Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/164

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


cater
129


scia, / Apò i vó che s’ i stime?… / Va ogni ann da ra Cassa / I so cuatrozento fiorine. Ma lore no’ l lassa, / Appó i vó che s’ i stime?… / Vá ogni ann dara Cassa / I só quattrozento fiorine. Anonim, Monumento1873:2 (amp.).

cassa (gad., mar., Badia, grd., fas., fod., amp., LD, MdR) ↦ cassa.

cassier Ⓔ it. cassiere / dt. Kassier (EWD 2, 61) 6 1844 casiér (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:116)
gad. cassier, cassir mar. cassíer Badia cassir grd. cassier fas. cassier fod. cassier amp. cassier LD cassier
s.m.f. Ⓜ cassiers, cassiera, cassieres
chi, in un negozio, in una banca e sim., è addetto all’incasso e al pagamento di somme (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ cassiere Ⓓ Kassier ◇ a) El pensaa, che ra śente / no vedesse ‘l so pensier. / No vorae śì de mente de dì algo del cassier El pensava, che ra zènte / no vedese ‘l so pensiér. / No vorave zi de mente / de di algo del casiér DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:116 (amp.); b) De dà via chi sode / Canche ‘l ea cassier; / Ma pì ai riche par i scode / Pì fazilmente, anche un miér. De dá via chí sode / Canché l’ea Cassier; / Ma pí ai ricche pai scode / Pi facilmente, anche un mier. Anonim, Monumento1873:3 (amp.).

cassier (gad., grd., fas., fod., amp., LD) ↦ cassier.

cassíer (mar.) ↦ cassier.

cassir (gad.) ↦ cassier.

cassö (gad., mar., Badia) ↦ cassù.

cassù Ⓔ comp. di ca + su 6 1858 cassù (ZacchiaGB, ContieFasciane1858*)
gad. cassö mar. cassö Badia cassö grd. cassù fas. cassù bra. cassù fod. cassù amp. cassù LD cassù
avv.
in questo luogo qua in alto o più in alto (gad. P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ quassù, qui sopra Ⓓ da droben, dort oben ◇ a) cassù fossa n ciastel, ma laìte nesciugn no se fida dormir. cassù fossô un tschastèl, mô laitö nössuin nô se fidô dormir. ZacchiaGB, ContieFasciane1858* (bra.); b) I vó dì, senza rajon, / Che a Coiana i é maturle / Ch’i à el diśordin cassù inson. I vo dì, senza rasòn, / Che a Coiana j’è maturle / Ch’jà el disordin ca su in son. DegasperF, ZambelliMichelli1872-1973:12 (amp.).

cassù (grd., fas., bra., fod., amp., LD) ↦ cassù.

Castalta 6 1848 Castalta (PescostaC, Schützenlied1848-1994:222)
gad. Castalta Badia Castalta
topon.
gruppo di case sopra san leonardo in badia (gad.) Ⓘ Castalta Ⓓ Castalta ◇ a) Ciara mo cotanc che salta / Cina le moler da Castalta - / Da Corvara infin Marou / Scizeri assá cun so bun prou. Çhiara mo cotagn che salta / Çhina l’moler da Castalta - / Da Corvara infin Maró / Schizri assà con sò bun proo. PescostaC, Schützenlied1848-1994:222 (Badia).

Castalta (gad., Badia) ↦ Castalta.

castel (amp.) ↦ ciastel1.

castich (grd., caz., bra., LD) ↦ castighe.

castié (gad., S. Martin, Badia, MdR) ↦ ciastié.

castigà (col., amp.) ↦ ciastié.

castigar (moe.) ↦ ciastié.

castighe Ⓔ it. castigo (EWD 2, 63) 6 1710 castigo (Proclama1710-1991:167)
gad. castighe mar. castigo Badia castigo grd. castich fas. ciastich caz. castich bra. castich moe. castigo fod. castigo col. castigo amp. castigo LD castich MdR castighe
s.m. Ⓜ castighi
punizione inflitta a scopo correttivo (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ castigo, punizione Ⓓ Strafe, Bestrafung ◇ a) T’avras aldì dijan de le castighe, ch’ëi ćiama: passè les bachëtes. Chëst castighe n’à sigü nia de deletó T’ avràs aldì diŝaǹ de le castighe, ch’ëi çhiama: passè les bacchëtes. Quest castighe n’ha sigü nia de delettó DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:267 (MdR); b) Anzi, di castighi m’él pa inće stè contè a me. Anzi, d’i castighi m’él pa inçhié stè contè a mé. DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:267 (MdR); c) per castigh é vegnù pien de fech e ardea per castig ö vögnu piöŋ dö föch ö ardöô ZacchiaGB, MärchenSagen1858*:3 (bra.); d) Castich no giata, chi cun amor olga a chël, che nsënia Castìch no giàta, chi con amor òlga a chëll, chë ’ŋsëgna PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); e) No se lascede trá al mal da premio teren, che etern é le castighe. No sè lascede tra al mal da premio terreno, chè eterno è ‘l castigo. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:27 (Badia); f) Ëis rajun mia bona jënt, sce le viz ne finësc tan spaventosamënter söla tera, arál en l’ater monn trö’ maiú castighe. Ais r’jung mia bona jent, se ‘l vizio nè fínesc’ tang spaventoſament’r soulla terra, arrall’ in l’at’r mon trou maiù castigo. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:126 (Badia).

castighe (gad., MdR) ↦ castighe.

castighé (grd.) ↦ ciastié.

castigo (mar., Badia, moe., fod., col., amp.) ↦ casti-

ghe.

castron Ⓔ padan. castron (GsellMM) 6 1828 kastrons (PlonerM, CuraziansBula1828-1915:64)
gad. castrun mar. castrun Badia castrun grd. castron fod. castron LD castron
s.m. Ⓜ castrons
persona sciocca e balorda, bestione (grd.) Ⓘ montone Ⓓ Hammel ◇ a) Vardëde nosc mutons / Da biesces y castrons! Vardëde nosh mutons / Da bieshes i kastrons! PlonerM, CuraziansBula1828-1915:64 (grd.).

castron (grd., fod., LD) ↦ castron.

castrun (gad., mar., Badia) ↦ castron.

casun (gad., mar., Badia) ↦ cason.

casunzel (amp.) ↦ cajencel.

catalogh Ⓔ it. catalogo / dt. Katalog 6 1833 catalog (DeRüM, Libri1833-1995:285)
gad. catalogh grd. catalogh fas. catalogh fod. catalogo amp. catalogo LD catalogh MdR catalogh
s.m. Ⓜ catalogs
elenco ordinato di oggetti dello stesso genere (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ catalogo Ⓓ Katalog, Verzeichnis ◇ a) Iö stënte bëin a crëie che to signur berba, ch’in tütes les cosses fô l’ordine instës, n’abe possedü n catalogh de süa libreria Jeu stënte bëiǹ a creÿe che tò Signur Bärba, ch’iǹ tüttes les cosses fô l’ordine instëss, n’abbe possedü ‘ǹ catalog de süa libreria DeRüM, LëtraCataloghLibri1833-1995:285 (MdR).

catalogh (gad., grd., fas., LD, MdR) ↦ catalogh.

(fod., amp.) ↦ catalogh.

cater Ⓔ QUATTUOR (EWD 2, 66) 6 1763 chater ‘quattuor’; schi su in chater gatter ‘repo’ (Bartolomei1763-1976:72, 97)