Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/154

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


can
119


Vent scomenʒa a sofier e bugoler e da una kambra a l autra BrunelG, Cianbolpin1866:20 (caz.); c) Presto, presto parecià / Chera cameres pì beles / I cuartiere da fità. Presto, presto parecià / Chera cameres pi belles / I quartiere da fittà. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:31 (amp.)
ciamena.

camera (amp.) ↦ camera.

camerier Ⓔ it. cameriere, -a 6 1860 camerier (IoriG, InjignàLet1860*-2013:402)
gad. cameriera Badia cameriera fas. camerier caz. camerier fod. camerier
s.m.f. Ⓜ cameriers, cameriera, camerieres
1 persona che serve i clienti in un pubblico locale (fas. Mz 1976; DILF 2013, fod. Ms 2005) Ⓘ cameriere Ⓓ Kellner ◇ a) Che vélel pa dir chest, (grida Renzo) dut sperdù, entant che l magnèa n bocon de rost, che l camerier ge aea portà Che velpa dir chist, (grida Renzo) dut sperdu, intan che el magnea un bochon de rost, che el camerier ge haea porta IoriG, InjignàLet1860*-2013:402 (caz.)
2 nelle case private, chi è addetto ai servizi di camera, di anticamera e di tavola, o alla persona dei padroni di casa (gad., fas. R 1914/99) Ⓘ cameriere Ⓓ Hausangestellter ◇ a) Les sëres cina tert stôra a firé cun sües camerieres Les seres cina tert stēla a firè cung suus camerieres DeclaraJM, SantaGenofefa1878:10 (Badia).

camerier (fas., caz., fod.) ↦ camerier.

cameriera (gad., Badia) ↦ camerier.

camijöla (mar., Badia) ↦ camijuela.

camijuela Ⓔ padan. camisola (GsellMM) 6 1848 camijela (PiccolruazA, Scassada1848-1978:70)
gad. camejöla mar. camijöla Badia camijöla fas. ciamejola bra. ciamejela moe. ciamijola fod. camejuola, ciamejuola col. camisuola
s.f. Ⓜ camijueles
indumento intimo di maglia (gad., fas. R 1914/99; DA 1973; DILF 2013, fod. T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005) Ⓘ camiciola Ⓓ Unterhemd ◇ a) Taca sö la camejöla y les cialzes da ciampanela! Taca sö la camijela y les ćialzs da ćiampanela! PiccolruazA, Scassada1848-1978:70 (Badia).

caminà (col., amp.) ↦ caminé.

caminar (moe.) ↦ caminé.

caminé Ⓔ it. camminare / nordit. caminar 6 1841 caminè (DebertoM, FiProdigoFOD1841-1986:260)
moe. caminar fod. caminé col. caminà amp. caminà
v.intr. Ⓜ camina
spostarsi, andare a piedi da un punto a un altro (fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. C 1986) Ⓘ camminare Ⓓ gehen ◇ a) Dopo che l à fat chëst proponiment, l é levé su n pe, e l s’à metù a caminé per strada dërt a cesa. Dopo che l’ha fat cast proponiment, l’è levè su ‘n pè, el s’ à metù a caminè per strada dart a cieŝa. DebertoM, FiProdigoFOD1841-1986:260 (fod.) ☝
jì a caminé (amp.) Ⓘ fare una passeggiata Ⓓ spazieren ◇ a) Co sto lustro bel de luna / vosto śone a caminà? Co sto lustro bel de luna / vosto zone a caminà? DegasperF, ARaMeNoiza1860*-1975:108 (amp.).

caminé (fod.) ↦ caminé.

camisuola (col.) ↦ camijuela.

campagna Ⓔ it. campagna ‹  CAMPĀNIA (EWD 2, 36) 6 1832 campagna (HallerJTh, FigliolProdigoBAD1832:140)
gad. campagna mar. campagna Badia campagna grd. campania fas. campagna caz. campagna bra. campagna moe. campagna fod. campagna col. campagna amp. canpagna LD campagna
s.f. Ⓜ campagnes
ampia distesa di terreno aperto e pianeggiante, coltivato o coltivabile (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005;, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ campagna Ⓓ Land ◇ a) Mo so fi plü vedl fô lafora tla campagna, y canch’al é gnü, y rovâ daimpró da ciasa, aldîl sonan y balan. Mó so’ fi plö vedl fóa la fora ‘ntla campagna, e chanch’ al è gnü, e rovóa dainpro da tgiasa aldíle sonang e ballang. HallerJTh, FigliolProdigoBAD1832:140 (Badia); b) Ma so fi più veie era per chele campagne. E canche l’é tornà, e che l se à arvejinà a la ciasa, l’à sentù na bela mùsega e balar. Ma so fí pglu végle éra per chella champagnes. E canche l’e torná, e che ‘l se a vishiná alla tgiasa, l’a sentú una bella musica e balér. HallerJTh, FigliolProdigoBRA1832:145 (bra.); c) Chësc l à mandà ora n si campania per vardé i purciei. Ches l’ha mandà ora ‘n si campagna p’r vardè i purciei. Anonim, PezFiProdigo1835*-1913:130 (grd.); d) So fi l più veie, che l’era fora per la campagnes, tel tornèr, l sent dalenc che a sia cèsa i sona e i cianta più che mai Sò fì el plu vèglie, che l’era fora per la campagnes, tel tornèr, el sent da lensc che a sia cièsa i sona e i cianta plu che mai SoraperraA, FiProdigoCAZ1841-1986:246 (caz.); e) Intanto el so fiol pì vecio ‘l ea in canpagna Intanto el so fiol pi vecio l’eva in campagna ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:256 (amp.); f) Ntánt l tosat plu vegle l eva nte la campagna ’Ntant el tozat plù vegle l’eva ‘nte la campagna DebertoM, FiProdigoFOD1841-1986:260 (fod.); g) N uem ie jit ora te si campania a sené. Un’uem jè s̄it òra te si campàgna a sënè. VianUA, SumënzaSëna1864:195 (grd.); h) La é così. E le campagne? e l racolto? E le campagne? e ‘l raccolto? AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.); i) se destenôl fora sëgn bi urc y campagnes coltivades sè destennōle fora ſengn’ bi urtg’ e campagnes coltivades DeclaraJM, SantaGenofefa1878:1 (Badia); j) la longia suta à fat gran dann sula campanies la̤ lóndya̤ súta̤ a fat gran dan su la̤ ka̤mpányęs RifesserJB, SurëdlPlueia1879:108 (grd.).

campagna (gad., mar., Badia, fas., caz., bra., moe., fod., col., LD) ↦ campagna.

campana (moe.) ↦ ciampana.

campania (grd.) ↦ campagna.

campanil (moe.) ↦ ciampanil.

Campestrin (amp.) ↦ Ciampestrin.

Campitello (amp.) ↦ Ciampedel.

can Ⓔ QUANDŌ (EWD 2, 37; http://www.atilf.fr/DERom/entree/’kuando) 6 1763 chagn ‘quando’ (Bartolomei1763-1976:72)
gad. can mar. can Badia can grd. can fas. can fod. can amp. can LD can MdR can
avv.
1 ha la funzione di domandare in quale tempo o momento si determinerà, si è determinato o si determina, un fatto, una situazione o un’azione (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986, LD, MdR) Ⓘ quando Ⓓ wann ◇ a) Vie pu, diral, tu bloza, / Can ulëis’ a po fé la noza? Vie pu, diral, tu bloza, / Kan ulëisa po fe la noza? PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:60 (grd.); b) Can sëise pa vegnüda a ćiasa? Quaǹ sëise pa vegnüda a çhiasa? DeRüM, SignuresSorus1833-1995:236 (MdR); c) Ci n bel de ch’al é incö, / Can gnarál pa indô insciö Tgi en bël dë ch’al ë incö, / Cang gnaral pa indo ensö PescostaC, SonëtCoratBadia1852:1 (Badia); d) Una sera can ciatone / come chesta