Sofonias

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search

Capítulo 1[edit]

1 La palabra de l Senhor que beio la Sofonias, filho de Cuche, filho de Gedalias, filho de Amaries, filho de Ezequias, ne ls dies de Josias, filho de Amon, rei de Judá.

2 Hei de cunsumir por cumpleto todo subre la face de la tierra , diç l Senhor.

3 Cunsumirei ls homes i ls animales; cunsumirei las abes de l cielo, i ls peixes de l mar, i ls tropeços juntamente culs ímpios; i sterminarei ls homes de subre la face de la tierra , diç l Senhor.

4 I stenderei la mie mano cuntra Judá, i cuntra todos ls habitantes de Jerusalén; i sterminarei deste lugar l resto de Baal, i ls nomes de ls sacerdotes de ídolos, juntamente culs sacerdotes;

5 i ls que subre ls teilhados adoran l sército de l cielo, i aqueles adoradores que juran al Senhor, i juran por Milcon;

6 i ls que deixan de seguir al Senhor, i ls que nun buscan al Senhor, nin preguntan por el.

7 Calha-te diante de l Senhor Dius, porque l die de l Senhor stá perto; puis l Senhor ten preparado un sacrifício, i ten santificado ls sous cumbidados.

8 I ne l die de l sacrifício de l Senhor castigarei ls ouficiales, i ls filhos de l rei, i todos ls que se besten de trajes strangeiros.

9 Castigarei tamien naquel die todos aqueles que saltan subre l'umbral, qu'enchen de bioléncia i de dolo la casa de l sou senhor.

10 I naquel die, diç l Senhor, far-se-á oubir ua boç de clamor zde la puorta de ls peixes, i un uibo zde la segunda parte, i grande strépito zde ls outeiros.

11 Uibai bós, moradores de Mates, porque to l pobo de Canaana stá arruinado; todos ls que pesan la prata son çtruídos.

12 I hai de ser que, naquel tiempo, squadrinharei la Jerusalén culanternas, i castigarei ls homes que se ambrutecen culas fezes de l bino, que dízen ne l sou coraçon: L Senhor nun faç l bien nin faç l mal.

13 Por esso las riquezas deilhes se tornaran an çpojo i las sues casas an desolaçon; i eidificaran casas, mas nun habitaran neilhas; i plantaran binhas, mas nun les bubiran l bino.

14 L grande die de l Senhor stá perto; si, stá perto, i se apressa muito; hei -la, amarga ye la boç de l die de l Senhor; clama eilhi l'home poderoso.

15 Aquel die ye die d'andignaçon, die de tribulaçon i d'angústia, die d'alboroço i d'assolaçon, die de trebas i de scuridon, die de nubes i de densas trebas,

16 die de trombeta i d'alarido cuntra las cidades fortificadas i cuntra las torres altas.

17 I angustiarei ls homes, i eilhes andaran cumo ciegos, porque pecórun cuntra l Senhor; i l sou sangue se derramará cumo pó, i la sue chicha cumo sterco.

18 Nin la sue prata nin l sou ouro ls poderá librar ne l die de l'andignaçon de l Senhor; mas pul fuogo de l sou zelo será deborada to la tierra ; porque certamente fará de todos ls moradores de la tierra ua çtruiçon total i apressada.

Capítulo 2[edit]

1 Cungregai-bos, si, cungregai-bos, ó nacion sin pudor;

2 antes que l decreto produza eifeito, i l die passe cumo la pragana; antes que benga subre bós l furor de l'ira de l Senhor, si, antes que benga subre bós l die de l'ira de l Senhor.

3 Buscai al Senhor, bós todos ls mansos de la tierra , que teneis posto por obra l sou juízo; buscai la justícia, buscai la mansidon; porbentura serdes scondidos ne l die de l'ira de l Senhor.

4 Puis Gaza será zamparada, i Asquelon assolada; Asdode al meio-die será spelida, i Ecron zarraigada.

5 Ai de ls habitantes de la borda de l mar, de la nacion de ls quereteus! La palabra de l Senhor ye cuntra bós, ó Canaana, tierra de ls filisteus; i you bos çtruirei, sin que quede sequer un habitante.

6 I la borda de l mar será de pastaiges, cun cabanas para ls pastores, i currales para ls rebanhos.

7 I será la costa para l restante de la casa de Judá, para qu'eilhes se apascenten eilhi; de tarde se deitaran nas casas de Asquelon; puis l Senhor sou Dius ls bisitará, i ls fará tornar de l sou catibeiro.

8 You oubi l scárnio de Moabe, i ls ultrajes de ls filhos de Amon, cun que scarnecírun de l miu pobo, i se engrandecírun cuntra l sou termo.

9 Portanto diç l Senhor de ls sércitos, l Dius de Israel: Tan cierto cumo you bibo, Moabe será cumo Sodoma, i ls filhos de Amon cumo Gomorra, campo d'urtigas i poços de sal, i desolaçon perpétua; l restante de l miu pobo ls saqueará, i l restante de la mie nacion ls tenrá.

10 Esso tiran an recumpensa de la sue soberba, porque usórun de scárnios, i se engrandecírun cuntra l pobo de l Senhor de ls sércitos.

11 L Senhor se mostrará terrible cuntra eilhes; puis aniquilará todos ls diuses de la tierra , i adorá -lo-on, cada ua zde l sou lugar, todas las eilhas de las naciones.

12 Tamien bós, ó etíopes, serdes mortos pula mie spada.

13 Inda el estenderá la mano cuntra l Norte, i çtruirá la Assíria; i fará de Nínibe ua desolaçon, tierra árida cumo l deserto.

14 I ne l meio deilha se deitaran manadas, todas las feras de l campo; i alojar-se-on ne ls capitéis deilha tanto l pelicano cumo l'ouriço; la boç de las abes se oubirá nas jinelas; i haberá desolaçon ne ls limiares; puis el ten posto la çcoberto l'obra de cedro.

15 Esta ye la cidade alegre, que bibia an segurança, que dizia ne l sou coraçon: You sou, i fura de mi nun hai outra. Cumo se ten eilha tornado an desolaçon, an cobil de feras! To l que passar por eilha assobiará, i meneará la mano.

Capítulo 3[edit]

1 Ai de la rebelde i cuntaminada, de la cidade opressora!

2 Nun scuita la boç, nun aceita la correçon, nun cunfia ne l Senhor, nin se aprossima de l sou Dius.

3 Ls sous ouficiales son liones rugidores ne l meio deilha; ls sous juízes son lobos de la tarde, que nada deixan para l die seguinte.

4 Ls sous profetas son lebianos, homes aleibosos; ls sous sacerdotes profanan l santuário, i fázen bioléncia a la lei.

5 L Senhor ye justo ne l meio deilha; el nun comete iniqüidade; cada manhana traç l sou juízo a la luç; nunca falta; l'anjusto, porén, nun conhece la bergonha.

6 Sterminei las naciones, las sues torres stan assoladas; fiç desertas las sues praças la punto de nun quedar quien passe por eilhas; las sues cidades fúrun çtruídas, até nun quedar naide, até nun haber quien las habite.

7 You dizia: Certamente me temerás i aceitarás la correçon; i assi la sue morada nun serie çtruída, cunforme todo l que you habie determinado la respeito deilha. Mas eilhes se lebantórun de madrugada, i corrompírun todas las sues obras.

8 Portanto sperai-me la mi, diç l Senhor, ne l die an que you me lebantar para l çpojo; porque l miu antento ye ajuntar naciones i cungregar reinos, para subre eilhes derramar la mie andignaçon, i to l'ardor de la mie ira; puis esta tierra to será cunsumida pul fuogo de l miu zelo.

9 Puis anton darei lábios puros als pobos, para que todos amboquen l nome de l Senhor, i l sirban cul miesmo sprito.

10 Dalén de ls rius de la Etiópia ls mius adoradores, a saber, la filha de ls mius çpersos, traran la mie ouferta.

11 Naquel die nun t'enbergonharás de nanhue de las tuas obras, cun que te rebeleste cuntra mi; porque anton tirarei de l meio de ti, ls que sultan arrogantemente, i tu nunca mais t'ensoberbeceras ne l miu santo monte.

12 Mas deixarei ne l meio de ti un pobo houmilde i pobre; i eilhes cunfiaran ne l nome de l Senhor.

13 L remanescente de Israel nun cometerá iniqüidade, nin proferirá mintira, i na sue boca nun se achará léngua anganhosa; puis seran apascentados, i se deitaran, i nun haberá quien ls spante.

14 Canta alegremente, ó filha de Sion; rejubila, ó Israel; regozija-te, i sulta de to l coraçon, ó filha de Jerusalén.

15 L Senhor afastou ls juízos qu'habie cuntra ti, lançou fura l tou inimigo; l Rei de Israel, l Senhor, stá ne l meio de ti; nun temerás daqui an diante mal algun.

16 Naquel die se dirá la Jerusalén: Nun temas, ó Sion; nun se enfraqueçan las tuas manos.

17 L Senhor tou Dius stá ne l meio de ti, poderoso para te salbar; el se deleitará an ti cun alegrie; renobar-te-á ne l sou amor, regozijar-se-á an ti cun júbilo.

18 Ls qu'an tristeza suspiran pula assembléia solene, ls quales te pertencian, you ls cungregarei; esses para ls quales era un opróbrio l peso que staba subre eilha.

19 Eis que naquel tiempo procederei cuntra todos ls que t'afligen; i salbarei la que coxeia, i recolherei la que fui spulsa; i deilhes farei un loubor i un nome an to la tierra an que ténen sido enbergonhados.

20 Naquel tiempo bos trarei, naquel tiempo bos recolherei; porque farei de bós un nome i un loubor antre todos ls pobos de la tierra , quando you tornar l buosso catibeiro diante de ls buossos uolhos, diç l Senhor.