Page:Macovei-Dictionario Encyclopedic de Interlingua-1 de 4.pdf/313

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.

conclave s (lat. conclave) eccl. Assemblea de cardenales pro eliger un papa. De hic: conclavista.

conclavista s eccl. Persona qui se include con un cardinal pro servir le.

concludente Conclusive, decisive, definitive, convingente.

concluder (–clud–/–clus–) v (lat. concludere) Complir, terminar: concluder un affaire, arrivar al conclusion final, inferer: – un discurso, pro – ; – le pace, – un accordo, – un alliantia; rediger, tirarun conclusion. De hic: concludente; conclusion; conclusive

conclus- vide concluder.

conclusion s (lat. conclusio) Arrangiamento definitive: – de un tractato. – de un contracto; fin, resultato final: – final, – logie, – prematur, arrivar al –, – de un discurso.

conclusive adj Que conclude: phase.

+ concomitante adj (del lat. concomitari, accompaniar) Que se produce al mesme tempore: causa – Rel. gratia –. Med. symptomas –. Log. Math variationes –, viriationes simultanee e proportional de alicun phenomenos.

+ concomitantia s Simultaneitate de duo o plure factos.

concordante pp de concordar adj Que se accorda: versiones –, testimonios –.

concordantia s Conformitate (de duo o plure cosas inter illos), correspondentia, accordo: – del testimonios, – temporal, – de opiniones. Phylos. metodo de –. Phys. – de phases, mitter un cosa in –con un cosa. Biblia ete. del Biblia.

concordar v (lat. concordare) Haber reportos de similitude, de correspondentia: datas que concorda, lor characteres non concorda, facer – con.

concordari adj Que ha reporto concordato: lege – .

concordato s (lat. concordatum) Cat. Convention inter Sancte Sede e un stato soveran regulante le reportos inter le Ecclesia e le stato: le – , celle de 1801.

concorde adg Que se accorda: testimonios De hic: concordia; concordar, concordante, concordantia, concordato, concordatari.

concordia s (lat. concordia) Accordo de sentimentos e de voluntates: viver in –, – inter le citatanos.

concrear v Crear insimul.

concresc- (–cresc–/–cret–) v (apparente in derivates) De hic: concrescibile; concretion; concrete, concretar, concretisar.

concrescente adj Med. Bot. Relative al pecias organic, fructos, seminas que cresce coliate le un del altere.

+ concrescentia s Med. Bot. Crescentias collate le un del altere, union errores de duo texitos.

concrescibile adj Que pote crescer collate erroneemente; Bot. que pote vegetar collate erroneemente; capabile de devenir solide.

concret- vide concrese–.

concretar v Render concrete, solide.

concrete adj (lat. con cretus) spisse, unite in un forma solide; non abstracte; resultatos – , in modo – , notion – , musica – , poesia –, caso – , datas – , factos – , concretemente =in concreto.

concretion s (de concrete) Action de spissar se: le – del oleo, le –del sanguine, – calculose/calcari, – arthritic.

concretisar v Render concrete lo que es abstracte: – un idea. – un avantage.

+ concreto s Lo que es concrete, insimul de cosas concrete; beton – vibrate, beton–armate.

concubina s (lat. concubina) Femina qui vive in concubinage.

concubinage (–aje) s Stato de un homine o de un femina qui vive insimul sin esser maritate (se dice etiam union libere): viver in – .

concubinari adj Appertinente al concubinage.