Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/178

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


chest
143


Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ belle maniere, buone maniere, educazione Ⓓ gutes Benehmen, Anstand ◇ a) L ie na cossa de mpurtanza, / Che me fej drë mel la panza, / Ma scusëde mi crianza L’ie na kossa d’importanza, / Ke me fesh drë mel la panza, / Ma skuʃëde mi kreanza PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:59 (grd.); b) Chël ch’é fat é sëgn fat. Fajede penitënza y tö y tüa fia, y imparede cherianza! Chël ch’é fat é śëgn fat. Fajed’ penitënza y tö y tüa fia, y imparede cherianza! PescostaC, OrcoIocl1858-1994:235 (Badia); c) Chi che rejona a si tëmp, mostra crianza, y d’avëi talënt. Chi chë rës̄ona a si tëmp, mostra crianza, y d’avëi talënt. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.)
zenza cherianza (gad. V/P 1998, grd. F 2002; DLS 2002, fod. Ms 2005, amp. Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002) Ⓘ scortese Ⓓ unhöflich ◇ a) Che i disc: no voron / Esse zenza crianza. Ché í disc: no vorron / Esse senza crianza. Anonim, Monumento1873:2 (amp.).

cherianza (gad., mar., grd., LD) ↦ cherianza.

cheriánza (fod.) ↦ cherianza.

cherié (gad., mar.) ↦ crié.

cherpé (gad., grd., fod., LD) ↦ crepé.

cherpè (Badia) ↦ crepè.

cherpela (fas.) ↦ crepela.

cherscia Ⓔ abair. chirsa (Gsell 1990b:364) 6 1763 legn de kerses pl. ‘cerasus arbor’ (Bartolomei1763-1976:85)
gad. cherscia mar. cherscia Badia cherscia MdR cherscia
s.f. Ⓜ chersces
il frutto del ciliegio (gad. A 1879; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998; DLS 2002, MdR) Ⓘ ciliegia Ⓓ Kirsche ◇ a) Jan! porta mo ca n taì plëin de chersces frësches. Ĵeaǹ! porta mò quà ‘ǹ taì plëiǹ de kersces frësches. DeRüM, TütParecé1833-1995:255 (MdR)
cherscia da la lors (gad.) Ⓘ bacca della belladonna Ⓓ Tollkirsche, Wolfskirsche ◇ a) Cuindi canch’ara i mostrâ les chersces lominoses fosces dla laurs Quindi cang ch’ella i mostrā les chersces luminoſes fosces d’la laurz DeclaraJM, SantaGenofefa1878:52 (Badia).

cherscia (gad., mar., Badia, MdR) ↦ cherscia.

chert Ⓔ QUARTUS (EWD 2, 105) 6 1763 ugn chart ‘quadrans’ (Bartolomei1763-1976:72)
gad. chert, cher (attributivo) mar. chert, cher (attributivo) Badia chert grd. chert, cher (attributivo) fas. chèrt bra. cart moe. cart fod. chert, cher (attributivo) col. cuarto amp. cuarto LD chert MdR chert
s.m. Ⓜ cherc
ciascuna delle quattro parti uguali di una stessa quantità (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ quarto Ⓓ Viertel ◇ a) Ćiarede sö n vosta ora, la mia ne và ëla, porćì ch’iö m’à desmentié de la trà sö. / Ël é les sies e n chert. Çhiaréde seu ‘ǹ vosta óra, la mia ne va ëlla, porçhi ch’jeu m’ha desmentié de la trà seu. / Ël é les sies e ‘ǹ quärt. DeRüM, TëmpRetornunseCiasa1833-1995:245 (MdR); b) Amò un cart ora inant, se rua a Poza. Amo un cart ora inant, sö ruo a Pozza. ZacchiaGB, DescrizionFascia1858*:3 (bra.).

chert (gad., mar., Badia, grd., fod., LD, MdR) ↦ chert.

chèrt (fas.) ↦ chert.

cherta Ⓔ it. carta  / mhd. karte ‹ CHARTA ‹ χάϱτης (EWD 2, 106) 6 1763 na cherta ‘documentum’ (Bartolomei1763-1976:72)
gad. cherta mar. cherta Badia cherta grd. cherta fas. chèrta bra. carta fod. cherta col. carta amp. carta LD cherta
s.f. Ⓜ chertes
1 pezzo di carta di formato, spessore e dimensioni variabili, per usi diversi (gad. B 1763; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DILF 2013, fod. T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986) Ⓘ carta, foglio Ⓓ Karte
2 comunicazione scritta che una persona indirizza a un’altra, oppure a un ufficio, a un ente pubblico o privato (gad. P/P 1966; V/P 1998) Ⓘ lettera Ⓓ Brief ◇ a) La bona möta, che te fajará avëi chësta cherta, mirita ester premiada La bona muta, che t’ farà avei chesta cherta, merita est’r premiada DeclaraJM, SantaGenofefa1878:23 (Badia)
s.f. sg.
prodotto industriale fabbricato con sostanze fibrose diverse, da cui si ricavano fogli sottili e flessibili, per vari usi (gad. P/P 1966; DLS 2002, grd. Ma 1953; DLS 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ carta Ⓓ Papier ◇ a) I é restai incantai a sentì il nuovo prezzo del sal, del tabach, la carta, la imposta su la masena I è restai incantai a sentì il nuovo prezzo del sal, del tabac, la carta, la imposta sulla másena AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.); b) Te fesc ben, coscì in Anpezo / Te son grate, che mai pì / Parch’ on carta, par un pezo / Chel!…afar da se forbì. Te fesc ben, cosci in Ampezzo / Te son grate, che mai pi / Parc’ όn carta, par un pezzo / Chel!…affar da se forbì. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:39 (amp.).

cherta (gad., mar., Badia, grd., fod., LD) ↦ cherta.

chèrta (fas.) ↦ cherta.

Cherz (gad., amp.) ↦ Chierz.

chësc (gad., Badia, grd., MdR) ↦ chest.

chesćian (mar.) ↦ chestian.

chessa (mar., fas., bra.) ↦ cuessa.

chest Ⓔ ECCU ISTE (EWD 2, 108) 6 1631 quest pron.; questa agg. (Proclama1631-1991:156)
gad. chësc mar. cösc Badia chësc grd. chësc fas. chest caz. chest, chist bra. chest moe. chest fod. chëst col. chest amp. chesto LD chest MdR chëst, chësc
agg. Ⓜ chisc, chesta, chestes
indica persona, animale o cosa vicina o nota a chi parla (gad. Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ questo Ⓓ dieser ◇ a) l vegle de la lum se baudiáva / la vegla de chisc mac se la ridëva il Vegle della Lum se baudiava / la Vegla di chis matg sella ridava PezzeiJF, TTolpei1805-2010:189 (fod.); b) Sce Die me fajëssa chësta grazia, dij l amalà, se autan viers n amich Sche Diœ me faschæssa kæsta grazia, disch l’ammalà, se autang viers ung amic PlonerM, Erzählung5GRD1807:48 (grd.); c) Jide, portai ca duc; ió stae pa endana apede chest segnor. Schide: portai ca dutg: io stae pà indana appede chest segnor. GiulianiGB, Gespräch1812-2014:57 (bra.); d) Maria anconta tlo cun gran dulëur si Fi. / M’anconte chësc si Fi, cun gran pietà n di. Maria inconta clò cun gran dulour si Fi. / Minconte chest si Fi, cun gran pietà un di. RungaudieP, LaStacions1813-1878:89 (grd.); e) Mo iö me pënsi che tö te sides / chëst ann che vëgn / chël tan plü derijënt. Ma iö me pense, che tö te sies / Käscht an, che väng / Käll tang Plü d’rsänt. PezzeiJF, GMiribung1819-2010:200 (Badia); f) E i à dit a el: Maester! chesta fémena se l’à troèda ades te n adulterie.