Page:Macovei-Dictionario Encyclopedic de Interlingua-2 de 4.pdf/166

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.

cappello de un - , crescer/surger como -s. De hic: fungose-fungositate; fungicida etc. fungiforme etc,; fungologia etc.

+ fungoide {adj} limitante-a un fungo.

fungologia {s} (gr . multa, champignon , e logos, scientia) Mycologia, parte del botanica relative al champignones. De hic: fungologista

fungologista {s} Botanista specialista in le studio del champignones,

+ fungologo {s} Fungologista

fungose {adj} relative al affection provocate per le champignones.

fungositate {s} Qualitate de champignon. Med. Excrescentia provocate per champignones.

funicular {adj} Relative a ferrovia a traction per cablo: ferrovia - , polygono -,

funicular {s} (del. lat. funis, corda) Ferrovia a traction per cablo por le disservicio del vias a troppo forte declivitate.

funiculo {s}- (lat. funiculus, corda) Anat. Bot. Fin. cordon que liga le ovulo al placenta del animalos e del plantas a granos.

funiforme {adj} In forma de corda.

fur {s} (del lat. fur, robator ) Qui ha furate o qui fura . habitualmente : - de magazines, - occasional, - da bestias, - de gallinas, - de bicyclettas, jargon de -es, banda de -es, cava de -o s, denunciar un -, persequer le - , capturar/attrappar un - , le occasion face le - . De hic: furetto; furto-furtive; furar

furar {v} (lat. volare) Prender per astutia o le fortia le bon del altere: - un diamante, - le corde de un persona. Syn.: disposseder, spoliar, robar, falsar, extorquer, piliar, depredar.

furbir {v} Pender nette, munde, pur; mundar, nettar, polir, lisiar. De hic: furbitor

furbitor {s} Celle qui furbi.

furca {s} (lat. turca) Instrumento a longe manica, terminate per dentes e serviente a manear le palea, le forage etc,: - de bicycletta, -a/de feno, - a/de stercore; objecto in forma de -; objecto por mangiar, eder, manducar; al cammino: bifurcation; pena capital: executar un persona al - , condemnar un persona al - . De hic: furcata; furchetta furcate; furcar-bifurcar etc.

furcar {v} Separar se in duo o plure brancas per le extremitate. Fig e Fam. Le lingua le ha furcate, ille ha dicite un parola por un altere

furcata {s} Quantitate de feno, de palea, de stercore etc., que on pote le furcar immediamente per un furca.

furcate {adj} Bifurcate, ramificate como le furca; mento - , pede - , cammino - . Techn.: biella - ,

furch- {vide} furca

furchetta {s} Utensile de tabula a duo, tres o quatro dentes: cultello e - , - a dessert, - de sterno,

furer {v} Esser furiose. De hic: furibunde, furor

furetto {s} (del lat. fur, robotor) Zool. Varietate de mustella domestic de America, utilisate por le chassa del ; lios etc: chassa con - , chassar con. Fig. Persona curiose, semper in questa de discopertas per recercas.

furfuracee {adj} (del lat. furfur, cortice de granos de cereales) Med. Que ha le apparentia del cortice de cereales:. disquamation - .

furfure {s} Cortice del granos de frumento, mais etc. Med. Disquamation De hic: furfurose, furfurose

furfurose {adj} Med. (ned. schilfrig, roosachtig) pelle rosastra ?

+ furgon {s} Carro, cochi: - de bagage, - militar.

furia {s} (parola ital, del lat. furia, n. lat. del deas gr. Erinnyes) Myth. Furies, grande cholera, ira: accesso de - . De hic: furiose-furiositate; furiar-infuriar-infuriate

furiar {v} Infuriar, incholerisar.

furibunde {adj} (lat. furibundus) Que exprime le furia: cholera - . Fig. reguardo -; furiose.