D una ma buna siora l chiar marît

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
D una ma buna siora l chiar marît

«D una ma buna siora l chiar marît»

D una ma buna siora l chiar marit
ferit intun linzul el fo puartat,
ceroich el miedi prest el fu clamat
ma l fo il ceroich tra dug il plui perit.
Delli feridis ben osserva il sit.
Speranza di vuarí el patient ia dat.
Dise alla siora «l cas no è disperat.
Un mes nol passa ch us lú doi vuarit.
Puartimi strazis, si squarzià linzui.
Unzinz no manchin par vuarilu in plazis
di chel che in chiasa lè l marit val plui».
Ie sbredinava tella à braz, à mazis
e suspirand dissè «ten cont di lui.
Vessel feridis tantis, che io strazis».