Jump to content

Ges de disnar no·n fora oi mais maitis

From Wikisource
Ges de disnar no·n fora oi mais maitis… (1182–1183, ivèrn, après Nadal)
by Bertran de Bòrn
452766Ges de disnar no·n fora oi mais maitis…1182—1183, ivèrn, après NadalBertran de Bòrn


IGes de disnar no·n fora oi mais maitis,
Qui agues pres bon ostau
E fos dedinz la carns e·l pans e·l vis,
E·l focs fos clars cum de fau.
Lo plus rics jorns es huoi de la setmana5
E degra m’estar soau,
C’aitan volgra volgues mon pro Na Lana
Cum lo seigner de Peitau.

IIPer saludar torn entre·ls Lemozis
Cellas qui ant pretz cabau.10
Mos Bels-Seigner e mos Bels-Cembelis
Qieiron oi mais qui las lau;
Q’ieu ai trobat del mon la plus certana
E la genssor c’om mentau;
Per que s’amors m’es tant cotidiana
Q’a las autras mi fai brau.15

IIIGens, joves cors, francs e verais e fis,
D’aut paratge e de reiau,
Per vos serai estrains de mon païs
E·m mudarai part Angau.20
E, car etz tant sobr’autras sobeirana,
Vostra valors n’es plus au:
Q’onrada n’er la corona romana
Si·l vostre caps s’i enclau.

IVAb doutz esgar qe·m fetz et ab clar vis25
Mi fetz Amors son esclau,
E mos seigner m’ac pres de lieis assis
Sobr’un feltre emperiau,
E la paraula fon doussa et humana
E·il dich cortes e soau,30
E de solatz mi semblet Catalana
E d’acuillir de Fanjau.

VAl gen parlar qe·m fetz et al bel ris,
Quan vi las denz de cristau
E·l cors graile, delgat e fresc e lis,35
Trop ben estan en bliau,
E la colors fo fresca e rosana,
Retinc mon cor dinz sa clau.
Mais aic de joi que qi·m des Corrozana,
Car a son grat m’en esgau.40

EDe totas es Na Maier sobeirana
De qant mars e terra clau.