Costituziun per il Cantun Grischun (1854)

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
Costituziun per il Cantun Grischun (1854)  (1854)  by Cantun Grischun
Costituziun per il Cantun Grischun (1854)
[ 1 ]
CONSTITUZIUN
per il
CANTUN GRISCHUN.

(Passad' en vigur gl' 1. favrè 1854, v. circulara dil cussegl pign dals 25. gener 1854.)


I.

Souverenitad dil pievel.

Art. 1.   Il liber staat grischun ei, tenor la constituziun federala in souveran stand della confederaziun schwizzera. La souverenitat da quel pausa silla totalitat dil pievel e semanifestescha tras las tschentamentalas votaziuns de quel.

Art. 2.   Al pievel vegn ei tier d'acceptar ne refusar midadas de constituziun, leschas e concordats dil staat, che vegnen proponi dal cussegl grond. Siu consentiment ei necessaris schibein tiell'introducziun de novas contribuziuns ne gravezias sco era tiell'augmentaziun de schon existentas.

Novas auctoritats cantonalas san vegnir numnadas mo silla via della lescha, q. e. cun consentimen dil pievel.

Sur tuttas damondas, las qualas vegnen suttamess alla votaziun dil pievel, decida l'absoluta pluralitat dils votants.


II.

Repartiziun dil cantun.

Art. 3.   Il cantun vegn en riguard politic, giudicial et administrativ dividius en districts, circuits e vischneuncas.

Il necessari sur de quei fixescha la lescha. [ 2 ]


III.

Auctoritats politicas et administrativas.

1. Cussegl grond.

Art. 4.   Il cussegl grond vegn numnaus direct dals circuits suenter proporziun de lur populaziun libramein ord tuts burgais schwizzers en gl'entir cantun, che han ilg dretg de votaziun.

Il diember dils commembers e la repartiziun de quels sils circuits fisescha la lescha.

Ils commembers restan silmeins in onn en offici et ein tier lur extrada puspei elegibels.

Ils commembers dil cussegl pigl prenden part dallas sessiuns dil cussegl grond cun vusch consultativa.

Il cussegl grond numna mintg'onn libramein ord l'entira redunonza in president e vicepresident e costituescha sez sia canzlia.

Art. 5.   Il cussegl grond ei la suprema auctoritat en caussas d'administraziun e polizia cantonala e la consultativa sur determinaziuns de constituziun, leschas e concordats dil staat, che vegnen suttaness all'approbaziun dil pievel. El ha la suprema survigillonza sur la manutenziun della constituziun, sco era sur la execuziun dellas leschas ed ordonaziuns e dils conclus, che las auctoritats federalas han relaschau.

Art. 6.   El fa las damondas tiels circuits sur l'acceptaziun, u refusiun dils puncts de recapitulaziun, ch'ein vegni decretai dad el et ein da proponer al pievel, classifichescha ils sur quels ï en plïs tras portas ensemen tuttas dadas vuschs e publichescha ils resultat de quelas.

Tier urgenza sa el surschar la classificaziun e publicaziun al cussegl pign ne alla commissiun dil stand.

Art. 7.   Schi lunsch che la constituziun fixescha buca schon, numna el ils necessaris officials et emploiai pell'administraziun cantonala e fixescha la competenza.

Per el e per tuttas auctoritats et officis dil cantun, ch'el ha numnau, determinesch'el, schi lunsch sco gliei basegns, gl'uorden dellas fatschentas.

Art. 8.   Il cussegl grond numna il cussegl pign, la commissiun dil stand, il cussegl d'educaziun, il cussegl sanitari, ils deputai sil federal cussegls dils stands, il derschader inquirent, il directur de polizia, gl'oberst cantonal et ils commandants de battagliun.

Tuttas quelas elecziuns vegnen fatgas libramein ord gl'entir cantun, culla soleta restricziun, ch'ei duei vegnir obersau tiell'elecziun dil cussegl pign e della commisiun dil stand la confessionala proporziun de dus tiarz reformai et in tierz catholics e tiell'elecziun dils deputai sil federal cussegls dils stands e dil cussegl d'educaziun il tenor reglamen fixau riguard ded omisduas parts confessionalas.

Art. 9.   El determinescha e reparta suenter ina norma, che la lescha vegn fixar, gl'importo dellas publicas contribuziuns vid la cassa cantonala, sch'il priuen duess buca cuvierer il dauora.

Art. 10.   Dispettas politicas denter vischneuncas, circuits e districts decida il cussegl grond sco solet derschader. [ 3 ]


El exercitescha a norma della lescha il dretg de grazia.

Art. 11.   Ils commembers dil cussegl grond voteschan suenter meglier saver e conzienza e buca suenter instrucziun.

Art. 12.   Il cussegl grond vegn clomaus en dal cussegl pign e seredonescha ordinariamein ina ga per on; extraordinariamein schi savens scu igl cussegl pign anfla per necessari ne vegn garegiau silmein dalla mesadat de tuts commembers dil cussegl grond en num de lur commitents.

Suenter seadina redunonza dat il cussegl grond rapport allas vischneuncas sur sias procuradas fatschentas; els abschieds de sias ordinarias sessiuns dat el ad ellas mademamein quint sur il priuen e dauora e sul status de facultat dil cantun.

Art. 13.   Caussas d'exclusiv confessionala natira vegnen tractadas dals commember dil cussegl grond della respectiva confessiun.


2. Commissiun dil stand.

Art. 14.   La commissiun dil stand consist'ord il cussegl pign, ses statthalters et eung nov commembers ils quals vegnen annualmein numnai dal cussegl grond.

Art. 15.   Ella vegn ordinariamein clomad'en dal cussegl pign tiella preconsultaziun dellas fatschentas, che vegnen tractadas dal cussegl grond, o schi savens, sco gl'emprima anfla per necessari, tiella consultaziun e decisiun d'importontas fatschentas della regenza.

Ella sto seredonas cura ch'auters cantuns admoneschen la regenza de porscher agid militar, en tuts cas, nua ch'il ruaus dil cantun vegn smanatschaus dagl interiur ne exteriur et en general tier importantas et urgentas circumstanzas, nua ch'il cussegl grond sa buca spert vegnir redonaus, e zvar era sche mo in dils commember dil cussegl pign garegia la redunonza de quela.

Art. 16.   Ella projectescha e rapportescha per mauns dil cussegl grond quelas proposiziuns de lescha e proposiziuns de decrets, culla preconsultaziun dils quals ell'ei vegnida incombenzada da quel, ne anfla per bien de rapportar a quel dad ella enora.

Art. 17.   Da sias fatschentas e lavurs ha ella de dar quint al cussegl grond.


3. Cussegl pign.

Art. 18.   Il cussegl pign consista ord treis commembers et ha treis substituts. Quels restan in onn en offici et ein el secund puspei elegibels, san aber buc accompognar quela plazza pli ditg che dus subsequents onns.

Els possan buc'ora el madem temps. Il cussegl grond fixescha sur quei il necessari.

Il presidi el cussegl pign maina scadin commember durond quater meins.

Ils commembers dil cussegl pign san buc esser el madem temps commembers dils cussegls national e dils stands.

Art. 19.   Il cussegl pign procurescha tuttas fatschentas della regenza; el maina e survigillescha tuts roms dell'administraziun cantonala, mantegn l'execuziun della constituziun, dellas leschas, dils decrets, [ 4 ]e dellas ordinanzas dil cussegl grond e dellas auctoritats federalas e mantegn il public ruaus e segirezza.

Art. 20.   En dispettas dils circuits e dellas vischneuncas en caussas d'adaministraziun e da privats e corporaziuns cun circuits e vischneuncas en questiuns administrativas e politicas ei il recuors tiel cussegl pign admissibels.

Art. 21.   El numna tuts officials et emploiai dil cantun, la nomina dils quals ei buc'expressivamein reservada al cussegl grond, e vigillescha sur l'ademplida de tuttas obligaziuns dils officials et emploiai, che statan sut el.

Art. 22.   El corrisponda cullas federalas et els tiarms della constituziun federala cullas exteriuras auctoritat e tractescha cun ellas sur concordats, che duein vegnir serai giu, e sur interess della patria.

En cas, la definitiva delibaraziun dils quals survarga sia competenza, ha el de reservar la ratificaziun dil cussegl grond, resp. dil pievel.

Art. 23.   El designescha en dispettas civilas, sch'ins anfla el circuit ne district negin derschader nunpartischont, mintgamai tenor gl'importo della caussa questioneivla treis dicasteris de circuit ne district, ch'ein maneivel in de l'auter, dals quals quel ei competents ella caussa, il qual resta anavos, suenter che scadina part ha refusau in.

Art. 24.   Vegn ei tier el lamentaschuns sur nunexecuziun de sentenzas civilas ne criminalas, sche ha el l'obligaziun, de schar exequir quelas sin cuost dil negligent dicastari.

El ha milsanavon de procurar, che negin resti senza dretg.

Art. 25.   Sur sias functiuns e l'entir'administraziun cantunala eis el obligaus giustificaziun al cussegl grond e dat a quel annualmein detagliau rapport.


4. Suprastanzas de circuit.

Art. 26.   Nua ch'ei exist'atgnas suprastonzas circuitals, ein quelas schiglioc aber ils tribunals circuitals, ils quals han de procurar las fatschentas politicas et administrativas dil circuit e sco las suprastonzas localas de survir sco organs della regenza.


IV.

Vischneuncas.

Art. 27.   A scadina vischneunca vegn ei tier il dretg della independenta administraziun de vischneunca inclusivamein culla polizia bassa. Ell'ei auctorisada de releschar per quei intent las necessarias ordonaziuns, las qualas san aber buc'esser contrarias allas leschas federalas e cantonalas et al dretg de domini de tiarzas persunas.

Art. 28.   Ella ha l'obligaziun, de haver quitau per bun'administraziun de sias fatschentas de vischneunca, nominativamein era dil pauperesser, dellas caussas de scola e baselgia, e numna per quei las necessarias auctoritats et il necessaris emploiai.

Art. 29.   Scadina vischneunca lai silmeinz mintga dus onns dar giu quint sur l'administraziun da quels ils quals ein stai incombenzai cun quela. [ 5 ]

Sur la en cass necessaria organisaziun de vischneuncas d'inhabitonts e lur relaziun cullas vischneuncas de burgais vegnen las adequatas determinaziuns reservadas alla lescha.


V.

Auctoritats giudicialas.

1. Offici de mediaziun.

Art. 30.   Scadin circuit numna per il cuoz de dus onns in ne dus mediaturs e substituts de quels.

Il necessari sur l'elecziun e competenza de quels fixescha la lescha.


2. Tribunals circuitals.

Art. 31.   Scadin circuit numna in tribunal circuital. Quel consista ord in president (mistral) et 6 derschaders e ha silmeins substituts. Ils commembers e substituts vegnen elegi direct dals habitonts de scadin circuit, che hand il dretg de votar, libramein ord lur miez per dus onns et ein adina puspei elegibels.

Las competenzas dils tribunals circuitals fixescha la lescha.


3. Tribunals districtuals.

Art. 32.   Scadin district numna in tribunal districtual. Quel consista ord in president e 6 derschaders et ha 6 ordinaris substituts. Ils commembers e substituts vegnen elegi libramein ord tut ils habitonts dil district, che han il dretg de votaziun. Els restan treis onns en offici et ein adina puspei elegibels.

Il necessari sull'elecziun e la competenza dils tribunals districtuals ordonescha la lescha.


4. Tribunal cantonal.

Art. 33.   Il tribunal cantonal consista ord in presiden et 8 derschaders et ha 8 ordinaris substituts. Ils commembers e substituts restan 3 onns en office et ein adina puspei elegibels.

Il president vegn per il madem cuoz numnaus dal cussegl grond libramein ord ils commembers dil tribunal cantonal.

La competenza dil tribunal cantonal stabilescha la lescha.


5. Tribunal compromissorial tier pretenziuns giuridicas enconter il cantun.

Art. 34.   Per tractar e decider pretensiuns giuridicas enconter il cantun, duei, schilunsch che quelas auden buca tenor la constituziun art, 101, ziff. 1, litt. a e b von il tribunal federal, il cussegl pign en num dil cantun e mademamein era il pretendant numnar dus burgais schwizzers sco derschaders compromissorials. Duessen quels buca saver sereunir en lur [ 6 ]sentenza et era sull'elecziun digl obmann, sche duei il cussegl federal vegnir supplicaus, de designar in burgais schwizzer buca dil cantun grischun sco obmann.


6. Tribunal d'ingant.

Art. 35.   En scadin circuit vegnen dal tribunal circuital numnai in ne dus tribunals de stumadira per exequir pagamens cun il cuoz de 2 onns.

Sur la competenza e sul proceder de quels fixescha la lescha il necessari.


VI.

Determinaziuns generalas.

Art. 36.   Il dretg de votaziun entscheiva cul compleniu 17 avel onns. Solet concernant las elecziuns el cussegl national entscheiva il dretg de votaziun tenor art. 63 della constituziun federala cul compleniu 20 avel onn. L'elegibilitat en auctoritats dil stand entscheiva cul 23 avel onn.

Art. 37.   Dal dretg de votaziun ein sclaus ora:

1) quels, ch'ein ugadai;
2) ils fallits suenter las determinaziuns della lescha;
3) quels che s'anflan en inquisiziun criminala.
4) quels, ch'ein tras sentenza e dretg privai digl activ dretg de burgais ne ein en quel suspendi, schi ditg sco quei cuoza.

Bucagrischuns burgais schwizzers ein durond gl'emprim onn de lur assenza el cantun sclaus ora dal dretg de votaziuns en questiuns cantonalas.

Art. 38.   Das tuttas plazzas ein quels sclaus ora, ils quals ein emploiai en effectiv jeschter survetsch civil ne militar.

Art. 39.   Negin habitont dil cantun sa untgir dil constituzional derschader, ne da quel vegnir privaus.

Art. 40.   Las confessiuns reformada e roman-catholica ein renconoschidas sco religiuns dil stand. La libra execuziun de quelas, sco era d'autras christianas confessiuns, ch'ein renconoschidas alla confederaziun, ei garantida.

Art. 41.   Scadin burgais cantonal, sco era scadin burgais schwizzer, ch'ei assesents el cantun ei, aschi lunsch che la legislatura federala ordonescha nuot auter, dals 17 tochen 60 avel onn obligaus tiel survetsch militar e tiella defensiun della patria.

Art. 42.   La libra expectoraziun de meini ei garantida. Gl'abus vegn castiaus suenter la lescha.

Art. 43.   Dieschmas, tscheins fier sin funs e tuttas sorts de gravezias feudalas san vegnir compradas ora.

Art. 44.   Il pievel sa suenter fatga proposiziun dil cussegl grond sclarir si, midar, deminuir et augmentar presenta constituziun.

Sch'il cussegl grond declara ina proposiziun en quei riguard per relevante, sche vegn la commissiun dil stand dar siu pareri sur quela per mauns dil proxim cussegl grond. — Mo lura, cura che la pluralitat [ 7 ]dils commembers dil cussegl grond garegia sin incombenza de lur commitents ina midada de constituziun, sa il cussegl grond beinspert prender a mauns quela.

Art. 45.   Tras la presenta constituziun ei quela dals 11 de november 1814 messa ord vigur.

Mademamein ein tuttas leschas, ordonaziuns et instituziuns, che van enconter l'emprima, anuladas; quelas aber, ch'ein buc'en contradicziun cun quela, restan en vigur.


VII.

Determinaziun transitiva.

Schigleiti che l'antecedenta constituziun vegn esser acceptada dal pievel, ha il cussegl grond de fixar temps, cul qual ella vegn en activitat e de prender las necessarias disposiziuns et ordonaziuns, che savessan vegnir necessarias tiella transiziuns.


Conclusiun
concernent
garanzia della constituziun dil cantun grischun.
(dals 16 Gener 1854.)


La radunonza federala della confederaziun svizzera

suenter haver viuen la nova constituziun dil cantun grischun, dals 24 October 1853, et in concernent referat e proposiziun dil cussegl federal

en consideraziun:

1) che quella costituziun, tenor raport della regenza grischuna dagl 1. Novembr. e tenor conclusiun dil cussegl gron dals 24. Octbr. 1853, ei en moda constituzionala vegnida mess'avon al pievel per la votaziun, et acceptada dalla majoritat de quel;

2) ch'ella contegn nuot, il qual stat en contradicziun culla constituziun federala, e ch'ella sigirescha la patrica dils dretgs politics tenor fuormas republicanas; [ 8 ]

3) ch'ella, cun riguard sin la scartira (brev) da sclarimen della regenza grischuna dals 16 Novbr. 1853, sa vegnir revendids, cura che l'absoluta majoritat dils burgais quei garegia;

4) ch'il Art. 44 della constituziun cun riguard sin Art. 6, litt. c, della constituziun federala sa vegnir entelgius mo en quei senn, ch'il cussegl gron stoppi metter avon al pievel in revisiun della constituziun, cura che la pluralitat dil pievel garegi quela

concluda:

1) Ei vegn compartiu la garanzia federala alla constituziun dil cantun grischun dals 24. October 1853.

2) Il cussegl federal ei incombenzaus cull'execuziun.


Notas