Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/158

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


capì
123


to (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DLS 2002, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ caparra Ⓓ Anzahlung ◇ a) Fajé meo ad azetara / senza v’in aé parmal; / no r’usade, ra capara, / senò vien el capital. Fagé mèo ad az̄etara / senz̄a v’in avé par mal; / no r’ uzade, ra capara, / senò vién el capitàl. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:118 (amp.)
2 fig. pegno, prova, garanzia (gad.) Ⓘ caparra fig.Ⓓ Pfand ◇ a) Os godede en gran ligrëza / D’Osta vita le plü bel de, / Ch’é capara de richëza / Por döta Osta eternité. Os godede in grang ligreizza / D’Osta vita ‘l plou bel dè, / Ch’è caparra de ricchezza / Pur dutta Osta eternitè. DeclaraJM, MëssaGrossrubatscher1865:1 (Badia); b) Töi chëstes perles, möta amabla, en paiamënt de tüa compasciun por me, y en capara de tüa fedelté Toui chestes perles, mutta amabile, in paiament d’tua compassiung pur mè, e in caparra de tua fedeltè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:25 (Badia).

capara (gad., mar., Badia, grd., bra., fod., amp., LD) ↦

capara.

capaze Ⓔ it. capace / nordit. capaçe ‹ CAPAX (EWD 2, 46) 6 1763 capaze ‘capax’ (Bartolomei1763-1976:71)
gad. capaze mar. capazo Badia capaze grd. capaze fas. capaze fod. capaze amp. capaze LD capaze MdR capaze
agg. Ⓜ capazi, capaza, capazes
che riesce a fare un’attività pratica con destrezza (gad. B 1763; A 1879; P/P 1966; DLS 2002, grd. L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ capace, abile Ⓓ imstande, fähig ◇ a) Él na ota gnü le tëmp che la providënza assëgna atualmënter la vocaziun, por chëla che nos nes sentiun capazi Él ‘na óta gnü le tëmp che la providënza assëgna attualmëntr la vocaziuǹ, por quëlla che nos nes sentiuǹ capaci DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:269 (MdR); b) Golo, n om furbo, capaze de trá a se le cör de n ater cun baiá inganevoi y manires ducejines Golo, ‘ng om furbo, capaze de tra a se ‘l cour deng n’at’r cung baià inganevoli e manieres dulcejines DeclaraJM, SantaGenofefa1878:10 (Badia)
ester capaze de (gad.) Ⓘ essere capace di Ⓓ fähig sein, imstande sein ◇ a) Y sot a chisc edli zelesć sarëise capazi de comëte n te delit orendo e soutt a chisc’ oud’li zelesti sareiſe capazi de commette ‘ng te delitto orrendo DeclaraJM, SantaGenofefa1878:28 (Badia).

capaze (gad., Badia, grd., fas., fod., amp., LD, MdR) ↦

capaze.

capazità (grd., fas., amp.) ↦ capazité.

capazité Ⓔ it. capacità (EWD 2, 46) 6 1833 capacité (DeRüM, VigneOtaRajonèVos1833-1995:233)
gad. capazité Badia capazité grd. capazità fas. capazità fod. capazité amp. capazità LD capazité MdR capazité
s.f. Ⓜ capazités
attitudine a comprendere e a operare (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Ms 2005, amp. A 1879, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ capacità Ⓓ Fähigkeit ◇ a) Por imparè valch él trëi cosses assolutamënter nezesciaries, cioè: la capazité, l’aplicaziun e la paziënza. Por imparè valq él trëi cosses assolutamëntr necesŝaries, cioè: la capacité, l’applicaziuǹ e la paziënza. DeRüM, VigneOtaRajonèVos1833-1995:233 (MdR); b) abe inće gran premüra de se procuré les nezesciaries conoscënzes e capazitês che posse trà a se l’atenziun di superiori. abbe inçhie graǹ premüra de se procuré les necesŝaries conoscënzes e capacités che posse trà a sè l’attenziuǹ di superiori. DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:269 (MdR); c) Insciö i dá bugn geniturs utiles istruziuns a sü fis do süa eté y capazité. Ingsceou i dà bongn’ genitori utiles instruziungs a su fiīs dō sua etè e capazitè. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:53 (Badia).

capazité (gad., Badia, fod., LD, MdR) ↦ capazité.

capazo (mar.) ↦ capaze.

capela Ⓔ it. cappella ‹ CAPPELLA (EWD 2, 47) 6 1858 capellô (ZacchiaGB, MärchenSagen1858*:2)
gad. capela mar. capela Badia capela grd. capela fas. capela bra. capela fod. capela amp. capela LD capela
s.f. Ⓜ capeles
piccola chiesa (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ cappella Ⓓ Kapelle ◇ a) canche i é rué a chest capitel i é doventé orbes. Da chel temp umpò se sent amò sonar i tampurles te chela capela. chanchö i ö ruö a chöst capitel i ö doventö orbes. Da cal temp umpò sö sent amô sonar i tampurles tö cöllô capellô. ZacchiaGB, MärchenSagen1858*:2 (bra.); b) Canche la ciampana sonâ a mëssa, jôra tla capela y periâ devotamënter por la salvëza de so sposo Cang che la ciampana sonaa a Messa, jēla t’ la capella, e priā devotament’r pur la salvezza de so sposo DeclaraJM, SantaGenofefa1878:10 (Badia).

capela (gad., mar., Badia, grd., fas., bra., fod., amp., LD) ↦ capela.

capelan Ⓔ it. cappellano (EWD 2, 47) 6 1856 capellan (PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:262)
gad. caplan mar. capolan Badia caplan grd. caplan fas. capelan bra. capelan fod. capelán col. capelan amp. capelan LD caplan
s.m. Ⓜ capelans
sacerdote che assiste il parroco (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ cappellano Ⓓ Kaplan ◇ a) Noi aon abù vescovi, canones, / Capitanes, gregn piovegn, / Curac, e frati, e capelegn Noi ong bù vescovi, canones, / Capetanes, greng piovegn, / Curatg, e frati, e cappellegn BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:254 (bra.); b) Viva de Moena l segnor Curat, / Con so capelan lonch / De lenga no monch Viva de Moena l signor Curat, / Con so capellan long / De lenga non monch PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:262 (bra.).

capelan (fas., bra., col., amp.) ↦ capelan.

capelán (fod.) ↦ capelan.

capèra (fas.) ↦ capara.

capetane (bra., moe.) ↦ capitan.

capetène (caz.) ↦ capitan.

capeziner (mar.) ↦ capuziner.

capí (gad., mar., Badia) ↦ capì.

capì Ⓔ it. capire ‹ CAPERE (EWD 2, 48) 6 1828 kapiva (PlonerM, CuraziansBula1828-1915:64)
gad. capí mar. capí Badia capí grd. capì fas. capir fod. capì col. capì amp. capì LD capì MdR capì
v.tr. Ⓜ capesc
intentendere, afferrare, comprendere con la mente (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002;