Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/168

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


cent
133


LD DLS 2002, MdR) Ⓘ cena Ⓓ Abendessen ◇ a) Ći avëise pa fat do cëna, sc’ël é lezito de damanè? Çhi avëis[e] pa fat dò cëna, ŝ’ ël é lecito de damanè? DeRüM, InciamòInteLet1833-1995:247 (MdR); b) E dapò i à fat na noza e n nozon / E na bela gran cena E dapô i a fat n’nôzô ö un nôzon / E una bella gran cöna ZacchiaGB, ContieFasciane1858* (bra.); c) na sëra do cëna, intan che Genofefa firâ y ciantâ, acompagnada dal sposo col laut, döt al’improvisa aldon ingherdenin adalerch sonamënt de trombëta na sera dō cena, intang che Genofefa firā e ciantava, accompagnada dal sposo col laut, dutt al l’improvvisa aldung ingherdening adarlerc sonament de trombetta DeclaraJM, SantaGenofefa1878:6-7 (Badia).

ceina (LD) ↦ ceina.

cëina (grd.) ↦ ceina.

cëinder (Badia) ↦ cender.

ceinti Ⓔ  ? (EWD 2, 124) 6 1833 cëinti (DeRüM, CurtSuramunt1833-1995:281)
gad. cëinti mar. cënti MdR cëinti
interiez.
esclamazione di dispiacere, disappunto, sdegno e simile (gad. A 1879; P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998, MdR) Ⓘ perdinci, perbacco Ⓓ Donnerwetter, Herrgott ◇ a) Sö n chëst dij un de la compagnia ch’ê inte dlijia: "Cëinti che berba N. foss prëst tomè cola grazia de Die!" Seu ‘ǹ quëst diŝ uǹ de la compagnìa ch’ê inte dliŝia: "Ćëinti che bärba N. foss prëst tomè colla grazia de Die!" DeRüM, CurtSuramunt1833-1995:281 (MdR).

cëinti (gad., Badia, MdR) ↦ ceinti.

ceja Ⓔ *CAESA (Q/K/F 1982:52) 6 1860 ciegies (DegasperF, ARaMeNoiza1860*-1975:109)
col. siesa amp. ceja
s.f. Ⓜ cejes
insieme dei rami che si dipartono da una sola radice in una pianta priva di fusto principale (col. Pz 1989, amp. Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002) Ⓘ cespuglio Ⓓ Strauch, Busch ◇ a) Par a cejes che res cianta / ra fouzigores ca e là… / Po… camina, no t’inpiantà…! / Asto voia de poussà? Par a ciegies che res cianta / ra fouzigores cà e là… / Po… camina, no t’ impianta…! / Asto voia de pousà? DegasperF, ARaMeNoiza1860*-1975:109 (amp.).

ceja (amp.) ↦ ceja.

ceje Ⓔ  ? 6 1841 ciesc 3 (SoraperraA, FiProdigoCAZ1841-1986:246)
fas. cejer caz. cejer moe. cejer
v.intr. Ⓜ cej
spostarsi dall’alto verso il basso per effetto della forza di gravità e della spinta del proprio peso, quando venga a mancare il sostegno o l’equilibrio (fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013) Ⓘ cadere Ⓓ fallen ◇ a) l lo veit vegnir dalenc, l ge fèsc pecià, l vegn a sauc ju per la scèla, l ge cor encontra, l ge cesc entorn l col, e l lo bossa el lo veit vegnir da lensc, el ghiè fesc pecià, el veng a saucc ju per la scella, el ghiè corr in contra, el ghiè ciesc intor ‘l coll, e el lo bozza SoraperraA, FiProdigoCAZ1841-1986:246 (caz.).

cejer (fas., caz., moe.) ↦ ceje.

celeste (fas.) ↦ zelest.

cemodo Ⓔ amp. ce ‹ QUĪ(D) + MODUS (Q/K/F 1982:52) 6 1844 cemodo (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:112)
amp. cemodo
avv.
avverbio interrogativo sia di forma diretta che indiretta (amp. Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002) Ⓘ come Ⓓ wie ◇ a) Ma cemodo éi śude ad ora / coscì a i zerne dute cuante, / che i à propio ciatà fora / i neode de Morgante? Ma cemodo e i zude adora / coscì ai z̄èrne dute quante, / che i a pròpio ciatà fóra / i nevode de Morgante? DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:112 (amp.) ☝ co.

cemodo (amp.) ↦ cemodo.

cemp (col.) ↦ ciamp1.

cen (col.) ↦ cian.

cena (fas., bra.) ↦ ceina.

cëna (gad., mar., Badia, fod., MdR) ↦ ceina.

cenar (bra.) ↦ cené.

cenchenèr (caz.) ↦ ciancanté.

cencia (fas., bra.) ↦ zanca2.

cender Ⓔ CINIS (EWD 2, 77) 6 1763 ciender ‘cinis’ (Bartolomei1763-1976:74)
gad. cënder mar. cënder Badia cëinder grd. cënder fas. cender fod. cender col. zender amp. zendre, zendro † LD cender
s.m. Ⓜ cendri
residuo fisso della combustione di una sostanza (gad. B 1763; A 1879; A 1895; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; G 1923; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1988; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ cenere Ⓓ Asche ◇ a) le miú de düc, le Bagn de Valdander, che fej te cialdira na crosta de cënder l’miú de düć, l’Bagn de Valdander, che fej te ćialdira na crosta de cënder PescostaC, BonesEghes1858-1994:230 (Badia); b) chësc corp restará dagnora destenü ia por tera frëit, zënza se möre, cina ch’al é frat y vá en cënder chesc’ corp resterà dagnara destenù ia pur terra freit, zenza s’ moure, cina ch’el è frat e va in ceind’r DeclaraJM, SantaGenofefa1878:55 (Badia).

cender (fas., fod., LD) ↦ cender.

cënder (gad., mar., grd.) ↦ cender.

cené Ⓔ CĒNĀRE (EWD 2, 79) 6 1763 ciaenà ‘coenor’; tcenè ‘coeno’ (Bartolomei1763-1976:73, 102)
gad. cené mar. cené Badia cenè grd. cené fas. cenèr bra. cenar fod. cené col. zenà amp. zenà LD cené MdR cené
v.intr. Ⓜ ceina
consumare la cena (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ cenare Ⓓ abendessen, zu Abend essen ◇ a) A ći ora cenëise pa? / A les nü. A çhi ora ćënëise pa? / A les nü. DeRüM, AvëiseVöiaBëire1833-1995:237 (MdR)
s.m. sg.
l’atto di consumare la cena (gad.) Ⓘ cenare Ⓓ Abendessen ◇ a) Do le cené y la corona / sciöch’ al foss te na morona / stôl iló taché / fin ch’al gnô ciamé. Dô l’cenè y la corona / scio ch’al foss te na murona / stêl ilò tachè / finch’ al gnê ćiamè. PiccolruazA, Scassada1848-1978:70 (Badia).

cené (gad., mar., grd., fod., LD, MdR) ↦ cené.

cenè (Badia) ↦ cené.

cenèr (fas.) ↦ cené.

cent Ⓔ CENTUM (EWD 2, 79) 6 1763 cent ‘centum’ (Bartolomei1763-1976:72)
gad. cënt mar. ciont Badia cënt grd. cënt fas. cent bra. cent fod. cënt col. zent amp. zento LD cent
num.
numero composto da dieci decine (gad. B 1763; A 1879; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1988; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ cento Ⓓ hundert ◇ a) Ie te bince gran fertuna, / Die te sverde