La soleso

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
La soleso
by F. Iwasaki

Avino pregis me ne vekiger mea genitori; el desmetis me la pijamo e metis me la vesteto de organdio, olta quan me prizis maxim multe. Dum ke el pektis me, el demandis de me preger tri-foye la “Patro nia”, ma el facis a me ne har-kaudeti, sed chiniono di siorino.. “Pro ke tu ne plus esas infanto”. El embracis me ed obliviis dicar a me ka me aspektas bela. Pos la meso, el chanjis a me la vesti ed imperis me irer ludar. Esis amaso de flori.