+ chymificar v Inverter chymo.
+ chymification s Action de inverter chymo.
+ chymo s (gr. kumos, humor) Biol. Liquido continite in le stomacho rexultate del digestion gastric del alimentes.
+ chysosplenio s Bot. (nsd.goudvell)
ci adv, Hic (lat. ecce, hic): Marca le proximitate in le spatio o in le tempore. 1. In composition con alicun adjectivos e participios: – presente, – juncte, – incluse. 2. Con alicun adverbos: – postea, – contra, ci infra/sub/subtus, 3. In locutiones adverbial per –per la, in diverse locos: de – de la, de latere e de altere. 4. Juncte a un nomine precedite de un demorstrativo: iste domine – , iste dies/jornos – . 5. Juncte a un pronomine demonstrative: celle –, celles. 6. altere exemploside – a un hors etc.,usque a –, – juncto,hic– Juncto (=hic).
cibari .adj Del nutrimento: Anat. canal/tubo – .
+ cibo s Nutritura, alimento, viveres, mangiar.
cibolla s (del lat. cepa) Planta cultivate, originari del Siberia, cuje folios arotundate servi de condimento. (Painilia del liliaceas): suppa a/de –s, gusto de – , odor de – , –s crude.
+ ciborio s (ned. hostiekelk).Hist.(lat. ciborium) Baldachino sustenite per columnas que coperiva le altar del basilicas christian.
cicada s (lat. cicada). Insecto vivente sur le arbores, ordine del Rhynohotes; le estate le mascul face audir un ruito stridente e monotone.
cicatrice s (lat. cicatrix, –icis) Tracia que resta de un plaga, de un vundo: lassar –s, un facia coperite de –s. De hic : cicatricula, cicatrisar.
+ cicatriscia adj Relative a un cicatrice: texito – .
cicatricula, s – Biol. Parve disco que include le nucleo feminin del ovo. Bot. (ned. naveljhilus).
cicatrisante s Que cicatrisa. cicatricare. Clauder: – un plaga; appaciar, calmar: – un dolor; – se, clauder se, parlante de un plaga. De hic: cicatrisante; cicatrisation.
+ cicatrisate adj Complet claudite (un plaga), calmate (un dolor).
cicatrisation s Facto de clauder se un plaga, de calmar se un dolor; – de un vulnere.
Ciceron, Marcus Tulius (106–43 an J.C.) spr Rom. Hist. Homine politic e orator, autor del Catilinarias e del Philippicas. De hic: ciceronian
cicerone s (parola ital.), Guida del Antiquitate Roman por estranieros. Per ext. Guida de un urbe,
ciceronian adj Qui imita Ciceron.
cichorea s (gr. kikhorion) Planta herbacee del familia del composaceas substituto de caffe.
+ cichorio s (lat. cichoria– cichorium) Planta herbacee con flores blau, rosee o albe; substituto de caffe preparate del rasices de iste pianta; cichorea
+ cicindela s (lat. cicindela, verme lucente) Insecto coleoptere a elytres verde, que destrue le larvas, le lima phytophage
ciconia s (lat. ciconia) Ave migratori con becco, collo e pedes multo longe e piumas albe con extremitates nigre. –blanc, – nigre.
cicuta s (lat. cicuta) Bot. Pianta del camminos; nenose; venoneo extrahite de iste planta; Socrate bibeva coragiosamente – .
+ cicutina s (del lat. cicuta). Alcaloide del grande cicuta multo venenose. Syn. conicine o conine (fr).
cid- vide, cader; ced.
– cider vide ced–
cidra s. (del gr. sikera , –facite prestar se al hebreo, bibitura inebriante) Bibitura facite per le succo fermentate de malos; vinagre de –.
cifra s (ital cifra, facite prestar se al arabe ) Cate, uno inter le characteres que representa le numeros. Combination secrete de cifras de litteras pro aperir un serratura a – , –s roman: I, V, X, L, C, D, M, que vale respectivamente al correspendente arabe : 1, 5, 10, 50, 100, 500, 1000; –s arabic, memoria del –s, – annue/annual, – de decessos, – de nascentias, – del population; columna/colonna de –s; scriptura in –s; interlaciar le initiales ds un nomine. De hic: cifrar; decifrar &.