Page:Macovei-Dictionario Encyclopedic de Interlingua-1 de 4.pdf/283

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.

clausurar v Clauder con haga (un campo etc.); concluder, terminar. Parlament. Concluder le labores del parlamento.

clavar v Fixar o attachar con clavos.

+ clavaria s (lat. clava masaie) Champignon del boscos, in tuffos ramose jalne o blancaste (Classe del. basidiomycetes).

clave s Instrumento que serra o diserra: – del casa/del domo/del porta, – de contacto, – de auto, – de repartition, anello de –s, clauder a/con clave, question – , – del gas, – major. Archit.: – de volta/de arco, petra de – , fasce de – , tabula a –s, personage – , parola – , industria – , occupar un position/posto –, rolo – , roman (ce) a –s, – del accordator, introducer le –s in le serratura, facer entrar le – in le serratura, girar/tornar le – , le clave (non entra in le serratura, dar duo tornos de – . Techn.: – anglese/a maxillas mobile/ universe/ universal, – a vite, – por matre vite, –forate/ tubular/ a tubo/ de tubo, – a/de candela, – a cruce. Mus.: –de basso, – de violino, – de piano, organo, machina a scriber, – del majusculos – de correction, – Morse. De hic: claviero; clavicula &; subclavio; autoclave ; conclave & clavicymbalo etc.; clavicordio etc.

clavero s Ferrero, qui face clavos.

claviehordio s Mus. Ancian instrumento musical a claviero

clavicula s (lat.clavicula,parve clave) Cata uno inter le duo ossos que liga le omoplatos al sterno; fraetura de – , luxation del – .

clavicular adj Que concerne le clavicula; musculo – , fraction – .

clavicymbalo (–cím–) s vide clavicordio.

claviera s Forma, modulo de clavo.

claviero s (del lat. clavis, clave) Mus. Rango de claves de un piano, del manual de un organo, de un machina a scriber etc. – superior, dactylographar sin reguardar le – . Per ext. Portata, extension: – del voc

+ claviforme adg (ned. knuppelvormig, knotsvormig).

clavo s Parve pecia cylindric o a quatro bordos, de metallo o de ligno ,applattate a un extremitate e acute al altere, per le qual on fixa inter illos differente pecias e on pende objectos sur un mure. – a testa, – sin testa, – a testa piatte, – a/de scarpa, – de ferro/a/de cavallo/de ferratura, – ardente, pneu a –s, testa de – , cassa de – , capite/testa de – ,fabbrica de –s. fabricante de –s, fixar con –s, clauder con –s; – de specie: carryophilo, condiment. Med. furunculo.

+ claytonia s (ned.winter postelein). De hic: claviero ; claviera; clavar– indavar– inclavatura; laticlave etc.

clearing s (parola angl.) Gom. Copensation in materia de operationes financiari o commercial: accordo de – , instituto de – , tractato de – .

clearinghouse s (parola angl.) Com. Casa de clearing.

+ clematis s (lat. klematitis, del gr. klema, sarmento) Planta appendente a trunco lignose del fumilia del ranunculaceas.

clemente adj Portate al clementia: judice – , monstrar se –. Fig. Pauco rigorose: Hiberno – . De hic: clementia; inclemente– inclementia.

+ clementia s (lat. clementia) Virtute que consiste a pardonar a atenuar le punitiones: ager con – , tractar un persona con – , optar por le clementia. Fig. Dulcor: le – del temperatura.

+ clementina s (del nomine de P. Cléent, qui obteneva le fructo in 1902 Bot. Mandarina de un varietate a pelle fin (Familia del rutaceas).

+ clepsydra s (gr. klepsudra) Horologio antique, de origine egyptian, mesurante le tempore per un guttar de aqua in un recipienta gradat.

clerical adj (lat. clericalis) Que appertina al clero: vita – ; que ha reporto al clericalismo: partito – .

clericalismo s (de clerical) Pol. Insimul del opiniones favorabile al immixtion del clero in le affaires politic o private.

clericato s Rango clerical.

clerico s Preste, ministro protestante, partisano del clericalismo. De hic: clericato; clerical–clericalismo, antielerieal– anticlericalismo.