Jump to content

Page:Mistral - Mireille-Mirèio (1861).djvu/496

From Wikisource
This page has been proofread.
   Vincèn ! as vist, quand remountavon,
   Li flo de lume que jitavon !…
Ah dis, lou libre bèu que se n’en sarié fa,
   S’aquéli resoun que m’an dicho,
   Fin que d’uno, s’èron escricho !
   Vincèn, que lou plourun esquicho,
Laché mai soun gounflige un moumen estoufa :

   — Basto lis agué visto ! basto !
   Éu cridè, coume uno langasto
Me sariéu à si raubo arrapa tout bramant…
   Oh ! i’auriéu di, rèino celèsto,
   Soulet recàti que nous rèsto,
   Prenès-me lis iue de la tèsto,
E li dènt de la bouco, e li det de la man !

   Mai elo, ma bello fadeto,
   Oh ! rendès-me-la gaiardeto !…
— Velèi ! velèi veni ’mé si raubo de lin !
   Elo subran se bouto à faire.
   E ’n boulegant pèr se desfaire
   D’entre la faudo de sa maire,
De la man vers la mar fasié signe eilalin.

   Quatecant tóuti se dreissèron,
   De-vers la mar tóuti fissèron,
E la man sus lou front : Eilalin descurbèn,
   Venien entre éli, rèn pèr aro,
   Senoun alin la bianco raro
   Que joun lou cèu e l’aigo amaro…
Noun, se vèi ren vèni… — Si ! si ! regardas bèn !