Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/169

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


cent
134


da desfertuna / Y te debe cënt tei dis, / Do cënt ani l paravis. Ie te bince gran fertuna, / Die te sverde da desfertuna / I te debe cënt tei dis, / Do cënt ani l paravis. PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:61 (grd.); b) Preon dute ancuoi san Śuane, / Che ‘l é ‘l Santo del so gnon: / Ah! lasciamelo zento ane! / E po outro no voron! Preòn dute ancuoi san Zuane, / Che l’è ‘l Santo del so gnon: / Ah! lassamelo cento ane! / E po outro no voron! ZardiniB, Rudiferia1852:1 (amp.); c) Vich, al più bel scito de Fascia, l’à cent ciase e la pretura Vic, al più bel schito dö Fassa la tschent tschiasö ö la Pröturo ZacchiaGB, DescrizionFascia1858*:3 (bra.); d) laite doi o trei sior o tirannelli, e l rest zent barache e povertà e miserie la ite doi o trei sior o tirannelli, e ‘l rest cento baracche e povertà e miserie AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.); e) Col dài un inporto / De undesc zento fiorine; / Apò co i ‘l à scorto / Chi sote che vien prime. Col dai un importo / De undesczento fiorine; / Appó co i l’á scorto / Chí sotte che en prime. Anonim, Monumento1873:2 (amp.); f) Vives cënt siur primiziant / Recevede sura le cënt; / Mo i angeli a mile n ciantes / Chël de d’Osc gran paiamënt Vives Ceant Sior Primiziante / Recevede sura ‘l ceant; / Mo i Angeli a mille ‘ng ciante / Chel Dè d’Osc’ grang paiament DeclaraJM, MëssaFreinademez1875:1 (gad.)
cenc con valore iperbolico, grande quantità (gad. P/P 1966; V/P 1998) Ⓘ centinaia Ⓓ Hunderte ◇ a) i sun zerto, che dopo che l’ëis lita na ota, la liarëise ciamó cënc otes i sung zerto, che dopo che l’ais litta naota, la liareise ciamò ceìng ŏtes. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:III (Badia); b) De Berto, Rinna; i Crazzolara / Y i Socreles, Proi da Pecëi / Cënc D’Berto, Rinna; i Crazzolara / E i Socrelles, Proi da P’ccei / Ceìnc DeclaraJM, MaringSopplà1878:2 (Badia).

cent (fas., bra., LD) ↦ cent.

cënt (gad., Badia, grd., fod.) ↦ cent.

centa Ⓔ CINCTA (EWD 2, 82) 6 1856 cente pl. (BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:252)
gad. cënta grd. cënta fas. centa caz. centa bra. centa moe. centa fod. zenta amp. zenta LD centa
s.f. Ⓜ centes
1 cintura d’argento del costume tradizionale femminile (grd. A 1879, fas.) Ⓘ cintura d’argento Ⓓ silberner Gurt ◇ a) N procescion / Fosc pa che chest Reverendiscem / L portarà chel Die sentiscim, / Mo zenza cente e confalon ’N processiong / Fos pa che chest Reverendissem / ‘L portarà chel Dio sentissem, / Mo tzentza cente e confalong BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:252 (bra.)
2 risalto con andamento quasi orizzontale, su una parete di roccia (fas.) Ⓘ cengia Ⓓ Felsband ◇ a) candenó l rua apede na centa che jìa per mesa crepa kandenò el rua apede na čenta ke ʒ̉ia per meʒa krepa BrunelG, Cianbolpin1866:15 (caz.).

centa (fas., caz., bra., moe., LD) ↦ centa.

centà (col.) ↦ cianté.

cënta (gad., grd.) ↦ centa.

cënti (mar.) ↦ ceinti.

centöna (gad.) ↦ centuna.

centuna Ⓔ CINCTŪRA (EWD 2, 82) 6 1878 centuna (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:8)
gad. centöna mar. ciontöna Badia centüna fas. centuna fod. centuna amp. zintura
s.f. Ⓜ centunes
striscia specialmente di cuoio o di tessuto che si porta per stringere alla vita pantaloni, gonne o abiti (gad. P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998, fod. Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005) Ⓘ cintura, cinghia Ⓓ Gürtel, Gurt ◇ a) Al’ausënza dles sciores de ciastel comparësc Genofefa tl salun, i taca al sposo la spada ’cër la centöna All’ auſenza d’les Siores de ciastell comparesc’ Genofefa t’ l salung, i tacca allo sposo la spada cear la centuna DeclaraJM, SantaGenofefa1878:8 (Badia).

centuna (fas., fod.) ↦ centuna.

centüna (Badia) ↦ centuna.

ceola (fod.) ↦ ciola.

cer Ⓔ CĀRUS (EWD 2, 84) 6 1763 cièr ‘charus’ (Bartolomei1763-1976:74)
gad. cer mar. ćer Badia ćer grd. cër, cëre fas. cèr bra. ciar moe. ciar fod. cer amp. ciaro LD cer MdR ćer
agg. Ⓜ cers, cera, ceres
che costa molto (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ caro, costoso Ⓓ teuer, kostspielig ◇ a) Ch’ël sie tüt ćer inte chi paîsc crëii bëin, mo cies insciö che te fejes impò ne. Ch’ël sie tüt çhiär inte chi paÿŝ crëÿi bëiǹ, mó ćies insceu che te feŝes impò ne. DeRüM, Grosc1833-1995:287 (MdR); b) Na, ló no jon perché l’é l vin ciar e trist. Na lo no schon perchö lö l’ving tschar ö trist. ZacchiaGB, DescorsFascegn1858*:2 (bra.); c) chëst’ëila m’à lavà i piesc cun si legrimes, y m’à ont cun n unguent scialdi cër chëst’ëila m’hà lavà i pièŝ con si lègrimes, y m’hà ont con un’ unguent ŝàldi tgèr. VianUA, Madalena1864:194 (grd.); d) Che la ve sebe massa cëra, crëie ie drë gën, che tan de grosc no ëis te fuia, y debic no ulëis fé. Chë la ve sëbbe massa tgèra, crëje jö drè gëŋ, che tàŋ de gròsŝ non ëis te fuja, y debitg nòn ulëis fè. VianUA, JanTone1864:199 (grd.).

cer (gad., fod., LD) ↦ cer.

cèr (fas.) ↦ cer.

cèr (fas.) ↦ ciar.

cër (grd.) ↦ cer.

’cër (Badia) ↦ incërch.

ćer (mar., Badia, MdR) ↦ cer.

ćer (Badia) ↦ cern.

cer (attributivo) (gad.) ↦ cert.

cera (fas.) ↦ ciera.

cerá (mar.) ↦ cialà.

cercèr (fas.) ↦ ciarcé.

cercia Ⓔ deriv. di ciarcé (EWD 2, 157) 6 1878 ciercia (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:108)
gad. cërcia mar. cërcia Badia cërcia grd. cërcia fas. cercia fod. cërcia col. zercia LD cercia
s.f. Ⓜ cerces
piccola quantità di cibo o bevanda (gad. Pi 1967; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ assaggio Ⓓ Kostprobe ◇ a) por nes dé na cërcia insuza de chël, che s’aspeta en Paraisc pur nes dè na ciercia ingsuza d’chel, ch’s’ aspetta in Paraisc DeclaraJM, SantaGenofefa1878:108 (Badia).

cercia (fas., LD) ↦ cercia.

cërcia (gad., mar., Badia, grd., fod.) ↦ cercia.

cerciar (bra.) ↦ ciarciar.

cerder (fas.) ↦ cerner.

cërder (grd.) ↦ cerne.

cëre (grd.) ↦ cër.

ceremonia (MdR) ↦ zerimonia.

cerf Ⓔ CERVUS (EWD 2, 89) 6 1763 cierf ‘cervus’ (Bartolomei1763-1976:74)
gad. cerf mar. cerf Badia cerf grd. cërf fas. cerf fod. cierf col. cervo amp. zervo LD cerf
s.m.f. Ⓜ cerfs, cerva, cerves