Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/167

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


cazuela
132


moradù DeclaraJM, TCazöla1850*-2013:266 (Badia).

cazuela (grd., LD) ↦ cazuela.

cazuol (fod.) ↦ cazuel.

ce (gad., fod.) ↦ cef.

ce (grd.) ↦ cie.

(grd.) ↦ cef.

će (mar., Badia, MdR) ↦ cef.

cedena (fas., bra.) ↦ ciadeina.

cedenela (fas.) ↦ ciadenela.

cef Ⓔ CAPUT (EWD 2, 74; http://www.atilf.fr/DERom/entree/’kaput) 6 1763 bonciè ‘peritus’; ciè ‘caput’; rompì il ciè ‘caput frangere’ (Bartolomei1763-1976:71, 74, 95)
gad. ce mar. će Badia će grd. cë fas. cef caz. cef bra. ciaf moe. ciau fod. ce col. cief amp. ciou LD cef MdR će
s.m. Ⓜ cefs
1 estremità superiore del corpo umano e animale (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ testa Ⓓ Kopf ◇ a) Scichëve, vo mutans! / Tulëde mo, vo grandes / Sul cë bela gherlandes! Shikëve, vo mutans! / Tulëde mo, vo grandes / Sul cë bela gherlandes! PlonerM, CuraziansBula1828-1915:63 (grd.); b) Ma Gejù se à arbassà en ju col cef, e à scrit col deit jabas. Ma Gesú se a arbasá inshú col chiéf, e a scrit col deit sha bás. HallerJTh, MadalenaCAZ1832:156 (caz.); c) Ne saste pa coche le Vangele dij, ch’ël ne toma inće n ćiavëi de nost će jö ne sënza la vorentè de Die? Ne saste pa còche le Vangele diŝ, ch’ël ne toma inçhié ‘ǹ çhiavëi de nost çhié ĝeu ne sënza la vorentè de Die? DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:261 (MdR); d) L’auter a veder l ciaf pelà, / Cherdesse, no me aer falà, / L’era Tonele de Recin / Col venter pien de vin. L auter a veder l čaf pelà, / Kerdese, no me aer falà, / L era Tonele de Rečing / Kol venter pien de ving. BrunelG, MusciatSalin1845:4 (bra.); e) Se se i spia tra Sèn Jan e Pera / I concéres da Poza / El ciaf i ge smoza Se se li spia tra sen San e Perra / I concieres da Pozza / El ciaf i gie smozza PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:268 (bra.); f) Al odô bel tres chël ciaval: / col ce tocâl sön ciampaní prësc le ial! Al odô bel tres chël ciaval: / col ce tocâl sön ciampaní prësc le ial! PescostaC, OrcoIocl1858-1994:234 (Badia); g) Chësta te si rabia tol su n stuel, y l uel peté ju per l cë a si uem. Chësta te si ràbbia tol su uŋ stuel, y ‘l uel pëtè s̄u per ‘l tgè a si uem. VianUA, OstFëna1864:196 (grd.); h) "Bondì a vo!" Chesta auza sù l cef e la ge vèrda "Bondì a vo!". Kesta auza su l čef e la ğe verda BrunelG, Cianbolpin1866:16 (caz.); i) Nüsc bugn vedli te cortina / Incö me pél, ch’alzes le ce: / "Ci mai él, ch’al lomina / Te San Ciascian n te bel sandé?" Nousc’ bongn’ Vedli te cortina / ngcou m’pele, ch’alze ‘l ciè: / "Ci mai elle, ch’el lumina / T’ Sang Ciassiang ‘n te bell Sandè?" DeclaraJM, MaringSopplà1878:2 (Badia)
2 unità in un complesso di animali o di cose (amp. Q/K/F 1982) Ⓘ capo Ⓓ Stück ◇ a) Ben, i à dà un premio, / E i ‘l à partì fra de lore, / Al ciou ch’ea pì degno / De r’armentes e i tore. Ben, i á dá un premio, / E i l’á parti fra de lore, / Al cíau ch’eva pí degno / De r’ armentes e i tore. Anonim, Monumento1873:2 (amp.); b) Con sta besties, figurae / Cuante sode che faron / Che par vede ste biei ciae / Dute cuante coreron! Castà bestiés, figurae / Quante sòde che farόn / Che par vede ste biei ciae / Dute quante corerόn! Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:24 (amp.)
3 la parte superiore (grd.) Ⓘ capo Ⓓ Kopf ◇ a) da ulà vëniel pa che valgun strames ie stortes ju per tiera, ma autri tën l cë suvier? da̤ ulá vá̤nyę-l pa̤ kę va̤lgúŋ štrámęs íe štǫ́rtęs žu pę̆r tiá̤ra̤, ma̤ áutri ta̤ŋ l txa̤ sú-vier? RifesserJB, Spies1879:108 (grd.)
4 il punto o la parte estremi, il luogo dove una cosa ha termine (fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. Q/K/F 1982; C 1986) Ⓘ estremità Ⓓ Ende, Spitze ◇ a) Sentì da un ciou a ‘l outro del paes / Che dute tira cride e fesc un ves. Sentì da un ciau all’ autro del paes / Che dute tira cride e fesc un ves. DegasperF, AgostinoCostantini1860:1 (amp.)
5 in riferimento a persona, per metterne in rilievo determinate qualità (amp.) Ⓘ pezzo Ⓓ Stück ◇ a) Se ra và par chera, ‘l Dorigo / ‘l é ‘l pì stranbo de chi ciae S’ a va par chera, ‘l Dorigo / l’e ‘l pi stranbo de chi ciave DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:115 (amp.); b) Inze gnanche mesora chi tre ciae / i à beù r’aga de ita duta cuanta… Inže gnanche mezora chi trei ciae / i à bevù r’ aga de ita duta quanta… DegasperF, TenpeAdes1862-1974:472 (amp.) ☟ capo
6 acconciatura femminile dei capelli, a forma di nodo o treccia avvolta e fermata sulla cima del capo o dietro la nuca (amp. Q/K/F 1982; C 1986) Ⓘ crocchia, chignon Ⓓ Haarknoten, Chignon ◇ a) Sul ciou de filagrana ra bujela / Chera pì bela. Sul ciau de fillagrana ra busella, / Chera pì bella. DegasperF, AgostinoCostantini1860:1 (amp.)
a cef (gad., fas. DILF 2013, fod. Ms 2005) Ⓘ in testa Ⓓ an der Spitze ◇ a) y raita asvelt a ce dla trupa e reita svelto a ciè d’la truppa DeclaraJM, SantaGenofefa1878:9 (Badia) ◆ da cef a piesc (fas. DILF 2013) Ⓘ da capo a piedi, da cima a fondo Ⓓ von Kopf bis Fuß ◇ a) L viver de n musciat l’é ben rie, / Perché un se n dura da ciaf a pie L viver de n mušat l è beng rie, / Perkè un sen dura da čaf a pie BrunelG, MusciatSalin1845:1 (bra.) ◆ en cef a (amp.) Ⓘ in capo a Ⓓ innerhalb von ◇ a) Co lore aumentaa, / Anche in ciou de na fre / Chi salarie che aa / Anche abastanza da se. Co lore aumentava, / Anche in ciau de naffré, / Chí salarie che ava / Anche abbastanza da sé. Anonim, Monumento1873:3 (amp.) ◆ se mete tl cef (gad. DLS 2002, grd. DLS 2002, fas. DLS 2002, fod. DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ mettersi in testa, immaginarsi Ⓓ sich in den Kopf setzen, sich einbilden ◇ a) Ai s’ la mastia y s’ la römia / sciöche vidí na peza tömia / y se mët tl ce / cosses che ne n’é. Ai s’ la mastia y s’ la rümia / sciöch’ vidì na peza tümia / y se mët tel ćé / côsses che ne n’é. PiccolruazA, Scassada1848-1978:70 (Badia) ◆ tomé tl cef (gad.) Ⓘ venire in mente Ⓓ einfallen ◇ a) Canch’ara i ciarâ a chi gragn crëps […] i tomâl tl ce la dotrina de Crist Cang ch’ella i ciarā a chi grangn’ crepp […] i tomāle t’ l ciè la dottrina de Cristo DeclaraJM, SantaGenofefa1878:41 (Badia) ◆ vegnì

a n cef (amp.) Ⓘ riuscire in un intento Ⓓ das Gewollte erreichen ◇ a) Lascia pu ch’el tende trapores / Ch’el no vien mai pì da un ciou. Lassa pu ch’el tende trapores / Ch’el no en mai pi da un c’iau. ZardiniB, Rudiferia1852:1 (amp.).

cef (fas., caz., LD) ↦ cef.

ceina Ⓔ CĒNA (EWD 2, 78) 6 1763 cioena ‘coena’ (Bartolomei1763-1976:74)
gad. cëna mar. cëna Badia cëna grd. cëina fas. cena bra. cena fod. cëna col. zena amp. zena LD ceina MdR cëna
s.f. Ⓜ ceines
pasto che si fa la sera (gad. B 1763; A 1879; A 1895; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; G 1923; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1988; C 1986; DLS 2002,