Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/153

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


calunié
118


niar fod. calunié LD calunié
v.tr. Ⓜ calunieia
nuocere alla reputazione di qualcuno diffondendo maldicenze sul suo conto (gad. P/P 1966; DLS 2002, grd. L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ diffamare, calunniare Ⓓ verleumden ◇ a) i messâ aspeté la mort da osta man, sc’ ara se manifestâ la verité. Por chësc i ái orü sciampé dant, i l’á pro os caluniada i m’ssā aspettè la mort da osta mang, s’ ella s’ manifestā la veritè. Pur chesc’ i ai urù sceampè dant, i l’à pro os calunniada DeclaraJM, SantaGenofefa1878:88 (Badia).

calunié (gad., Badia, fod., LD) ↦ calunié.

calunië (grd.) ↦ calunié.

calunièr (fas.) ↦ calunié.

calvar (LD) ↦ Calvare.

Calvare Ⓔ it. calvario ‹ CALVĀRIUM (EWD 2, 34) 6 1813 calvari (RungaudieP, LaStacions1813-1878:89)
gad. calvare Badia calvario grd. calvare fas. calvarie fod. calvario LD calvar
topon.
luogo ove gesù fu crocifisso (gad. P/P 1966; DLS 2002, grd. F 2002, fas. DILF 2013, fod. DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ Calvario Ⓓ Kalvarienberg ◇ a) mi bën amà pra vosta oma adulereda, che vo ancuntëis sula streda tl Calvare mi beng ama pra vost’oma adulereda, che vo incunteis sulla streda nel calvari RungaudieP, LaStacions1813-1878:89 (grd.).

calvare (gad., grd.) ↦ Calvare.

calvarie (fas.) ↦ Calvare.

calvario (Badia, fod.) ↦ Calvare.

calvo Ⓔ it. calvo 6 1856 calvo (PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:262)
fas. calvo bra. calvo
agg. Ⓜ calvi, calva, calves
privo di capelli (fas.) Ⓘ calvo, pelato Ⓓ kahlköpfig, kahl ◇ a) Viva de Moena l segnor curat, / Con so capelan lonch / De lenga no monch / E con so calvo benefiziat. Viva de Moena l signor Curat, / Con so capellan long / De lenga non monch / E con so calvo Benefiziat. PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:262 (bra.) ☝ pelé1.

calvo (fas., bra.) ↦ calvo.

calza Ⓔ it. calza 6 1873 calzes pl. (Anonim, TosesCortina1873-1938:30)
amp. calza
s.f. Ⓜ calzes
indumento a maglia che riveste il piede e parte della gamba (amp.) Ⓘ calza Ⓓ Strumpf ◇ a) De calzes no rajonon / Che i ome no pó vede / E stizà nos fajon De calzes no ragionon / Che i ome no’ po’ vede / E stizà nos fason Anonim, TosesCortina1873-1938:30 (amp.).

calza (amp.) ↦ calza.

calzon Ⓔ nordit. calzon ‹ CALCEUM + -ŌNIS (EWD 2, 34) 6 1821 kalzon (PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:57)
gad. calzun mar. calzun Badia calzun grd. calzon fas. ciuzon fod. calzon amp. calzon LD ciauzon
s.m. Ⓜ calzons
gambaletto di tessuto impermeabile fissato alla scarpa (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ ghetta Ⓓ Gamasche ◇ a) Po dì: ce ues pa tu cuion, / Po sauti pu mé ti ciavëi / Y dai tl cul n bon calzon. Po di: ce vues pa tu kujon, / Po sauti pu me ti ciavëi / I dai tel kul n bon kalzon. PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:57 (grd.).

calzon (grd., fod., amp.) ↦ calzon.

calzun (gad., mar., Badia) ↦ calzon.

cambiar (bra., moe.) ↦ cambié.

cambié Ⓔ it. cambiare ‹ CAMBIARE (EWD 2, 35) 6 1873 cambia 6 (Anonim, TosesCortina1873-1938:30)
gad. cambié Badia cambié fas. cambièr bra. cambiar moe. cambiar fod. cambié amp. canbià
v.tr. Ⓜ cambia
rendere diverso, trasformare (fas. R 1914/99; DA 1973; DILF 2013, fod. Ms 2005) Ⓘ cambiare Ⓓ ändern, verändern ☝ mudé
se cambié (amp.) Ⓘ cambiare Ⓓ sich ändern ◇ a) Se vede da bonora a sera / Che ’es se canbia de ziera. Se vede da bonora a sera / Che es se cambia de ziera. Anonim, TosesCortina1873-1938:30 (amp.) ☝ se mudé.

cambié (gad., Badia, fod.) ↦ cambié.

cambièr (fas.) ↦ cambié.

cambra (fas.) ↦ camera.

camejöla (gad.) ↦ camijuela.

camejot (fas.) ↦ ciamejot.

camejuola (fod.) ↦ camijuela.

cameleo Ⓔ it. camelea 6 1878 cameleo (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:53)
gad. cameleo Badia cameleo
s.m. Ⓜ camelei
genere di piante arbustive velenose delle timeleacee (daphne l.) (gad.) Ⓘ dafne Ⓓ Seidelbast, Daphne ◇ a) Cuindi canch’ara i mostrâ les chersces lominoses fosces dla laurs, le cameleo simile al früt d’aurer, la melarosa, o pom vërt, la zicüta, y le fongun cöce da tac blanc, dijôra: Por l’amur d’Idî, chisc ne ciarcé pa Quindi cang ch’ella i mostrā les chersces luminoſes fosces d’la laurz, ‘l cameleo simile al frutt d’aurēr, la melarosa, o pom vert, la zicuta, e ‘l fungung coucce da tac’ blanc’, dijōla: Pur l’amor d’Iddì, chisc’ nè ciarciè pa DeclaraJM, SantaGenofefa1878:53 (Badia).

cameleo (gad., Badia) ↦ cameleo.

camelot Ⓔ it. cammellotto / ven. camelòto (GselMM) 6 1856 camelot (BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:246)
fas. camelot bra. camelot
s.m. Ⓜ cameloc
parte principale del costume tradizionale femminile composta dall’ampia gonna plissettata solidale con il corsetto aperto sul davanti (fas. R 1914/99) Ⓘ gonna con bustino Ⓓ Rock mit Oberteil ◇ a) Touse da la zendalina, / Dai ciuzarins da marochin, / Dal camelot ben fat e fin, / Dai bie pie rosc, da la bustina! Touze dalla tzendalina, / Dai tgiutzarinss da maroching, / Dal camelot beng fat e fing, / Dai bie pie ros, dalla bustina! BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:246 (bra.).

camelot (fas., bra.) ↦ camelot.

camera Ⓔ it. camera (Elwert 1943:57) 6 1858 camerô (ZacchiaGB, ZecheVita1858*:1)
fas. cambra amp. camera
s.f. Ⓜ cameres
locale d’abitazione in un edificio, specialmente quella destinata al riposo (fas. A 1879; R 1914/99; G 1923; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002) Ⓘ stanza, camera, camera da letto Ⓓ Zimmer, Kammer, Schlafzimmer ◇ a) Iusta che volee min jir a Vich canche é sentù te chela camera dalaìte un gran trundenament. Iusta chö volöö min schir a Vic chanchö ö sentu tö cölla camerô dallaite un gran trundenament. ZacchiaGB, ZecheVita1858*:1 (bra.); b) l Vent scomenza a sofièr e bugolèr e da una cambra a l’autra l