc tru, / Por chë strada da zacan! mio Frö Schang! / Co vapa por chōsch trú, / Por che strada da zacang. AgreiterT, ConLizonza1838-1967:130 (mar.); i) Sti eletore, ci élo stà, / val a dir, chiste sturloi, / che i à scelto a me guarnà, / chesto rodol de fraioi. Sti eletore, ci elo sta, / val a dir, chiste sturlói, / che i a scèlto a me guarnà, / chesto ròdol de fraiói. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:112 (amp.); j) chesta tousa o femena la é sin jita ite per chist usc e n moment dò vegn fora Dona Chenina. kesta tous̄a o femena la é sin ʒ̉ita ite per kist uš e un moment do ven fora Dona Kenina. BrunelG, Cianbolpin1866:4 (caz.); k) E per chesta rejon ai fat mez el viaz a pe. E per chesta reson hai fatt mez el viaz a pè. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.); l) Sc’ al é i morc che se descëda, / Y s’ la god en chësc sandé, / Nos, che sun vis, ne sarun de crëda Sel è i mortg’ che sè desceda, / E sla god in chesc’ Sandè, / Nos, ch’sungvis, n’sarung de creda DeclaraJM, MaringSopplà1878:3 (Badia)
pron. Ⓜ chisc, chesta, chestes
1 indica persona, animale o cosa vicina o nota a chi parla (gad. B 1763; A 1879; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ questo Ⓓ dieser ◇ a) O per l amor de Die! Chësc tu es liet ora per ti nevic, y per ti uem? O pœr l’amor dœ Dìœ! Kæst tu es liet ora pœr ti nœvitsch, y pœr ti vuem? PlonerM, Erzählung4GRD1807:47 (grd.); b) Sce te n’i des bel prëst la breies / Audireste tost biei sveies: / Chëstes auda mé a mi! S’ te ni des’ bœll prest la brèj[es] / Audirèste tost biei svèjes: / Chêstes auda me a mi! PlonerM, VedlMut1828-1997:347 (grd.); c) Al á cherdé n sorvidú, y damané, ci che chësc foss. Chësc i á dit: "To fre é gnü, y to pere á mazé n videl gras, porchël ch’al l’á ciafé intun. E hà cardè ‘n servidu, e damané, tgi che chast fossa. Chast i há dit: "To fré é gnü, e to père ha mazze ‘n videll gras, porch’ al ch’al l’ha tschafe intung. HallerJTh, FigliolProdigoBAD1832:141 (Badia); d) E l’é jit, e se à metù apede n zitadin de chel lech, e chest l’à manà sun so mèsc a fèr l pèster di porcìe. E l’é shid, e se a metú appede un citadin de chel leg, e chest l’a maná sun so mesh a fer ‘l pester dei porzhié. HallerJTh, FigliolProdigoCAZ1832:144 (caz.); e) Chëst fô n ostì de n lüch, tlamè La Vila Quëst fô ‘ǹ ostì de ‘ǹ lüeg, çhiamè La Villa DeRüM, PelegrinRoma1833-1995:275 (MdR); f) Aha, mo ponsâi iu, / Cösc sará pa mio fre Jan Aha mo pungsai iú / Cösch sarapa mio Frö Schang! AgreiterT, ConLizonza1838-1967:130 (mar.); g) plu jëunn de chisc à dit a si pere: dajëme la pert, che me toca. ‘l plu jeun de chisc ha dit a si père: dasèmme la pert, chö me tocca. SenonerA, FiProdigoGRD1841-1986:251 (grd.); h) Una ota ‘l ea un on, e chesto ‘l aea doi fioi. Una vota l’eva un on, e chesto l’avea doi fioi. ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:255 (amp.); i) […] Soial, Ciampestrin e Fontanac. Dò de chisc vegn il più bel scito de la Val de Sora, Ciampedel […] Soial, Tschampestrin ö Fontanatsch. Dò dö chis vöng il più bel sito della Val dö sora, Tschanpödel ZacchiaGB, DescrizionFascia1858*:4 (bra.); j) l’aea n picol cian, che l’era coscita bon de jir dò la feides e chist l’aea inom Bolfin l aea un picol čan, ke l era košita bon de ʒ̉ir dò la feides e kist l aea inom Bolfin BrunelG, Cianbolpin1866:6 (caz.)
2 (con valore neutro) ciò, questa cosa (gad., fas., fod., amp.) Ⓘ questo Ⓓ dies ◇ a) Ma chëst te dighe ben / mio pico bon Tomesc Mo chas te dige ben / mio picco bon Thomes PezzeiJF, TTolpei1805-2010:192 (fod.); b) Tö as edli, che lomina / chësc ó dí, che t’es furbetina. Tö has ödli, che lumina / Käsch ho dì, che t’ es forbettina. PezzeiJF, MCamploj1819-2010:197 (Badia); c) Ma chi che sentìa chest, se n jìa fora un dò l’auter, a scomenzèr dai più veies Ma chi che sentia chest, s’inshiva fora un do l’auter, a scomanzer dai pglu vegles HallerJTh, MadalenaCAZ1832:157 (caz.); d) Ma cánche i à sentì chëst, i se n jiva fora un ndavò l auter Ma canche já senti cast, i sen schiva fora un ‘ndavó l’auter HallerJTh, MadalenaFOD1832:160 (fod.); e) Les crusc ne manciará, / Cösc vëigon vigne de, / Mo Dio chir chi co l’amará: / Cösc aldon dal vagnere. Les crusch nö mantgiarà / Cōsch vöigung vignö dö / Mo Dio chir chi co l’amara / Cosch aldong dal vagnerö. AgreiterT, ConLizonza1838-1967:134 (mar.); f) Al ess dormí inc’ ite en Parü, / Che ess pa chësc cherdü? Al ës dormì ing ët’ eng parü, / Chë ës pa cas chërdü? PescostaC, SonëtCoratBadia1852:3 (Badia); g) e ‘l i responde che chesto sarae un bon motivo da sperà, che ‘l Signor eśoudisce ra so preghiera e ‘l i responde che questo sarave un bon motivo da sperá, che ‘l Signor esaudisce ra só preghiera PlonerM, Erzählung5AMP1856:26 (amp.); h) Ió volee saer perché dut chest e é domanà. Io volöö saör perchö dut cöst ö ö domanà. ZacchiaGB, ZecheVita1858*:2 (bra.); i) E po sul confin de stato cheste l é cose nezessarie. E po’ sul confin de stato cheste l’è cose necessarie. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.); j) ma ge é stat dit da valgugn che chest saroe perder la fadìa per nia ma ge è stat dit da valgugn che chest zaroe perder la fadìa per nìa SommavillaA, DecameronIXMOE1875:639 (moe.)
chest ca (amp.) Ⓘ questo Ⓓ dieser da ◇ a) No ve ocore tanto ston / Par intende chesta ca No ve ocore tanto ston / Par intènde chesta ca DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:110 (amp.); b) Vardà de me avisà / Che una peso de chesta ca / Vedaré che r’à ciapà. Vardà de me avisà / Che una peso de chesta cà / Vedarè che ra ciapà. Anonim, TosesCortina1873-1938:30 (amp.); c) El par proprio de no crede, / Duto cuanto chesto ca El par proprio de no’ crede, / Duto quanto chesto cà Anonim, TosesCortina1873-1938:30 (amp.) ◆ chest chilò (gad. DLS 2002, grd. DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, MdR) Ⓘ questo Ⓓ dieser, dieser da ◇ a) Avede la bontè de me dè n’atra dopla; chësta chilò n’à le pëis, ëla é massa lisiera. Avéde la bontè de me dè ün’ atra doppla; quësta quilò n’ha le pëis, ëlla é massa lisi[e]ra. DeRüM, CotagnDeBrac1833-1995:246 (MdR); b) Iö voresse gën n corù plü frësch. / Chëst chilò ves plajerà. Jeu voresse giaǹ ‘ǹ corù plü frësc. / Quëst quilò ves plaŝerà. DeRüM, CiAvessesGën1833-1995:246 (MdR) ◆ per chest (gad., grd., fas., amp., MdR) Ⓘ perciò Ⓓ deshalb, deswegen ◇ a) Per chësc ie deteste abomine, y maledësce duc mi picëi Per chast je deteste abomine, e malladasche dutg mi pitziej RungaudieP, LaStacions1813-1878:88 (grd.); b) En ater ann, mësseste pa dí sö la dotrina amënt. / Por chësc no pa te perde d’ardimënt. Un’ ater ân, mästepa dì sö la dottrina a mënt. / Pör käscht noppa të perder d’ardimänt. PezzeiJF, MCamploj1819-2010:197 (Badia); c) Mo déssel por chëst ester liber da jì soldà, por ester n pros müt? Mó dessl por quëst estr libr da ĝì soldà, por estr ‘ǹ pross mütt? DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:263 (MdR); d) Ëis düc trëi bel imparé - / por chësc se pón incö laldé! Ëis düć trëi bel imparè - / pur chësc se pôn incö laldè! DeclaraJM, TFrenes1857-1988:9 (Badia); e) ëila no se nfidova jì sot ai uedli de Gejù, y per chësc stajova ëila dovia ëila