Jump to content

Daisy Miller: Un Studie

From Wikisource

In li micri cité de Vevey, in Svissia, existe un hotel specialmen confortabil; hay efectivmen mult hotels, proque li divertissement del turistes es li afere principal del loc, quel, quam mult viageatores memora, es situat sur li bord de un lac remarcatibilmen blu — un lac quel omní turist deve visitar. Li ripa del lac presenta un ininterupt rangé de stabilimentes de ti sorte, de omni categorie, desde li “grand hotel” del plu modern mode, con un façade blanc quam creta, cent balcones e dozines de flaggas flotant sur su tecto, til li micri pension sviss del old témpor, con su nómine scrit in germanic-stil lítteres sur un mure rosat o jaunit e un maladroit pavilion de estive in li angul del jardin. Ma, un del hotels in Vevey es famosi, mem classic, distintet de mult de su vicinos modernosi per un aere de simultan luxu e maturitá. In ti region, durant li mes de junio, li viageatores american es extremmen numerosi; on posse dir que Vevey in ti témpor asume cert caracteristicas de un american station balnear. Hay visiones e sones quel evoca imagines, ecoes, de Newport e Saratoga. On vide un fluir e refluir de juven “elegant” féminas, un susurr del muslin floccos, un crepitar de danse-música matinal, e voce alt sonant omnitempor. On recive un impression de ti coses in li excellent hosteria del “Trois Couronnes” e es transportat per fantasie al Ocean House o Congress Hall. Ma al “Trois Couronnes”, on deve adjunter, existe anc altris trates mult discrepant con tis suggestiones: net cameros germanic quel aspecta quam secretarios de legation; princesses russ in li jardin; micri pueros polonés promenant, tenet per li manu, con lor governors; un visione del nivat crest del Dent du Midi e del pitoresc turres del Castelle de Chillon.

Yo ne save precisemen si it esset li similitudes o li diferenties quel esset li plu prominent in li mente de un juven american, qui, du o tri annus retro, sedet in li jardin del "Trois Couronnes," regardante circum se con un cert indolentie alcun del graciosi objectes queles yo ha mentionat. It esset un bell matine de estate, e in quocunc manera li juven american regardat li coses, ili deve har aparit charmant a le. Il hat venit de Geneva li die anterior, per li micri vapor, por visitar su tante, qui restat in li hotel — Geneva havente esset por long témpor su loc de residentie. Ma su tante hat un capdolore — su tante hat quasi sempre un capdolore — e ella esset nu claus in su chambre, odorante camfora, talmen que il esset liber por vagar circum. Il hat circa 27 annus; quando su amicos parlat pri le, ili usualmen dit que il esset a Geneva “studiant.” Quando su adversarios parlat pri le, ili dit — ma veritámen, il ne hat adversarios: il esset extremmen amabil e generalmen amat. Lo quel yo deve dir es solmen que cert persones, quando ili parlat pri le, suggeret que li rason pro quel il passat tam mult témpor a Geneva esset que il esset extremmen devot a un dama qui habitat ta — un dama extran, un persona plu ancian quam le self. Mult poc americans — in facte yo pensa null — hat videt ti dama, pri qui existet cert strangi racontas. Ma Winterbourne hat un vet attachment por li micri capitale del Calvinisme; il esset inviat ta quam puero por frequentar scole, e plu tard il hat mem provat li “Academie” gris e ancian sur li abrupt e petrosi collina, por studiar in li universitate. Ti circumstanties hat ducte a le formar mult juventutal amistat. Mult de tis il hat conservat, e ili esset un font de grand satisfaction por le.

Pos tuchar al porta de su tante e apprender que ella esset indisposit, il hat fat un promenade circum li cité e pos to retornat por prender su dejuné. Il hat nu finit ti repaste, ma il esset fruente un micri tasse de café, quel un del cameros, qui aspectet quam attachés, hat servit le sur un micri table in li jardin. Finalmen, il finit su café e accendet un cigaretta. Poc post, un micri puer comensat promenar sur li sentiero – un bambin de nov o des annus. Ti infante, qui esset micri por su etá, havet un ancian expression in su visage, un pallid teint e acut micri trates. Il esset vestit in knickerbockers e havet rubi calcettes quel monstrat su povri micri gambettas; il portat anc un brillant rubi cravat. Il tenet in su manu un long alpenstock, quel il poussava con su acut punta in tot coses quel il aproximat – li florieras, li bancas del jardin, e li trains del vestimentes del damas. Ante Winterbourne, il haltat, regardante le con un paire de brilant e penetrant micri ocules.

"Vole tu dar me un pezzette de sucre?" demandat il in un micri, acut e dur voce – un voce ínmatur e tamen in cert maniere ne juven.

Winterbourne regardat al table luminat proxim a il, sur quel reposat su servicie de café, e videt que pluri pezzettes de sucré restat. "Yes, tu posse prender un," il respondet; "ma yo ne crede que tro mult sucré es bon por parvul yunes."