Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/177

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


chelun
142


DILF 2013, fod. Ms 2005) Ⓘ che, quale Ⓓ welches ◇ a) Candenó sauta fora e l disc: "Chelun él che à la più bela femena de nos etres?" Kandenò sauta fora e l diš: "Kelùn el ke a la più bela femena de nos etres?" BrunelG, Cianbolpin1866:9 (caz.)
agg. Ⓜ chelugn, cheluna, chelunes
in frasi interrogative e esclamative, seguito da un nome o da un aggettivo, è equivalente a ‘quale’ (grd., fas. Mz 1976; DILF 2013, fod. Ms 2005) Ⓘ che, quale Ⓓ welcher ◇ a) Chëlun majer o miëur bën pudons nëus fé ala patria, auter che chël de nsenië y de nstruì la joventù Chl’ uŋ màs̄er o miour ben pudons nous fè alla patria, auter chë chëll de ’ŋsëgnè y de ‘nstruì la s̄oventù PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.) ☝ ceun.

chelun (fod.) ↦ chelun.

chëlun (grd.) ↦ chelun.

chemun (grd.) ↦ comun.

chendl (moe.) ↦ chentl.

Chenina 6 1866 Donna Kenina (BrunelG, Cianbolpin1866:3)
fas. Chenina caz. Chenina
antrop.
nome della protagonista femminile del racconto "ciabolpin e dona chenina" (fas.) Ⓘ Chenina Ⓓ Chenina ◇ a) Va ben, va ben! ma se Dona Chenina saessa, no sé co che la ve jissa. Va ben, va ben! mo se Donna Kenina saessa, no së ko ke la ve ʒ̉issa. BrunelG, Cianbolpin1866:3 (caz.).

Chenina (fas., caz.) ↦ Chenina.

chentl Ⓔ dtir. kentl (EWD 2, 102) 6 1878 chent’l (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:84)
gad. chentl mar. chentl Badia chentl grd. chentl fas. chentl moe. chendl amp. chentl LD chentl
s.m. Ⓜ chentli
fusto di legno resinoso o sim., spalmato di materiale infiammabile, per ardere e illuminare anche all’aperto (gad. P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; DLS 2002; DILF 2013, amp. Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ fiaccola, torcia Ⓓ Fackel, Kienfackel ◇ a) al jô danfora sö por stiga a so signur dlun’ ciancantan, y süa man tremorâ, ch’al ê apëna bun de se tigní le chentl da füch el jē dangfora sou pur stiga a so signur dlung ceangcantang, e sua mang tromorā, ch’el ē appena bung d’s’ tignì ‘l chent’l da fuc DeclaraJM, SantaGenofefa1878:84 (Badia).

chentl (gad., mar., Badia, grd., fas., amp., LD) ↦ chentl.

cher (fas., caz., bra.) ↦ cuer.

cher (attributivo) (gad.) ↦ chert.

cherdé Ⓔ QUIR(I)TĀRE (Gsell 1990b:364) 6 1763 charda ‘voco’; crdè ‘invoco, clamo’; crdè in avò ‘revoco’ (Bartolomei1763-1976:72, 75)
gad. cherdé mar. cherdé Badia cherdè grd. cherdé LD cherdé MdR cherdè
v.tr. Ⓜ cherda, cherdon, cherdé
1 rivolgersi a un essere animato mediante la parola o altri segnali per attirarne l’attenzione e portarlo a compiere una data azione (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ chiamare Ⓓ rufen ◇ a) Po va pu y gëura l viere / Y chërda prëst po bera Piere Po va pu i gëura l viere / I kërda prëst po bera Piere PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:60 (grd.); b) Al á cherdé n sorvidú, y damané, ci che chësc foss. E hà cardè ‘n servidu, e damané, tgi che chast fossa. HallerJTh, FigliolProdigoBAD1832:141 (Badia); c) Fàte animo, racomanete a Idie, fà cherdè le dotur, e obedësc bel in punt a tüt ći ch’ël te dij, e t’ordonëia. Fate animo, raccommanete a Iddie, fà cherdè le Dottur, e obbedëŝ bel iǹ punt a tüt çhi ch’ël te diŝ, e t’ ordonnëja. DeRüM, PosteBëinDormì1833-1995:257 (MdR); d) Dandadöt damani os, / Os dui nüc o os dui Jans, / Porcí nes ëise os mai nos / Cherdé atló os dui compagns? Dang da dōtt damani oss, / Os dui Nütsch o os dui Schangs / Portgi nös öisö os mai nos / Chördö atló os dui Compagns? AgreiterT, ConLizonza1838-1967:130 (mar.); e) Pan da müfa / pro la jüfa / i á fosc fat tan me, / ch’al te mëss cherdé. Pan da müfa / pro la jüfa / i à fôsc fat tan mè, / ch’al te mëss cherdè. PiccolruazA, Scassada1848-1978:71 (Badia); f) y ciamó plü se la godôra canch’ël söl pröm dl invern la cherdâ bel tler por inom "uma" e ciamò plou’ s’ la godōla cang ch’el soul prum d’l ingvēr la cherdā bell tler pur innom "uma" DeclaraJM, SantaGenofefa1878:44 (Badia); g) ma Die l à fat nsci ch’é messù svaië adaut y te cherdé per inuem zënza savëi velch de te ma̤ díe l a fat ŋši k’ ę męsú žva̤iá̤ a̤dáut i tę kę̆rdę́ pę̆r inúem tsá̤ntsa̤ sa̤vái vęlk dę tę RifesserJB, Tëune1879:108 (grd.)
2 destare dal sonno, fare interompere il sonno (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. L 1933; F 2002; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ svegliare Ⓓ wecken ◇ a) E sc’ i avesse dormì, m’avesseste devü cherdè a l’ora ch’ël é. Ne saste pa, che iö leve dagnora a les sies? E ŝ’ j’avesse dormì, m’aves[ses]te devü cherdè a l’óra ch’ël é. Ne saste pa, ch’jeu lève dagnóra a les sies? DeRüM, EhJan1833-1995:249 (MdR); b) L’ater de da doman chërdel la uma bel adora, y dij: Mama lovede, y gnide cun me a odëi, ci che le bun Dî á indô fat da nü. L’at’r dè da domang ch’erd’l la uma bell’ adora, e disc’: Mamma levede, e gnide commè a udei, cicch ‘l bung Di à indò fatt da nu. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:47 (Badia)
3 indurre qualcuno ad andare in un luogo in cui è necessaria la sua presenza (gad.) Ⓘ chiamare Ⓓ rufen ◇ a) I sun istës intenzioné de jí a ciafé i veci geniturs, mi sacher minister me chërda por iló; duncue, aló, junde. I sung istess intenzionè d’jì a ceaffè i vecci genitori, mi sacro ministero m’cherda pur illò; dunque, allo, junde. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:112 (Badia)
cherdé adum (gad.) Ⓘ adunare Ⓓ zusammenrufen ◇ a) Düc trëi é gnüs fora dan la caverna scomöc ciamó, y cui edli moi dal pité, y le conte se mët a cherdé adöm sü compagns Duttg’ trei è gnus fora dang la caverna scomottg’ ciamò, e coi oudli mōi dal pittè, e ‘l conte s’ mett a ch’rdè adūm su compangn’s DeclaraJM, SantaGenofefa1878:98 (Badia) ◆ cherdé fora (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ chiamare fuori, fare uscire Ⓓ herausrufen ◇ a) Canche l ie ruà da daujin da cësa, y l à audì sunan y ciantan, à ël cherdà ora n fant Càŋchè l’jè ruà da da us̄iŋ da tgesa, y l’hà àudi sunàŋ y tgiàntàŋ, hà ël cherdà òra uŋ fànt VianUA, FiProdigo1864:193 (grd.).

cherdé (gad., mar., grd., LD) ↦ cherdé.

cherdè (Badia, MdR) ↦ cherdé.

cherdit (grd.) ↦ credit.

cherí (mar.) ↦ chirì.

cherì (fod.) ↦ chirì.

cherìa (bra., moe.) ↦ cadria.

cherianza Ⓔ it. creanza ‹ span. crianza (da CREĀRE) (EWD 2, 314) 6 1821 kreanza (PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:59)
gad. cherianza mar. cherianza Badia crianza grd. cherianza, crianza fas. creanza fod. cheriánza col. creanza amp. creanza LD cherianza
s.f. Ⓜ cherianzes
buona creanza, modo di comportarsi corretto e urbano nei rapporti sociali (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99;