La Crouès de l'inoundaçiu/La Crouès de l'inoundaçiu
Appearance
[ 12 ]
[ 22 ]
LA CROUÈS DE L'INOUNDAÇIU.
A | Aï ! dins soun brès trenat, de bim, Un mainatjou durmis encaro, — Paure cassanèl ! Sus sa caro La mort a fait laura soun brim. |
B | Bejats ! L’aion bestit, courriò e bresilhabo Coumo’n roussignoulet al mièi del mès de Mai ; Qu’aiò d’elhous poulits e que les alandabo ! L’aigo les a tampats e tourrats per jamai. |
C | Cinq ans ! les pelsses d’or frisats coumo’n’endebio Tout le manne del joun sa maire la bebiò ; Quand l’aiò recatad, ’i disio : — « Nostre lum ! » Es aqui dins le bart, joux le cèl frej e trum. |
D | Damme soun tambour, un drolle ensannat, Le pungn à l’ariscle ! E, coumoul de glorio, Besi se leba, dins la miu memorio, Barra qu’es pla mort per la Libertat ! |
E | Ero la flou del grand barri, Per las maires tant embegado ! Ta gentio abé calgut mouri ! Ah ! semblo Ofelio negado. |
F | Frèm, frèm, touto la nèit a lutat, — èro fort ; Pel sol, soun enemic i a fait touca l’espallo. Es nut, coussi ’s pla prés ! Sa caro’s trillo e pallo ; Mè, luto sans relais, — qu’a pla’rrapat la mort ! |
G | Goffis del cap as pès, se tenoun per la ma ; El es bestit de negre, elo de blanc, — ô Nino, Que n’ajets pos agut le tems de bous aima ! La mortbous espousèt dins la frejo ’scurino. |
H | Houro toutjoun escuro aquelo ount se rebount Un efan à ’speli dins sa maire sans bido ! Morto, la fenno prens es le toumbèl prigound Qu’à l’Humanitat raubo esperenço flourido. |
I | I soun toutis sèt ! Couroundats e teules S’esparrabissan, cachèoun les forts En embrenican les osses des freules. Ensemble an biscut, ensemble soun morts. |
J | Ja’quel faure raplut trimèt, costo sa cabo, Per leba damme’s rens le pés que l’acaumabo ! Englandat, espoutit, es mort coumo Samsou Jouts pilhès e saumiès del temple de Dagou. |
K | Katari, ’cos bous ! ô brabo menino, Cridabets la Mort, dempèi tant de tems, Qu’es bengudo anfins ! Sa tarriblo mino N’a pos entrumit bostris èls risens. |
L | L’aigo qu’à bèlo ounzadô emplenaò l’estaple A negat les chabals e pèi les a’mmenats, Soun costo d’homes morts, — on diò qu’affanats, Per deber, an seguit lhour mèstre dins le saple. |
M | Milanto cots maudits sion les flumes rabents ! Ô tu qu’as ourrezat de toun bart la courouno Del païs lugrejant des cantaires balents, Sios maudito tabes, scarioto Garouno ! |
N | Nebiès, candes nebiès, que fasiòts mimarèlos Sul cèl blu del Mièchjoun, la plèjo bous foundèt ; Ô ta nauts et ta blants sus las bossos piusèlos, Se tremuda’n fangas que ba tout reboundèt ! |
O | Ô paurièro, ô grand dol ! Toutis les salbats trèboun ; Cercan aujol, mainatge et la lar de lhour foc ; On dio’s rebounduts que soun tournats al loc Ount per elis, les sius, un dargnè cop parlèboun. |
P | Poutestat des balents, le miu cor bous saludo Dins aquelis oubriès, dins aquelis souldats Qu’an balhat brabomen mai de milo coumbats Countro l’cèl emmalit e l’aigo sourdo e mudo. |
Q | Quilhats en prò, l’ganchou dins lhour dreito enretido, Les brabes saplougnès semblaoun de Carouns S’entournan des iters ; — e randion à la bido De paures mièjis-morts tirats des gours prigouns. |
R | Retes, toutis ’s oubriès èroun dins le rambalh, E, per salba d’éfans, ja n’an fait de mamados ! N’an pos jamai gagnat d’auta bounos journados Glòrio, deber, hounou pagaoun lhour trabalh. |
S | Sans le canou pesuc al ferious retrouni, Sans le fèr scariot que tant d’azir aguso, Damme l’couratge soul que sap enferouni, Souldats, abèts gagnat’no bittoiro famuso. |
T | Trinflo le que finis, glourious, dins las trumados, Coumo l’ marquis d’Hautpoul ; — qu’aiceste fousquet fort ! E sus soun escut d’or à fàcios aflambados, Les sièis pouls cantoun naut sa magnifico mort. |
U | Usinos e moulis soun pos mai que grabilhos, Quartiès de bièlho pèiro amme de fer toutsut, Cementèris ount l’aigo a d’un cop reboundut ; Le passat, l’abeni de balentos familhos. |
V | Victis honor ! Les pouns tegnon, dempèi cent ans À la plèjo, al soulhelh, dins l’aigo ; la ribiero I a ’rranquat mai d’un tros. Parius a de gigans, Bincuts, mè’ncaro dreits, leboun lhour cimo altièro. |
X | Xabiè, Janou, Loubis, ô bouiès, ô segaires ! D’homes coumo bous aus pr’aici gn’abi ò pos gaires ; Aï ! dins les cams negats ount l’espic s’es gastat, La mort bous a dalhats… aban segos, piétat ! |
Y | « Yrago damme blat, » Auriò dit Goudouli, dins sa lenguo moundino ; La mort ba tout mesclat Dins le trauc negre e lins ount n’èn pos que bermino. |
Z | Zou ! zou ! lègn del clot ount la pòu m’aganto ! Moun cor al soulelh s’es bite alatat ; Bebi le boun aire à pleno garganto E quirdi : Salut ! à la Libertat. |
Ô Franco, salut ! maire lugrejanto,
Salut ! es la flou de l’Humanitat
Toutjoun esplandido, e tant, embejanto !
Tu qu’es troubadours an ta naut cantat.
Salut ! es la flou de l’Humanitat
Toutjoun esplandido, e tant, embejanto !
Tu qu’es troubadours an ta naut cantat.
Dins le tiu parla gent, embelinaire,
Qu’afougos en ieu le bam del cantaire,
Salut, Languedoc ! Toun dol qn’englasis
Qu’afougos en ieu le bam del cantaire,
Salut, Languedoc ! Toun dol qn’englasis
E les tius malurs qu’abèn en memòrio,
Bai ! t’an anaussat al cèl de la glòrio ;
Salut, Languedoc, ô le miu païs !
Bai ! t’an anaussat al cèl de la glòrio ;
Salut, Languedoc, ô le miu païs !
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |