indistincte adj Que non es distincter, confuse, percipite indistinctemente: voce ~, le frontiera ha devenite ~.
indistinction s Manco de distinction, character de esser indistincte, confusion.
indistinguibile adj Non distinguibile.
+ indium s Chim. Metallo blanc, plus maleabile que le plumbo, fusibile a 156 grados C, presentante analogias con le aluminium, elemento chimic de numero atomic 49, de massa atomic 114.82.
individual adj Particular, special, a parte del altere: responsibilitate ~, initiativa ~, camera ~, libertate ~, repartition ~; a parte, special: caso ~.
individualisar v Distinger, considerar un persona, un cosa in modo isolate, individual: inseniamento individualisate.
individualisation s Action de individualisar; su resultato.
individualismo s Tendentia a affirmar se independemente del anteres; tendendia de liberar se de omne solidaritate con su gruppo social, a developpar ultra mesura le valor e le derectos del individuo.
individualista s Que appertine al individualismo; attitude ~, theorias ~; partisano del individualismo. Per ext. Qui non pensa que a se.
individualista adj Se dice de celle qui non pensa que a se: adoptar un attitude ~.
individualitate s Lo que constitue e characterisa le individua; originalitate proprie a un persona; individuo isolate.
individuar v Selliger, distinger del alteres.
individuation s Lo que distinge un individuo del altere. Psychol.: principio de ~, processo per le qual le personalitate se diversifica.
individuo s (lat. individuo, lo que es indivisibile) Cata esser, sia animal, sia vegetal, per reporto a su specie: le genere, le specie e le individuo; persona considerate in modo isolate: le ~ e le societate. De hic: individual-individualismo, individualista, individualitate, individualisar-individualisation; individuar-individuation
indivise adj (lat. indivisus, que non es separate) que non es dividite: hereditage/succession ~.
indivisibile adj Que non es divisibile: momento ~, numero ~.
indivisibilitate s Character, qualitate de lo que non es divisibile.
indivision s Coproprietate in le qual il non ha division material del partes.
Indo spr Indus o Sind, grande fluvio de India e de Pakistan.
indo- (apparente in compositos) indo- (=indian, hindu). De hic: India-indian-indiano, Indiana; indochina etc.; Indonesia etc. indoeuropee etc.
+ indoaryan adj Se dice del linguas indoeuropee parlate in India (le principal son: le sanscrito, le hindi, le urdu etc.).
Indochina (-sh) spr Grande peninsula situate al sud-est de Asia, inter India e China: statos del ~ Oriental (Vietnam, Combodgia e Laos), ~ Francese (colonias e protectorato de Cochinchina). De hic: indochinese
indochinese (-sh-) adj Linguas ~.
indocile adj Qui non se lassa dirigite, conducite: infante ~.
indocilitate s Character de celle qui es indocile, difficilemente a instruer.
+ indoctrinamento s Action de indoctrinar.
+ indoctrinar v Ganiar a su ideas, a su opiniones.
indoeuropee adj Se dice de un gruppo de linguas parlate actualmente in Europa e in un parte del altere continentes cuje de linguistica ha donate un origine commun; se dice del linguas exite del indoeuropeo e del populos quo los ha parlate.
indoeuropeo s Lingua originari indoeuropee e le populos qui lo ha parlate; le linguas indoeuropee se reparti in 12 gruppos principal.
+ indogermanic adj Indogermanic.
+ indoiranian adj Indoiranian.
+ indol s Chim. Composite que es al base de un seri de heterocyclos.