Jump to content

Page:Mistral - Mireille-Mirèio (1861).djvu/54

From Wikisource
This page has been proofread.
   E lou Cri, courouna de gloio,
   Embrasso la barro di joio !
Tóuti li Nimausen, en se precepitant,
   Volon counèisse sa patrio ;
   Lou plat d’estan au soulèu briho,
   Li palet dindon, is auriho
Canto l’auboi… Lou Cri reçaup lou plat d’estan.

   E Lagalanto ? fè Mirèio.
   Agroumouli, dins la tubèio
Que lou trapé dóu pople aubouravo à l’entour,
   Tenié sarra de si man jouncho
   Si dous geinoun ; e l’amo pouncho
   De l’escorno que tant lou councho,
I degout de soun front éu mesclavo de plour.

   Lou Cri l’abordo e lou saludo :
   — Souto l’autin d’une begudo,
Fraire, diguè lou Cri, ’mé iéu vène-t-en lèu !
   Vuei lou plesi, deman la reno !
   Vène, que beguen lis estreno !
   Alin, darrié li grands Areno,
Pèr tu, coume pèr iéu, vai, i’a’nca proun soulèu !

   Mai, aubourant sa caro blavo,
   E de sa car que trampelavo
Arrancant si braieto emé d’esquerlo d’or :
   — D’abord que iéu l’age m’esbréuno,
   Tè ! ie respoundeguè, soun tiéuno !
   Tu, Cri, la jouinesso t’aciéuno :
Em’ounour pos pourta li braio dóu pu fort.