Libro de Mormon - Alma - Capitulo 57

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search

Helaman describe le conquesta de Antiparah e le defensa de Cumeni - su juvenes amonite combatte valorosemente; tote es ferite, ma nemo es occidite - Gid refere le occision e le fuga del prisioneros lamanite. Circa 63 a.C.


Alma 57:1 e adveniva que io recipeva un epistola de Ammoron, le rege, que diceva que si io liberava le prisioneros de guerra que nos habeva capturate, ille nos haberea consignate le citate de Antiparah.

Alma 57:2 Ma io inviava un epistola al rege, dicente de esser secur que nostre armea esseva sufficiente pro prender le citate de Antiparah con nostre ipse fortias; e que nos esserea poc sage si nos liberava le prisioneros, in ultra nos haberea liberate le prisioneros solmente como excambio.

Alma 57:3 e Ammoron refusava mi proposition perque ille non voleva excambiar le prisioneros; ergo nos comenciava a facer preparativos pro attaccar le citate de Antiparah.

Alma 57:4 Ma illes abandonava le citate de Antiparah e fugiva a un altere citate que illes possedeva pro fortificar lo; e assi le citate de Antiparah cadeva in nostre manos.

Alma 57:5 E assi finiva le vintesimo-octave anno del regno del judices.

Alma 57:6 E adveniva que, al initio del vintesimo-none anno, nos recipeva del pais de Zarahemla e del pais circumstante un fornimento de provisiones, e anque un reinfortiamento a nostre armea de circa sex mille homines, ultra sexanta filios del Amonitas que veniva a unir se a lor fratres, mi parve corpore de duo mille. E nos deveniva forte, si, e nos recipeva anque provisiones in abundantia.

Alma 57:7 E adveniva que nos desiderava ingagiar battalia con le armea que protegeva le citate de Cumeni.

Alma 57:8 e nunc, io te monstrara que nos realisava tosto nostre desiderio; nos circumfereva de nocte, si, con nostre valide fortias, alias, con una parte de illo, le citate de Cumeni, poco ante que illes recipeva un fornimento de provisiones.

Alma 57:9 E adveniva que nos campava circum al citate per multe noctes; ma nos dormiva supra nostre spadas e nos habeva guardas, a fin que le Lamanitas non nos surprendeva de nocte e non nos occideva; lo que illes tentava multe vices, ma cata vice que illes tentava, esseva versate lor sanguine.

Alma 57:10 finalmente arrivava le provisiones, e quando illes esseva sur puncto de entrar in citate de nocte, in vice de trovar le Lamanitas illes trovava nos que esseva Nephitas, ergo nos capturava le homines e lor provisiones.

Alma 57:11 E nonobstante que le Lamanitas habeva perdite lor succurso, illes esseva ancora decidite a retener le citate; deveniva dunque necessari que nos prendeva celle provisiones e los mandava a Judea, e nos portava le prisioneros al pais de Zarahemla.

Alma 57:12 E adveniva que non passava multe jornos ante que le Lamanitas comenciava a perder omne sperantia de reciper succursos; ergo illes abandonava le citate in nostre manos; e assi nos attingeva nostre scopo de conquirer le citate de Cumeni.

Alma 57:13 Ma adveniva que nostre prisioneros esseva tan numerose que, nonobstante le enormitate del nostre homines, nos esseva obligate a emplear tote nostre fortias pro custodiar les, o occider les.

Alma 57:14 perque illes evadeva in grande numero e illes combatteva con petras e con bastones, o con qualcunque cosa illes trovava, de modo que nos occideva plus de duo mille, post que illes se habeva rendite como prisioneros de guerra.

Alma 57:15 deveniva dunque necessari pro nos o occider les, o escortar les de spada in mano, usque al pais de Zarahemla; e in ultra nostre provisiones esseva solmente sufficiente pro nostre populo, nonobstante lo que nos habeva prendite al Lamanitas.

Alma 57:16 e in celle circumstantias critic, deveniva un problema multo serio decider circa iste prisioneros de guerra; nonobstante nos resolveva de portar les al pais de Zarahemla; nos seligeva dunque un parte de nostre homines e nos les incargava de portar le prisioneros al pais de Zarahemla.

Alma 57:17 Ma adveniva que le die sequente illes retornava. Ma nos non les demandava circa le prisioneros; perque le Lamanitas nos attaccava e illes retornava justo in tempore pro salvar nos de cader in lor manos. Perque Ammoron habeva mandate in lor succurso un nove fornimento de provisiones e anque un numerose armea de homines.

Alma 57:18 E adveniva que le homines que nos habeva mandate con le prisioneros arrivava justo in tempore pro detener le Lamanitas dum illes esseva sur puncto de dominar nos.

Alma 57:19 Ma mi parve multitude de duo mille sexanta combatteva desperatemente; si, illes remaneva firme de fronte al Lamanitas e illes occideva quicunque se opponeva a illes.

Alma 57:20 E dum le resto de nostre armea esseva pro ceder ante le Lamanitas, celle duo mille sexanta remaneva stabile e impavide.

Alma 57:21 Si, e illes obediva e prestava attention a exequer scrupulosemente omne commando; si, e les esseva facite mesme secundo lor fide; e io recordava le parolas que illes me diceva haber apprendite ab lor matres.

Alma 57:22 e nos debe iste grande victoria a iste mi filios e al homines que esseva seligite pro transferer le prisioneros; perque illes batteva le Lamanitas e les repulsava al citate de Manti.

Alma 57:23 E nos conservava le citate de Cumeni, e nos escapava de esser tote destruite per le spada; nonobstante nos habeva suffrite grande perditas.

Alma 57:24 E adveniva que, post haber le Lamanitas fugite, io dava immediatemente ordine que mi homines cercava inter le mortos illes qui esseva ferite pro esser curate.

Alma 57:25 E adveniva que habeva duo centos, de mi duo mille e sexanta, que habeva evanescite a causa del perdita de sanguine; nonobstante, secundo le bonitate de Deo e con nostre grande stupor, e anque con gaudio del integre armea, il non habeva un sol anima inter illes que periva; si, e non habeva un sol anima inter illes que non habeva recipite multe vulneres.

Alma 57:26 E lor preservation esseva stupefacente pro tote nostre armea; si, que illes habeva essite sparniate dum plus de mille nostre fratres habeva essite occidite. E isto nos lo attribueva justemente al poter miraculose de Deo, a motivo de lor grandissime fide in lo que les habeva essite inseniate a creder: que existeva un Deo juste, e que quicunque non dubitava esseva preservate per su meraviliose poter.

Alma 57:27 E iste esseva le fide del quales io ha parlate; illes es juvene e lor mente es firme, e illes pone constantemente lor fiducia in Deo.

Alma 57:28 e adveniva que post haber nos curate nostre homines ferite e haber sepelite nostre mortos e anque le mortos del Lamanitas, que esseva multe, ecce que nos informava de Gid circa le prisioneros que illes habeva comenciate a transferer al pais de Zarahemla.

Alma 57:29 Gid esseva le commandante chef del gruppo que habeva essite nominate pro escortar les verso Zarahemla.

Alma 57:30 e iste es le parolas que me diceva Gid: nos habeva comenciate a descender al pais de Zarahemla con nostre prisioneros. E adveniva que nos incontrava nostre spias que habeva essite mandate a surveliar le campo del Lamanitas.

Alma 57:31 e illes critava verso nos, dicente: le armea del Lamanitas es in marcha verso le citate de Cumeni; e illes cadera supra nostre fratres, si, e illes destruera nostre gente.

Alma 57:32 E quando le prisioneros audiva lor critos, illes prendeva corage; e illes se rebellava contra nos.

Alma 57:33 E adveniva que a causa de lor rebellion nos esseva obligate a attaccar les con nostre spadas. E adveniva que illes se lanceava como un sol homine supra nostre spadas, e le major parte de illes esseva occidite; e le resto aperiva un passage e escapava.

Alma 57:34 e post que illes habeva fugite sin que nos les poteva attinger, nos marchava rapidemente verso le citate de Cumeni; e nos arrivava justo in tempore pro adjutar nostre fratres a defender le citate.

Alma 57:35 e assi nos esseva de nove liberate del manos de nostre inimicos. E benedicite sia le nomine de nostre Deo; perque es ille que nos ha liberate; si, que ha complite pro nos iste grande cosa.

Alma 57:36 E adveniva que quando io, Helaman, habeva audite iste parolas de Gid, io esseva replenate de un immense gaudio a motivo del bonitate de Deo in preservar nos, pro non perir; si, e io confide que le animas del qui esseva occidite entrava in le reposo de lor Deo.


Capitulos:

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39 40 41 42 43 44 45 46 47 48 49 50 51 52 53 54 55 56 57 58 59 60 61 62 63



Libros:

Intro 1Nephi 2Nephi Jacob Enos Jarom Omni Parolas Mosiah Alma Helaman 3Nephi 4Nephi Mormon Ether Moroni


Capitulos:

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39 40 41 42 43 44 45 46 47 48 49 50 51 52 53 54 55 56 57 58 59 60 61 62 63


Libros:

Intro 1Nephi 2Nephi Jacob Enos Jarom Omni Parolas Mosiah Alma Helaman 3Nephi 4Nephi Mormon Ether Moroni