lo. (Ex. Por qui son iste serpentes que siffle sur vostre testes)
+ allobiose (-osis) {s} Ned. allobiose)
+ allobroge {s} Feud. Population celtic que sud-est de Francia actual (Gallia Narbonensis), submittite de Cesare durante le campania ab Gallia (58-51 a.C.); habitantes ab Piemonte in Savoia.
+ allocation {s} Action de accordar alique a alcuno; adjuta de moneta: - minimal/de base, - de vetulessa, - mensual, travalio/labor benevole con mantenimento de - .
+ allochtone {adj} Geol. Se die del terrenos que ha suffrite un importante displaciamento horisontal in le regiones a structura carreate; Zool. e Bot. Se dice de un specie de apparition recente in le regiones considerate.
allocut- vide alloquer
allocution {s} (del lat. adloqui, - ) Discurso assatis curte, ma de character official: le - televisate del chef del stato, - de Natal.
+ allodial {adj} Feud. Que concerne un alleu (terra libere): benes - .
+ allodificar {v} Feud. Render libere unterra (alleu)
+ allodification {s} Feud. Action de allodificar.
+ allodio {s} Feud. Ben allodial.
+ allogamia {s} Bot. Poliinisation de un flor per le polline de un altere flor, proveniente o non de un altere planta.
+ allo {adj} Se dice de un population de un arrivata recente in un pais, Contr.: autochtone, indigene.
+ allogiamento {s} Action de allogiar: problema del - , officio de - , spatio de - , - de vetule personas, dar/procurar – a.
+ allogiar {v} Offerer a alcuno habitation permanente o provisori.
+ allogio {s} Habitation: pro le nocte, problema del -es, dar - a un persona.
+ allometria {s} Biol. (ned. allometrie)
+ allomorphe {adj} (gr. alos, altere, e morphe, forma) Se dice del variantes del mesme morphema in le grammaticas irregular.
+ allongabile {adj} Que pote esser allongate.
allongamento {s} Augmentation de longor e de durata: - de un vocal, - de un gonna, - del jornos.
allongmentar {v} Render plus longe: - un roba, - un viage, - un discurso, - le vita, - le tabula; extender: - le bracio, village allongate, - le passo. Fam. Extender se: - se per terra, -Syn. prolongar. De hic: allongamento
allonge {s} Fin. prolongation. Chim. prolongation
+ allontanar {v} Remover, absentar (se)
allopathe: {s} Med. Qui cura per allopathia.
+ allopathia {s} (gr. allos, altere, e pathos, maladia). Medicina usual que ha pro objecto de sanar le maladias con remedios contrari a lor a iste maladias.
allopathic {adj} Med. Relative al allopathia.
alloquer (-loqu-/-locut-) {v} Pronunciar un allocution. De hic: allocution
+ allosyndetic {adj} Biol. (ned. allosyndetisch)
allotrope {adj} Chim. Relative al allotropia: stato - . Zool.: - .
+ allotropia {s} (gr. alos, altere, e tropos, maniera de esser) Chim. Proprietate de alicun corpores, como le carbon, le phosphoro, de se presentar sub plure formas, habente proprietates proprie differente.
+ allotropic {adj} Chim. Allotrope: stato - , modification – del carbon.
allotropo {s} Chim. Corpore que se presenta sub plure formas.
all right {expres} angl. Toto es juste, signif. Toto es ben, vos pote ir in anticipation.
allu- {v} (apparente in derivatos) De hic: alluvion; alluvial
alluder (-lud-/-lus-) {s} (del lat. alludere, burlar) Facer allusion a: - un cosa con delicatessa. De hic: allusion; allusive
allus- vide alluder
allusion {s} Parola, phrase que evoca un persona, un cosa, sin nominar le: