Page:Macovei-Dictionario Encyclopedic de Interlingua-3 de 4.pdf/141

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.

crystallo de -, si/tanto blanc como le - , -s eterne/perpetue/ perpetual/persistente, limite del -s, remover le - . De hic: nivate; nivee; nivose-nivositate, nivoso; nivar.

nivee {adj} Nivate, coperite de nive, hygrophoro - .

nivellamento {s} Action de render un terreno horizontal; accidentos de terreno rendite platte per le erosion; agrimensura. Fig. Facer equal, simile, uniforme: - salarial/del salarios, processo de - , tendentia de - , mania de - , nivello a bulla de aqua: plano de - .

nivellar {v} Mesurar o verificar per un nivello; render un superficie plan, horizontal; applanar, applattar: - un terreno. Fig. Render equal, - le conditiones social, - le salarios; nivello a bulla de aqua.

nivellator {s} Persona qui nivella; parve hirpice, machina de excavationes utilisate por le nivellamento del terras.

nivello {s} Instrumento serviente a verificar e a realisar le horizontalitate de un plano o de a determinar le differentias de altitude inter duo punctos: - de mason, - agrimensor, - a bulla (de aere); situation, contento: - de aqua, indicator del - de aqua, - de oleo, - de mar, - phreatic, - del salarios. Ferrov. Passage a - (non) guardate/signalisate, - vital/de vita, - intellectual, - de cultura, - de energia, - de civilisation, - de subsistentia, - de precios, - del joco, - de hiberno, - sonor, - de audientia, investigation de - , un alte/elevate - de civilisation , a - ministerial, conversationes al maxime - , esser al - de. De hic: nivellar-nivellamento, nivellator.

+ niveforme {adj} In forma de nive.

+ nivemetria {s} Mesuration del cadita de nive (ned sneeuwvalmeting).

+ nivemetro {s} Instrumento por mesurar le spissor del nive.

nivose {adj} Coperite con nive: precipitation - , temperie - , stato del atmosphera characterisate per caditas de nive, celo - , blanc como le nive.

nivositate {s} Tempore nivose, situation, altitude del nive.

nivoso {s} (lat. nivosus, nivose) Fr. Hist. Le quarte mense del calendario republican (del 21 de decembre al 19 de januario).

-nneso {vide} -neso.

+ nizam {s} Titulo del soverano de Haiderabad.

+ nizzarde {adj} Nice.

no {adv} Non, no! (opposito al „si“), no!: no e mille vices no!, nunquam dicer - , ille diceva - ! - , - !

Nobel, Alfred {spr} Industrial e chimista svedese (1833-1896), inventor del dynamite qui, moriente, fundava le premios al obras litterari, scientific e philanthropic del mundo: premio - .

+ nobelium {s} (de Nobel n. pr. ) Chim. Elemento chimic transurani, transuranic (No) , de numero atomic 102.

nobile {adj} (del lat. nobilis, illustre) Que es propeie al nobilitate: esser de sanguine - ; que annuncia grandor, elevation moral, distinction: familia - , titulo - , esser de nascentia - , facer - , corde - , aere - ; elevato, stilo - , tractos - , indignation - , aspiration (es) /ambition - ; gas - . De hic: nobilitate; ignobile &; innobilir-innobilimento; nobile-nobiliari.

nobile {s} Qui face parte del nobilitate: esser nobile de familia. Hist. - (moneta).

nobiliari {adj} Que appertine al nobilitate: casta - , titulo - , orgolio - .

nobiliario {s} Registro del familias nobile de un provincia o de un stato.

nobilitate {s} Nobilitate de nascentia, rango, mente, character etc.; gruppo de nobiles in un region: - rural, privilegios del - .

noblesse oblige {expr. fr} Qui es nobile debe comportar se como un nobile (prov. Le gena tenue con dispensa se tene).

nocente {adj} Nocive: le influentia – del alcohol.

nocer {v} (lat. nocere) Facer torto, causar un damno: iste rumores noce a nostre reputation, - a un persona/un cosa, - a su sanitate, le alcohol noce al sanitate, tu te noce a te mesme/ipse.