+ menaciate {adj} In periculo: sanitate - .
+ manade {s} (gr. mainas, -ados, de maineshai, esser folle) Antig. gr. Bacchate dedicate al transes sacrate.
menage {s} (parola fr. del lat. mansio, demora) Conducta, administration de un casa: occupar se al curas del -, schola de -, facer le - mobiliario e utensiles necessari al vita domestic: montar su - .
+ menagera {s} Femina qui ha cura del menage, qui se occupa del administration del menage; (casa); servicio de coperto, de tabula (cocleares, furchettas etc. ) in lor coffretto.
menageria {s} (parola fr.) Collection de animales de omne specie, intertenite por studio e por curiositate; loco ubi se trova iste animales.
menar {v} (lat. minari, menaciar) Guidar. conducer un ceco, - un dama, omne camminos mena a Roma; - un banda, - Un vita/existentia modeste - un rebellion, - bestial al abiberatorio; transportar per medio de un vehiculos: lle nos ha menate in ca carrossa; esser in le capite de: - un dansa. De hic: promenar
+ menarche {s} Med. Le prime menstruation.
menchev- {vide} menchevico
menchevico (-sh-) {s} Adherente del menchevismo. De hic: menchevismo; menchevista
menchevismo (-sh-) {s} Currente apparite in le sino del social-democratia russe e subtenite del burgesia liberal, le qual promoveva le tendentias de isto in le rango del movimento obrer e sequeva adaptar le lucta de classe obrer al liberalismo burgese.
menchevista (-sh-) {s} menchevico,
menchevista (-h-) {s} Relative al menchevismo.
menda {s} Manco, absentia de lo que es necessari: - de cognoscentia, de memoria; opinion, judicio contrari al veritate, inexactitude, committer un error. De hic: mendose, mendar &
mendace {adj} False, fallace: promission -, historia. -, linguage -, assertiones - .
+ mendacietta {s} Parve mendacios - officiose.
mendacio {s} Proposito contrari al veritate: diceer, facer -s, - flagrante, - infame, - officiose, detector de -s, compania de -s, - blanc, dicer -s a un persona.
+ mendacitate {s} Character de esser mendace..
+ Mendel {spr} Johann Gregor, (1822-1884-) Religiose e botanista austriac qui ha realisate experientias sur le hybridation del plantas e le hereditate presso le vegetale se ha disembarassate leges que porta su nomine: leges de - .
+ mendelevium {s} (de Mendeleiev, chimista russe) Chim. Elemento transuranian (Md) , de numero atomic 101, obtenite artificialmente.
+ mendelian {sdj} De Mendel: theoria-, leges - .
+ mendelismo {s} (de Mendel. botanista austriac) Theoria explicative de mechanismo general del hereditate, reposante sur le leges de Mendel. (Le - ha conducite al theoria chromosomic del hereditate e al notion del gen.
mendic {adj} Non viver que del caritate public. De hic: mendicitate; mendicar-mendicante, mendication; mendico
mendicante {s} Persona qui demanda almosna; specif. Eccl. Fratres -, ordine -, fundate o reorganisate in le Xllle s., e qui faceva profession de non viver que del caritate public (le prime quatro era; le carmelitas, Ie franciscanos, le dominicanos e le augustinos) : - famelic, baston de - Eccl.: monacho mendic. Asylo por -s.
+ mendicante {adj} Ordine - .
mendicar {v} (lat. mendioare) Demandar le almosna: - su pan, - su vita, Fig. Recercar con diligentia complimentos.
mendication {s} Action de mendicare: le - es interdicite; condition de celle qui mendica: reducite al - .
mendicitate {s} (lat. mendicitas) Stato o qualitate del homines mendic, reducer al - .