Page:Macovei-Dictionario Encyclopedic de Interlingua-1 de 4.pdf/405

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.

se.

desistentia {s} Action de desister.

desister {v} (lat. desistere) Renunciar a un action, a un persecution in justitia: desister se (de). De hic: desistentia

+ desman {s} Zool. Mammifero vivente presso del cursos de aqua del Pirenei e de Russia, nutriente se con ovos de pisce (ordivr del insectivores)

desolar {v} (lat. desolare) Devastar, ruinar: le guerra ha devastate iste pais; causante un grande affliction: iste morte me desola. De hic: desolation; desolator; desolate

desolate {pp} de desolar; {adj} Multo affligite

desolation {s} Ruina integre, destructionportar le - a presso le inimico, offerer un spectaclo de - .

desolator{s} Celle qui desola.

+ desoxyribonucleic {adj} Biochim. Acido - , acido nucleic, constituente principal del chromosomos e supporto material del hereditate Abrev: A. D. N

+ desoxybose {s} Aldose derivate del ribose del qual un del formas entra in le composition del nuclepides que constitue le anellos fundamental del del catenas de acido desoxyribonucleic.

despect- vide despicer

despectar {v} Attristar, affliger, tractar alcuno con despecto.

despecto {s} Resentimento; etiam rancor: in - de, malgrado.

+ desperado {s} (parola amer) del esp. desesperado, desperate) Persona qui vive in margine del leges e qui es preste a ingagiar se in interprisas violente e disperate.

desperantia {s} Despero, stato de persona qui ha perdite le sperantia: con le energia del - .

desperar {v} Perder le sperantia: io despera que ille succede. De hic: despero; desperantia; desperation; desperate

desperate {adj} Immergite in desperantia: acto/action - , tentativa - , situation - .

desperation {s} Le facto de desperar.

despero {s} Desperation: crito de - .

despicer (-spic-/-spect-) {v} Contemner, minuspreciar, disdignar. De hic: despecto-despectose, despectar

despoliamento {s} Spoliation, piliage, rapina, rapto, robamento.

despoliar {v} (lat. despoliare) Aveller le pelle de un animal: - un arbore de su brancas; abandonar: - su vestimentos. Fig. Privar: - alcuno de su derectos. De hic: despoliamento

despota {s} (gr. despotes, maestro) Soverano qui governa arbitrariemente: Nero era un ver - . De hic: despotismo; despotic; despotisar

despotic {adj} Arbitrari, tyrannic: character - .

despotisar {v} Tyrannisar.

despotismo {s} Poter absolute e arbitrari; autoritate tyrannic e arbitrari de un marito: - illuminate, al XVIIIe s., governamento autoritari de un stato cuje soverano intende facer progressar applicante le theorias politic del philosophos francese.

+ desquamar {v} (del lat. squama, scalia) Distaccar partes que forma squamas o scalias: - se, facer se disparer per scalias: le pelle que se desquama. post scarlatina. Geol. Dilatar o contractar se (le roccas del superfacie del terra) debite al differentia de temperatura inter die e nocte.

+ desquamation {s} Med. Perdita de squamas. Geo1. Sequentia del phenomeno de dilatation-contraction del roccas superficial.

+ desquamarori {adj} Pertinente al desquamation.

desert {s} (parola fr., de deservir) Ultime platto, componite de caseo, de patiserias, de fructos; momento ubi on servi le -, arrivar al - , coclear a/de deserto, cultello a/de - , plattetto a/de - .

+ destalinisar {v} Operar le destalinisation de.

+ destalinisation {s} Insimul del mesuras visante a supprimer le as-