Dialogo sopra i cimieri delle donne, tra Biasio e Macore

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
Dialogo sopra i cimieri delle donne, tra Biasio e Macore  (1828) 
by Ermes di Colloredo
Poesie scelte edite ed inedite in dialetto friulano

D I A L O G O sopra i cimieri delle donne, tra Biasio e Macore.

Blas. CHIALE chiale Macor ce biele usanze,
Che lis dumblis cumò puartin sul chiaf;
No parie cu lis velis une naf ?
Ce brumal d'usitat cu ven di France.

Mac. Non d' è diaul Arbolat nè Benandant,
Cu vebi ju argalifs che al ha chel coss,
E flors e flocs, e zai e verz e ross;
Mai un tamagn pistum plui stravagant.

Blas. In plazze uè Macor an d' ere un biel,
Juste come une nape ere format,
Cul fil di fiar, cu i ten lu chiaf cerclat,
Che par jessi scridèl, spand lu cerviel.

Ere dut mai pëanz, ma fàt zintil,
Tamagn cu la me mede dai fassuz;
E ognun credeve feminis e fruz,
Che foss la glesie aduess dal chiampanil.

Mac. Dio uardi Blas, che mai metessin man
Lis nestris dumblis a puartà che' cosse;
Ognune in chiaf voress une tamosse,
Nè cui sorgial faressin plui ledan.

Al no vignaress plui nè pa nè vin,
E scugnaressin là pa 'l mont cerchiant,
No' contadins; al saress miei devant,
Tràilis dutis cul diaul sul mussulin.

Blas. Lu geni dumblinesc a l' è fat sclaf
D' ogni mode cumò e d' ogni usanze;
Al timp antic avevin plui crëanze,
Ma cumò il Diaul a i è montat sul chiaf.

Mi riuardi, Macor, che a no l' è tant,
Che vevin mitut fuur un' altre mode;
Une guarnazze cun dis braz di code
I leve là dal cùl simpri grapant.

Mac. Ha tang capriz la femine in ta 'l chiaf,
Che l' om al stente a tignìle in strope;
Credimi Blas, cheste no è falope,
E se al si pare ben, a l' è tas braf,

Un püar maridat, lafè di deu!
Al ha il so biel d' afà cun tang abûs,
Al scugn chiantà di quaje e sta su i uus;
Je fàs di sgnäuron, lui di mermeu.

Blas. Al diseve gno von, Giò i dèi pas,
Che par fa sta la femine in cerviel,
Al so timp si puartave un ciart zupiel,
Che se scalzave, si rompeve il nas.

Mac. Al mi soven apont cumò di fresc,
Ch' eri fachin in Fontic a Vignesie,
Vedèi une signore land in glesie
Cun doi zupiei plui alz no cu 'l gno desc.

Blas. In che volte no erin cussì scletis,
A smuzzà cà e là par chei perdons,
E sot pretest po des devozïons,
A sinti dai madors lis barzeletis;

Ma cumò in glesie si use a fa il contrat,
Dal plui al manco tant cu sul merchiat;
E po se nus tempieste sul toglat
In ta 'l chiamp, in ta 'l for, lu predi è mat.

Mac. Blas, jò m' impensi, ce cu sarà mai
Da cà a dis agn, se cumò vidìn tant;
Lis feminis pa 'l mond laran vagant,
E l' om starà in ta 'l scuss, just' come il cai.

Blas. Po no viostu Macor, che ogni massàrie
Vul lu blëon di sede nere in chiaf;
Ognune ha il so magald e lu so braf,
E par chest han alzade la fumàrie.

No vedarìn ben prest ogni artisane
A meti su la vieste e lu cimir
A meti jù lu buinz e lu chialdir,
E puartà lu mantò e la sotane.

Mac. Brumal mazzi l' usanze a la franzese,
Che va tant indevant, che uè o doman
E faran a so mud chel che voran,
E condanat sarà l' om in te' spese.

Cà in te' citat e' fasin simpri fieste,
Sòn plenis di bon timp, sèi chiald sèi fret;
E no podind tochià il cil cul det,
E voressin tochiàlu cu la creste.

Blas. Macor miò chiar, jò scomenzi a comprendi,
Che se cun chest discors lìn iudevant,
Mai finarìn, che a l' è ce dì cutant:
Chiol su la sgaile, e il stombli; alìn a prendi.