Quan lo rossinhols el folhos

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
Quan lo rossinhols el folhos
by Jaufre Rudel

Quan lo rossignols el folhos
Dona d’amor e’n quier e’n pren
E mon son chan jauzent joyos
E remira sa par soven,
E’l riu son clar e’l prat son gen,
         Pel novel deport que renha,
Mi ven al cor grans joys jazer.

D’un amistat suy enveyos,
Quar no sai joya plus valen,
C’or e dezir, que bona’m fos
Si’m fazia d’amor prezen,
Que’l cors a gras, delgat e gen
         E ses ren que’y desconvenha
E s’amors bon’ab bon saber.
 
D’aquest’amor suy cossiros
Vellan e pueys sompnhan, dormen,
Quar lai ay joy meravelhos,
Per qu’ieu la jau jauzitz jauzen;
Mas sa beutatz no’m val nien,
         Quar nulhs amicx no m’essenha
Cum ieu ja n’aia bon saber.

D’aquest’amor suy tan cochos
Que quant ieu vau ves lieys corren
Vejaire m’es qu’a reüssos
M’en torn, e qu’ela’s n’an fugen;
E mos cavals i vai tan len
         Greu er qu’oimais i atenha,
S’Amors no la’m fa remaner.
 
Amors, alegre’m part de vos,
Per so quar vau mo mielhs queren,
E suy en tant aventuros
Qu’enqueras n’ay mon cor jauzen,
La merce de mon Bon Guiren
         Que’m vol e m’apell’e’m denha
E m’a tornat en bon esper.
 
E qui sai rema deleytos
E Dieu non siec en Belleen,
No sai cum ja mais sia pros,
Ni cum ja venh’a guerimen,
Qu’ieu sai e crei, mon escien,
         Que selh qui Jhesus ensenha
Segur’escola pot tener.