Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/152

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


calunié
117


cales (gad., mar., Badia, grd.) ↦ cales.

calés (MdR) ↦ cales.

caless (fas.) ↦ cales.

calessa (fod.) ↦ cales.

Calfosch 6 1858 Calfosch (PescostaC, BonesEghes1858-1994:229)
gad. Calfosch mar. Colfosch Badia Calfosch grd. Colfosch fod. Calfosch amp. Colfosco LD Calfosch
topon.
paese nel comune di corvara, alle pendici del passo gardena (gad. DLS 2002, grd. F 2002, fod. Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ Colfosco Ⓓ Kolfuschg ◇ a) Y os, püri vedli, che jëis col bachët, / os dal me sëch, passede Col Maladët, / sa Morin Rot da Calfosch a bëre ega, / y che fosses jön funz de Marou o a Longega! Y os, püri vedli, che jîs col bachët, / os dal mè sëch, passed’ Côl Maladët, / sa Morin Rot da Calfosch a bëir’ ega, / y che fosses jö in funz de Marô o a Longega! PescostaC, BonesEghes1858-1994:229 (Badia); b) Mo recordesse ’ci Degilia, / Brau curat fu da Calfosch, / Le pröm, cianté ch’i un la vigilia / Di defunc en corú fosch. Mo r’cordesse ci Degilia, / Brao Curat fu da Colfosc, / ‘L prum, ciantè ch’i ung la Vigilia / Di defonti in curù fosc. DeclaraJM, MëssaGrossrubatscher1865:1 (Badia).

Calfosch (gad., Badia, fod., LD) ↦ Calfosch.

caligar (col.) ↦ calighé.

caligaro (amp.) ↦ calighé.

calighé Ⓔ nordit. caligar(o) ‹  CALIGĀRIUS (EWD 2, 55) 6 1763 charigà ‘sutor’ (Bartolomei1763-1976:72)
gad. carigá mar. cargá Badia carigá grd. calighé fas. calighé bra. cialié moe. cialgè fod. calighè, caleghè col. caligar amp. caligaro LD calighé
s.m. Ⓜ calighés
artigiano che fa o aggiusta scarpe e calzature in genere (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ calzolaio Ⓓ Schuster ◇ a) N’outa era n cialié. Chest aea jà lurà trepes egn te so paìsc. Nòuta era un tschalgiè. Chöst aöa schà lurà tröpes öin tö so paisch. ZacchiaGB, ContieFasciane1858* (bra.); b) Ma pernanche l seniëur scumëncia a se tré ora i stivei, eco che ënghe l calighé se tira ora i siei. Ma pernàŋchè ‘l Signour scumënĉa a së trè òra i stivëi, ecco che anchè ‘l calighë së tira òra i siei. VianUA, CalighéMaladët1864:196 (grd.).

calighé (grd., fas., LD) ↦ calighé.

calighè (fod.) ↦ calighé.

calità (fas.) ↦ cualité.

calogna (mar.) ↦ calonia.

calonega (amp.) ↦ calonia.

calonia Ⓔ ven. calonega ‹ CANONICA (EWD 2, 33) 6 1821 kalonia (PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:60)
gad. calonia mar. calogna Badia calonia grd. calonia fas. calonia bra. calonia fod. calonia col. calonia, canonia amp. calonega LD calonia
s.f. Ⓜ calonies
abitazione del parroco (gad. A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ canonica Ⓓ Pfarrhaus ◇ a) En calonia de Moena a desch / Se rejonaa ora per talian / Ora valch per todesch / E ora ence per fascian In calonia de Moena a desch / Se resonaa ora per Talian / Ora valch per Todesch / E ora encie per Fassang PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:261 (bra.); b) Che te gran festes tignuns’ nos da Corvara / Sö dan calonia, y chiló dal ost Rottonara. Che te grang festes tignungs nos da Corvara / Sö dang calonia, e chilò dall’ ost Rottonara. PescostaC, MëssaPescosta1879:3 (Badia)
jì te calonia (grd. L 1933) Ⓘ andare in canonica per fare la pubblicazione del matrimonio Ⓓ in das Pfarrhaus gehen (um das Eheaufgebot zu machen) ◇ a) Ne fajëde gran cianfonies, / Jide prëst n calonia, / Jide po mo n chël di. Ne faʃhëde gran cianfonies, / Shide prest n kalonia, / Shide po mo n kël di. PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:60 (grd.).

calonia (gad., Badia, grd., fas., bra., fod., col., LD) ↦ ca-

lonia.

calonich Ⓔ ven. calonego ‹ CANONICUS ‹ κανονικός (EWD 2, 42) 6 1865 Calonic (DeclaraJM, MëssaGrossrubatscher1865:1)
gad. calonich † amp. calonigo
s.m. Ⓜ calonics
ecclesiastico che fa parte del capitolo di una chiesa (gad., amp. A 1879) Ⓘ canonico Ⓓ Kanonikus ◇ a) Rudiferia Degan Calonich, / Soplá en gran soius de laur, / Siur Domëne malinconich / Mai, düc ési en gran onur. Rudiferia D’gang Calonic, / Soppla in grang suius d’laùr, / Siur Domeine malinconic / Mai, duttg’ esi in grang unùr. DeclaraJM, MëssaGrossrubatscher1865:1 (Badia)
canonich.

calonich † (gad.) ↦ calonich.

calonigo (amp.) ↦ calonich.

calunia Ⓔ it. calunnia ‹ CALUMNIA (EWD 2, 34) 6 1873 calunnia (Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:27)
gad. calunia Badia calunia grd. calunia fas. calunia fod. calunia amp. calunia LD calunia
s.f. Ⓜ calunies
accusa inventata per diffamare o screditare qualcuno (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879, LD DLS 2002) Ⓘ calunnia Ⓓ Verleumdung ◇ a) Ra calunia, ra maldicenza / ‘L é res armes de ra vostres Ra calunnia, ra maldicenza / Le res’ armes, dera vὸstres Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:27 (amp.); b) Y tan n’i bastâ ciamó, mo, zënza intardié, atira mënel n apostat al conte cun calunies plënes de baujies porsura la fomena E tang n’i bastā ciamò, mo, zeinza intardivè, attira menel ‘ng’ apostato al conte cung’ calunnies plenes de baujiis pur sura la fomena DeclaraJM, SantaGenofefa1878:12 (Badia).

calunia (gad., Badia, grd., fas., fod., amp., LD) ↦ calu-

nia.

caluniadoi (grd.) ↦ caluniadour.

caluniadour Ⓔ it. calunniatore 6 1878 calunniatore (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:123)
gad. caluniadú Badia caluniadú grd. caluniadoi
s.m.f. Ⓜ caluniadours, caluniadoura, caluniadoures
persona che calunnia, diffama (gad., grd. F 2002) Ⓘ calunniatore Ⓓ Verleumder ◇ a) Por sentënza criminala êl condané ala mort, por colpa de caluniadú, infedel, y de trëi omizig Pur sentenza criminale ēle cundannè alla mort, pur colpa d’calunniatore, infedele, e d’trei omizidi DeclaraJM, SantaGenofefa1878:123 (Badia).

caluniadú (gad., Badia) ↦ caluniadour.

caluniar (bra.) ↦ calunié.

calunié Ⓔ it. calunniare 6 1878 calunniada (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:88)
gad. calunié Badia calunié grd. calunië fas. calunièr bra. calu-