Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/165

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


cater
130



gad. cater mar. cater Badia cater grd. cater fas. cater bra. cater fod. cater amp. cuatro LD cater MdR cater
num.
1 il numero intero che, nella successione dei numeri naturali, segue immediatamente al tre (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ quattro Ⓓ vier ◇ a) L pitl bon bambin / Ne n’ova n catrin / A se cumpré doi biesces / O almancul cater sciesses. L pitl bon bambin / Ne n’ova n katrin / A se kumprè doi bieshes / O al mankul kater shiesses. PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:62 (grd.); b) Cotagn de brac en amangorëise? / Avede la bontè de n taié jö cater brac. Cotagn de braćh eǹ ammangorëise? / Avéde la bontè de ‘ǹ tajé ĝeu quatr braćh. DeRüM, CotagnDeBrac1833-1995:246 (MdR); c) Finalmonter ái ince aldí / Sën trëi domëgnes endolater / Te nosta dlijia tlo La Pli / encündenn les nozes de os cater. Finalmongter ai intgiö aldi / Söng tröi domönies ‘ng dolater / Tö noschta glischia tlo la pli / ’Ng cüngden lös notzös dö os cater. AgreiterT, ConLizonza1838-1967:130 (mar.); d) trei e un cater e set undesc trei ö un catter ö set undesch ZacchiaGB, Scola1858*:1 (bra.); e) Comparide venerandi - / Cater en gloria, y cater ai vis Comparide Venerandi - / Cat’r in gloria, e cat’r ai viis DeclaraJM, MëssaGrossrubatscher1865:1 (Badia)
2 con valore indeterminato, indica una quantità esigua (fas., amp.) Ⓘ quattro Ⓓ einige ◇ a) Mo voi cinch ben da grignar bie, / Chest scì dassen ve l die. / Vegnì de dì, se ve fidade, / A ciapar cater stafilade. Mo voi čink beng da grignár bie, / Kes ši da seng ve l die. / Vegnì de dì, se ve fidade, / A čapar kater stafilade. BrunelG, MusciatSalin1845:11 (bra.); b) E vos no v’in aé amal, pioan, / De sti cuatro versate in anpezan E vos no vi n’avede a mal, Piovan, / De sti quattro versate in Ampezzan DegasperF, AgostinoCostantini1860:1 (amp.).

cater (gad., mar., Badia, grd., fas., bra., fod., LD, MdR) ↦ cater.

catercent Ⓔ comp. di cater + cent 6 1873 quattrozento (Anonim, Monumento1873:2)
gad. catercënt grd. catercënt fas. catercent fod. catercënt col. cuaterzent amp. cuatrozento LD catercent
num.
numero formato da quattro volte cento (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. Pz 1989; DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ quattrocento Ⓓ vierhundert ◇ a) Và ogni ann da ra Cassa / I so cuatrozento fiorine. Vá ogni ann dara Cassa / I só quattrozento fiorine. Anonim, Monumento1873:2 (amp.).

catercent (fas., LD) ↦ catercent.

catercënt (gad., grd., fod.) ↦ catercent.

catí (gad.) ↦ catif.

catif Ⓔ it. cattivo ‹ CAPTĪVUS (EWD 2, 67) (anche se lo sviluppo semantico di da catif ‘elegante’ rimane oscuro, GsellMM) 6 1812 catives (GiulianiGB, Gespräch1812-2014:59)
gad. catif, catí mar. catif Badia catif grd. catif fas. catif caz. catif bra. catif moe. catif fod. catif † col. catif amp. catìo LD catif
agg. Ⓜ catifs, cativa, catives
1 di persona, che opera il male compiacendosene o restando indifferente alle conseguenze che esso provoca (grd. G 1923; EDLS 2011, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; EDLS 2011; DILF 2013, fod. Pz 1989, amp. Q/K/F 1982; C 1986; EDLS 2011, LD EDLS 2011) Ⓘ cattivo, malvagio Ⓓ böse, schlecht ◇ a) Chël lassù ne n’ie tan catif / Che tu pere putatif. Kël lassù ne n’ie tan katif / Ke tu pere putatif. PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:62 (grd.); b) Po mët verda, cëla vé / Y mustrëve drët catives, / Lascia piesc y mans sauté! Po mët verda, ciëla ve / I mustrëve drët katives, / Lasha piesh i mans sautè! PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:57 (grd.); c) una la era valenta e burta l’autra era bela e cativa. unô la erô valentô ö burtâ lautrô erô bellô ö cattivô. ZacchiaGB, DoiSores1858*:1 (bra.); d) Per esser, son ben stata cativa percheche l me à dejobidì n’outa soula, ge tor l’anel. Per eser son ben stata kativa perkè ke el ke el me à disubidì na uta soula, ğe tor l’anel. BrunelG, Cianbolpin1866:22 (caz.); e) Bela bestia pura raza / Ma catia che mai pì. Bella bestia pura razza / Ma cattìa che mai pì. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:32 (amp.); f) Tel retorn da aló, arivada a Cipri é stata maltratada vilanamenter da omegn catives Nel ritorn d’allò, arrivada a Cipri è stata maltrattada villanamenter da o̱mini cattives RifesserJB, DecameronIXBRA1875:649 (bra.); g) Tel retourné da ilò, ruada a Cipri éla stada maltratada vilanamenter da cativi omegn Tel reto̮rné da illò, ruåda a Cipri ẹlla stada maltrattada villanamẹnter da cattivi o̲mẹni PescostaC, DecameronIXFOD1875:655 (fod.)
2 di scarso pregio o qualità (fas.) Ⓘ cattivo, scadente Ⓓ schlecht ◇ a) Chi verc i disc che l’é zeche apatit, e chel auter coscì grisc i vel che sie vesuvian. L’aon troà te i Munciogn. / El Segnor. I no é catives. Aede pa fat fadìa a i ciapar, e? Chi vertg i disch che le zeche Appatit, e chell’ auter cossì grisch i vell che sie Vesuviang. L’ong troa tei Montschong. / El Segnor. I non è catives. Aede pà fatt fadìa ai chiappar è? GiulianiGB, Gespräch1812-2014:59 (bra.)
da catif (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; F 2002, fod. A 1879) Ⓘ elegante Ⓓ elegant ◇ a) Fete da catif dassënn! / Canche seniëur Cristl vën. Fete da katif da sënn! / Kanke Seniëur Kristl vën. PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:55 (grd.).

catif (gad., mar., Badia, grd., fas., caz., bra., moe., col., LD) ↦ catif.

catif † (fod.) ↦ catif.

catìo (amp.) ↦ catif.

catö (gad., mar., Badia) ↦ catù.

catordesc Ⓔ QUATTUORDECIM (EWD 2, 69) 6 1763 chatordes ‘quatuordecim’ (Bartolomei1763-1976:72)
gad. catordesc mar. catordesc Badia catordesc grd. catordesc fas. catordesc bra. catordesc fod. catordesc amp. cuatordesc LD catordesc
num.
numero composto da una decina e quattro unità (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ quattordici Ⓓ vierzehn ◇ a) sie e doi ot, e sie, catordesc siö ö doi ôt, ö siö, cattôrdesch ZacchiaGB, Scola1858*:1 (bra.); b) Deache la contëssa ne la conesciô, i án dit, che chëra é Berta, che de catordesc agn ê jüda a la vijité te porjun Dea che la contessa nella con’sceō, i àng ditt, che chella è Berta, che d’catordesc’ angn’ ē juda alla vijitè te pr’jung DeclaraJM, SantaGenofefa1878:107 (Badia).

catordesc (gad., mar., Badia, grd., fas., bra., fod., LD) ↦ catordesc.

catradöra (mar.) ↦ catradura.

catradura Ⓔ deriv. di ven. quatro + - adura (GsellMM) 6 1844 quatradura (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:113)
gad. catradüra mar. catradöra amp. cuatradura
s.f. sg.
traino con due coppie di bestie da tiro (gad. P/P 1966;