Jump to content

La Crouès de l'inoundaçiu/La Crouès de l'inoundaçiu

From Wikisource
381638La Crouès de l'inoundaçiu — La Crouès de l'inoundaçiuAugust Forès
[ 12 ]

LA CROUÈS DE L'INOUNDAÇIU.


A
Aï ! dins soun brès trenat, de bim,
Un mainatjou durmis encaro,
— Paure cassanèl ! Sus sa caro
La mort a fait laura soun brim.


B
Bejats ! L’aion bestit, courriò e bresilhabo
Coumo’n roussignoulet al mièi del mès de Mai ;
Qu’aiò d’elhous poulits e que les alandabo !
L’aigo les a tampats e tourrats per jamai.


C
Cinq ans ! les pelsses d’or frisats coumo’n’endebio
Tout le manne del joun sa maire la bebiò ;
Quand l’aiò recatad, ’i disio : — « Nostre lum ! »
Es aqui dins le bart, joux le cèl frej e trum.


D
Damme soun tambour, un drolle ensannat,
Le pungn à l’ariscle ! E, coumoul de glorio,
Besi se leba, dins la miu memorio,
Barra qu’es pla mort per la Libertat !


E
Ero la flou del grand barri,
Per las maires tant embegado !
Ta gentio abé calgut mouri !
Ah ! semblo Ofelio negado.


[ 14 ]
F
Frèm, frèm, touto la nèit a lutat, — èro fort ;
Pel sol, soun enemic i a fait touca l’espallo.
Es nut, coussi ’s pla prés ! Sa caro’s trillo e pallo ;
Mè, luto sans relais, — qu’a pla’rrapat la mort !


G
Goffis del cap as pès, se tenoun per la ma ;
El es bestit de negre, elo de blanc, — ô Nino,
Que n’ajets pos agut le tems de bous aima !
La mortbous espousèt dins la frejo ’scurino.


H
Houro toutjoun escuro aquelo ount se rebount
Un efan à ’speli dins sa maire sans bido !
Morto, la fenno prens es le toumbèl prigound
Qu’à l’Humanitat raubo esperenço flourido.


I
I soun toutis sèt ! Couroundats e teules
S’esparrabissan, cachèoun les forts
En embrenican les osses des freules.
Ensemble an biscut, ensemble soun morts.


J
Ja’quel faure raplut trimèt, costo sa cabo,
Per leba damme’s rens le pés que l’acaumabo !
Englandat, espoutit, es mort coumo Samsou
Jouts pilhès e saumiès del temple de Dagou.


[ 16 ]
K
Katari, ’cos bous ! ô brabo menino,
Cridabets la Mort, dempèi tant de tems,
Qu’es bengudo anfins ! Sa tarriblo mino
N’a pos entrumit bostris èls risens.


L
L’aigo qu’à bèlo ounzadô emplenaò l’estaple
A negat les chabals e pèi les a’mmenats,
Soun costo d’homes morts, — on diò qu’affanats,
Per deber, an seguit lhour mèstre dins le saple.


M
Milanto cots maudits sion les flumes rabents !
Ô tu qu’as ourrezat de toun bart la courouno
Del païs lugrejant des cantaires balents,
Sios maudito tabes, scarioto Garouno !


N
Nebiès, candes nebiès, que fasiòts mimarèlos
Sul cèl blu del Mièchjoun, la plèjo bous foundèt ;
Ô ta nauts et ta blants sus las bossos piusèlos,
Se tremuda’n fangas que ba tout reboundèt !


O
Ô paurièro, ô grand dol ! Toutis les salbats trèboun ;
Cercan aujol, mainatge et la lar de lhour foc ;
On dio’s rebounduts que soun tournats al loc
Ount per elis, les sius, un dargnè cop parlèboun.


[ 18 ]
P
Poutestat des balents, le miu cor bous saludo
Dins aquelis oubriès, dins aquelis souldats
Qu’an balhat brabomen mai de milo coumbats
Countro l’cèl emmalit e l’aigo sourdo e mudo.


Q
Quilhats en prò, l’ganchou dins lhour dreito enretido,
Les brabes saplougnès semblaoun de Carouns
S’entournan des iters ; — e randion à la bido
De paures mièjis-morts tirats des gours prigouns.


R
Retes, toutis ’s oubriès èroun dins le rambalh,
E, per salba d’éfans, ja n’an fait de mamados !
N’an pos jamai gagnat d’auta bounos journados
Glòrio, deber, hounou pagaoun lhour trabalh.


S
Sans le canou pesuc al ferious retrouni,
Sans le fèr scariot que tant d’azir aguso,
Damme l’couratge soul que sap enferouni,
Souldats, abèts gagnat’no bittoiro famuso.


T
Trinflo le que finis, glourious, dins las trumados,
Coumo l’ marquis d’Hautpoul ; — qu’aiceste fousquet fort !
E sus soun escut d’or à fàcios aflambados,
Les sièis pouls cantoun naut sa magnifico mort.


[ 20 ]
U
Usinos e moulis soun pos mai que grabilhos,
Quartiès de bièlho pèiro amme de fer toutsut,
Cementèris ount l’aigo a d’un cop reboundut ;
Le passat, l’abeni de balentos familhos.


V
Victis honor ! Les pouns tegnon, dempèi cent ans
À la plèjo, al soulhelh, dins l’aigo ; la ribiero
I a ’rranquat mai d’un tros. Parius a de gigans,
Bincuts, mè’ncaro dreits, leboun lhour cimo altièro.


X
Xabiè, Janou, Loubis, ô bouiès, ô segaires !
D’homes coumo bous aus pr’aici gn’abi ò pos gaires ;
Aï ! dins les cams negats ount l’espic s’es gastat,
La mort bous a dalhats… aban segos, piétat !


Y
« Yrago damme blat, »
Auriò dit Goudouli, dins sa lenguo moundino ;
La mort ba tout mesclat
Dins le trauc negre e lins ount n’èn pos que bermino.


Z
Zou ! zou ! lègn del clot ount la pòu m’aganto !
Moun cor al soulelh s’es bite alatat ;
Bebi le boun aire à pleno garganto
E quirdi : Salut ! à la Libertat.

 
[ 22 ]
Ô Franco, salut ! maire lugrejanto,
Salut ! es la flou de l’Humanitat
Toutjoun esplandido, e tant, embejanto !
Tu qu’es troubadours an ta naut cantat.

Dins le tiu parla gent, embelinaire,
Qu’afougos en ieu le bam del cantaire,
Salut, Languedoc ! Toun dol qn’englasis

E les tius malurs qu’abèn en memòrio,
Bai ! t’an anaussat al cèl de la glòrio ;
Salut, Languedoc, ô le miu païs !