Page:Macovei-Dictionario Encyclopedic de Interlingua-1 de 4.pdf/412

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.

mentos rigorose destinate a obtener le adhesion del interlocutor: un - implacabile.

dialectico {s} Celle qui face, qui insenia le dialectica; persona qui dona a su rationamentos un forma methodic.

+ dialectismo {s} Parola dialectic del expression.

dialecto {s} (lat. dialectus, facite se prestar al gr.) Variante regional de un lingua: - scotic, in pur - . De hic: dialectal; dialectic &

+ dialectologa {s} Parte del linguistica que studia le dialectos.

+ dialectologic {adj} Concernente a dialectologia: geographia - , carta - .

+ dialectologo {s} Specialista de dialectologia.

+ dialectophone {adj} Se dice de un dialectophono.

+ dialectophono {s} Persona qui parla un dialecto.

dialogar {v} Conversar, intertener se; facer parlar personages inter illes; mitter in dialogo; - un scena, - un romance.

dialogic {adj} In forma de dialogo.

dialogisar {v} Dialogar, conversar con; mitter in forma dialogic.

dialogismo {s} Practica del dialogo.

dialogista {s} Autor de dialogos (de un film etc)

dialogo {s} (lat. dialogus, intertenimento philosophic) Conversation inter duo o plure personas; insimul del parolas cambiate inter le personages de un pièce, forma de - . De hic: dialogismo; dialogista; dialogic; dialogar; dialogisar

+ dialypetale {adj} (gr. dialuein, separar) Se dice de un flor a petalos separate, del plantas appertinente al subclasse de dycotiledonates comprendente plure familias: renonculaceas, cruciferas, rosaceas, umbeliferas etc.

+ dialysabile {adj} Chim. Que pote esser dialysate

+ dialysar {v} Chim. Operar le dialyse de un mixtura chimic.

+ dialysator {s} Chim. Apparato por dialysar.

+ dialyse (-ysis) {s} (gr. dialusis, separation, per le angl.) Chim. Separation del constituentes de un mixtura, fundate sur le proprietate que possede certe corpores de transversar plus facilemente que altere le membranas porose. Med. Purification del sanguine, fundate sur le mesme principio: - renal.

+ dialytic {adj} Chim. Relative a dialyse.

+ diamagnetic {adj} Phys. Substantia - , que, placiate in un campo magnetic, prende un magnetisation de senso contrario (illo es repulsate er un magneto, per ex.)

+ diamagnetismo {s} Proprietate del corpores diamagnetic; iste phenomeno

+ diamantar {v} Donar le brillantia del diamante; ornar con diamantes.

+ diamantario {s} Professional qui travalia o vende le diamante.

+ diamantate {adj} Guarnite de punctos de diamante.

diamante {s} (lat. adamas, adamantis) Mineral Mineral, carbon pur crystallisate, multo dur, generalmente incolor e transparente: - brute; petra preciose, le plus brillante, le plus dur e le plus transparente del minerales: taliar -s, - taliate, taliator de -s, - nibre, - a forar, - industrial/synthetic, faciettas de un - , industria del - , duressa del - , pulvere de - , mina de -s, nuptias de -s, commercio del -s.

+ diamantifere {adj} Que contine diamante: terreno/jacimento, sablo/arena - .

+ diamantin {adj} Que ha le duressa e le brillantia del diamante.

+ diamantista {s} Travaliator, obrero, laborator de diamante; negotiante de diamante.

diametral {adj} Que appertine al diametro: linea - .

diametric {adj} diametral.

diametro {s} (gr. diametros, de metron, mesura) Cata corda que passa per le centro de un figura o de un corpore; le longor de un linea recte que transversa un corpore passante per le centro.

+ diamido {s} Chim. Corpore possedente duo functiones amide.

+ diamino {s} Chim. (ned. diamine)

diana {s} (esp. diana, de dia, die) Eveliator, batteria de tambur, sonator de clario pro eveliar le soldatos o le marineros: sonar le - .

Diana {spr} Rom. Relig. Dea, filia de Jupiter e de Latona, identificate con le Artemis helenic, regina del silvas, su occupation principal, le