Page:Macovei-Dictionario Encyclopedic de Interlingua-2 de 4.pdf/16

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.

disgelar {v} Facer funder lo que era gelate. Econ. Pol. Permitter le utilisation in le vista de un consumption o del investimento del creditos. De hic: disgelo.

+ disgelator {s} Medio por combatter le gelo (ned. ijsbestrijdingsmiddel).

disgelo {s} Fusion natural del glacie e del nive: aqua de -, tempore de -. Fig. Appaciamento de un situation critic: - diplomatic.

disgorgamento {s} Fluentia del aquas, del immunditias retenite.

disgorgar {v} Mil. Disbuccar; sortir de; disembarassar un passage ingorgate. De hic: disgorgamento.

disgranamento {s} Action de disgranar.

disgranar, {v} Batter le frumento. De hic: disgranamento; disgranator.

disgranator {s} Celle qui disgrana. Instrumento o machina pro disgranar.

disgrassiar {v} Remover le grassia: - le capillos, remover le grassia de sur le skeleto de un animal etc.

disgratia {s} (ital. disgrazia) Esser in -, perdita del bon gratias, del favor de un persona, cader in -. Fig. Infortuna, infelicitate: per culmine del -, un - non veni sol; grosseria. De hic: disgratiose; disgratiar.

disgratiar {v} (del lat. disgratiate, maligno) Retirar a alcuno le bon gratias.

disgratiose {adj} Que manca de gratia: visage -, gestos -, proportiones -, ambulatura -. Fig. disagradabile, peribile: allocution -, responsa -.

disgregar {v} Disintegrar; etiam Chim. Phys. (re le corpores) Disfacer se in lor partes componente. De hic: disgregation.

disgregation {s} Disintegration; etiam: Chim. disgregar.

disguisamento {s} Stato de un persona disguisate: - de cowboy. Fig. Dissimulation: parlar sin -.

disguisar {v} Modificar le maniera de esser, de vestimento, de maniera a render incognoscibile: - le veritate. De hic: disguisamento.

+ disguisate {adj} Modificate, dissimulate: forma - de discrimination, augmentation de salario -.

disgustar {v} Levar le appetito, le gusto; causar repugnantia, aversion: esser disgustate de un cosa, iste animal me disgusta; enoio, displacer: toto le disgusta. De hic: disgusto-disgustose.

disgusto {s} (de gusto) Manco de appetito, repugnantia de certe alimentos: sensation de -, inspirar - a un persona. Fig. Aversion: le - del studio, a -.

disgustose {adj} Que inspira disgusto per su aspecto: habitation -.

dishabituar {v} Disaccostumar, facer alcuno perder su habitude, costume: - un persona de alcohol/del vitio de biber, - se, - se de fumar.

+ dishabituation {s} Action de dishabituar: cura de -.

disharmonia {s} Mancantia de harmonia, - de characteres, - de colores.

disharmonic {adj} Sin harmonia.

disharmoniose {adj} Disharmonic.

disharmonisar {v} Facer disharmonic.

disharnesar {v} Levar le harnese de un cavallo. Fig. e Fam. Disembarassar de un vestimento pesante.

disherbar {v} Levar le herba; appurar de mal herba un terreno cultivate.

dishereditar {v} Eliminar per testamento un persona del hereditage.

dishonestate {s} Incorrectitude, inhonestitate, indecentia.

dishoneste {adj} Contrari al decentia, al pudor: parolas -, intentiones -.

dishonestitate {s} Character de ce qui es dishoneste.

dishonor {s} Perdita del honor.

dishonorabile {adj} Que pote esser dishonorate.

dishonorante {adj} Qui dishonora.

dishonorar {v} Portar attingimento de honor de: - su familia, - un filio.